Quercus georgiana (lat. Quercus georgiana) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus georgiana (lat. Quercus georgiana) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
El Quercus georgiana, és un roure rar de fulles caduques. És natiu del sud-est dels Estats Units, amb un rang molt restringit a les muntanyes del sud dels Apalatxes i monadnocks perifèriques, principalment al nord de Geòrgia, però també molt localment en parts d'Alabama i Carolina del Sud. Creix en els afloraments secs de granit i pedra sorrenca de vessants de les muntanyes a una altitud 50-500 m.
És un petit arbre, sovint arbustiu, que creix fins a 8-15 m d'alt. Les fulles verdes brillants són de 4-13 cm de llarg i de 2-9 cm, amb un pecíol de 0,6-2,3 cm, i cinc lòbuls irregulars, punteguts, són glabres (sense pèl), a excepció de petits flocs de pèls, però visible en els eixos de les venes a la part inferior. Les fulles es tornen de color vermell fosc a marró a la tardor, romanen a l'arbre durant tot l'hivern, i cauen mentre les nosves fulles broten a la primavera. Les glans són rodones, de 9-14 mm de llarg, i maduració aproximada de 18 mesos després de la pol·linització.
Aquest tipus de roure està classificat en la secció dels roures de color vermell Quercus sect. Lobatae. L'arbre va ser descobert per primera vegada cap a l'any 1849 a Stone Mountain, Geòrgia. En la natura són sovint arbustius.
Es conrea ocasionalment com a arbre d'espècimen o jardí a Usda plant hardiness zones 5-8. A més a més d'horticultura de paisatge, aquest tipus de roure no té cap ús comercial.
El Quercus georgiana, és un roure rar de fulles caduques. És natiu del sud-est dels Estats Units, amb un rang molt restringit a les muntanyes del sud dels Apalatxes i monadnocks perifèriques, principalment al nord de Geòrgia, però també molt localment en parts d'Alabama i Carolina del Sud. Creix en els afloraments secs de granit i pedra sorrenca de vessants de les muntanyes a una altitud 50-500 m.
És un petit arbre, sovint arbustiu, que creix fins a 8-15 m d'alt. Les fulles verdes brillants són de 4-13 cm de llarg i de 2-9 cm, amb un pecíol de 0,6-2,3 cm, i cinc lòbuls irregulars, punteguts, són glabres (sense pèl), a excepció de petits flocs de pèls, però visible en els eixos de les venes a la part inferior. Les fulles es tornen de color vermell fosc a marró a la tardor, romanen a l'arbre durant tot l'hivern, i cauen mentre les nosves fulles broten a la primavera. Les glans són rodones, de 9-14 mm de llarg, i maduració aproximada de 18 mesos després de la pol·linització.
Aquest tipus de roure està classificat en la secció dels roures de color vermell Quercus sect. Lobatae. L'arbre va ser descobert per primera vegada cap a l'any 1849 a Stone Mountain, Geòrgia. En la natura són sovint arbustius.
Es conrea ocasionalment com a arbre d'espècimen o jardí a Usda plant hardiness zones 5-8. A més a més d'horticultura de paisatge, aquest tipus de roure no té cap ús comercial.
Quercus georgiana, the Georgia oak or Stone Mountain oak, is a rare deciduous red oak, native to the southeastern United States.
Quercus georgiana is a small tree, often shrubby in the wild, growing to 8–15 meters (26–49 feet) tall. It is classified in the red oak section Quercus sect. Lobatae.
The shiny green leaves are 4–13 centimeters (1+1⁄2–5 inches) long and 2–9 cm (1–3+1⁄2 in) wide, with a 0.6–2.3 cm (1⁄4–1 in) petiole, and five irregular, pointed, bristle-tipped lobes; they are glabrous (hairless), except for small but conspicuous tufts of hairs in the vein axils on the underside. The leaves turn dark red to brown in the autumn, stay on the tree throughout the winter, and fall as the new leaves bud in the spring.
Like all oaks, flowering and leaf-out occur in late spring when all frost danger has passed. The flowers are monoecious catkins which, being self-incompatible, require the presence of another oak for pollination.
The acorns are round, 9–14 millimeters (3⁄8–1⁄2 inch) long, maturing about 18 months after pollination.[2]
Twigs are deep red, 1–2 mm in diameter and glabrous. Terminal buds are red-brown, ovoid to subconic, 2.5–5 mm, and glabrous or with scales somewhat ciliate.[3]
The bark is gray to light brown, scaly.
The Georgia oak is native to the southeastern United States, mainly in northern Georgia, but with additional populations in Alabama, North Carolina, and South Carolina.[4] It grows on dry granite and sandstone outcrops of slopes of hills at 50–500 m (160–1,640 ft) altitude.[5][2]
The tree was first discovered in 1849 at Stone Mountain, Georgia, where several stands of pure specimens grow along the popular walk-up trail at around 400 m (1,300 ft), near the large chestnut oak in the middle of the trail and before the rest pavilion halfway up the trail.[6] Georgia oaks are also found at nearby monadnocks, including Panola Mountain and Arabia Mountain in Georgia.
It is occasionally cultivated as a specimen or garden tree in USDA plant hardiness zones 5–8. Besides landscape horticulture, the Georgia oak has no commercial uses.
Quercus georgiana, the Georgia oak or Stone Mountain oak, is a rare deciduous red oak, native to the southeastern United States.
Quercus georgiana, es una especie del género Quercus dentro de la familia de las Fagaceae. Está clasificada en la Sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Es nativa del sureste de Estados Unidos, con una gama muy restringida en el sur de las montañas Apalaches y periféricas monadnocks , principalmente en el norte de Georgia, pero también muy a nivel local en las partes de Alabama y Carolina del Sur. Crece en granito y afloramientos de areniscas secas en las laderas de las montañas a 50-500 m de altitud.
Es un pequeño árbol, a menudo arbustivo, alcanza un tamaño de hasta 8-15 m de altura. Las hojas verdes son brillantes y de 4-13 cm de largo y 2-9 cm de ancho, con un pecíolo 0.6-2.3 cm, y cinco, puntiagudos, lóbulos de puntas de cerdas irregulares; son glabras (sin pelo), a excepción de pequeños pero notables mechones de pelos en las axilas de las venas en la parte inferior. Las hojas se vuelven de color rojo oscuro a marrón en el otoño, con la estancia en el árbol durante todo el invierno, y caen cuando las hojas nuevas brotan en la primavera. Las bellotas son redondas, de 9-14 mm de largo, con vencimiento a 18 meses después de la polinización.
A veces se cultiva como una muestra o un árbol de jardín en zonas de resistencia de plantas del USDA 5-8. Además del paisaje en la horticultura, el roble Georgia no tiene usos comerciales.
Quercus georgiana fue descrita por Moses Ashley Curtis y publicado en American Journal of Science, and Arts, ser. 2, 7(21): 408. 1849.[2][3][4]
Quercus: nombre genérico del latín que designaba igualmente al roble y a la encina.
georgiana: epíteto geográfico que alude a su localización en Georgia.
Quercus georgiana, es una especie del género Quercus dentro de la familia de las Fagaceae. Está clasificada en la Sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Quercus georgiana est une espèce d'arbres du sous-genre Quercus et de la section Lobatae. L'espèce est présente aux États-Unis.
C'est un arbre à feuilles caduques, pouvant mesurer jusqu'à 15 m de hauteur[2], à l'écorce claire et écailleuse. Les jeunes rameaux sont rouges et non velus. Les bourgeons terminaux, brun-rouge, sont de forme ovoïde ou presque conique et mesurent de 2,5 à 5 mm[2].
Les feuilles, généralement glabres, sont portées par un pétiole mesurant de 0,6 à 2,3 cm de long[2]. De forme ovale ou elliptique, luisantes, elles mesurent de 4 à 13 cm de longueur pour 2 à 9 cm de largeur[2]. Chaque marge est découpée en 3 à 7 lobes assez profonds (généralement de 3 à 5 lobes) dont les pointes sont garnies d'une arête.
Après une floraison printanière, apparaissent des glands à cupule fine et nettement écailleuse et duveteuse, de 4 à 6 mm de haut sur 9 à 14 mm de large et couvrant ainsi environ 1/3 du gland[2]. Le gland en lui-même mesure est glabre, globuleux et mesure de 9 à 14 mm de diamètre[2]. La cicatrice à la base a un diamètre de 4 à 7,5 mm[2].
Cette espèce ne pousse à l'état sauvage que dans une zone limitée de l'est des États-Unis, en Alabama, Géorgie et Caroline du Sud.
Elle vit typiquement sur des collines et pentes sèches, sur affleurements granitiques, à une altitude allant de 50 à 500 m[2].
Quercus georgiana est une espèce d'arbres du sous-genre Quercus et de la section Lobatae. L'espèce est présente aux États-Unis.
Quercus georgiana M.A.Curtis – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w południowo-wschodnich Stanach Zjednoczonych – w Alabamie, Georgii, Karolinie Północnej oraz Karolinie Południowej[3][4][5].
Rośnie na skalistych stokach. Występuje na wysokości do 500 m n.p.m.[5]
Quercus georgiana M.A.Curtis – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w południowo-wschodnich Stanach Zjednoczonych – w Alabamie, Georgii, Karolinie Północnej oraz Karolinie Południowej.
Quercus georgiana là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được M.A.Curtis miêu tả khoa học đầu tiên năm 1849.[1]
Quercus georgiana là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được M.A.Curtis miêu tả khoa học đầu tiên năm 1849.