El caranday (Trithrinax campestris) és una palmera (arecàcia). És una planta nativa de l'oest i el centre d'Uruguai i del centre i nord de l'Argentina. És molt resistent i creix en zones de sòls àrids, pedregosos i secs, aguant fins -11,5 °C.[1] Es distingeix pel fet de conservar enganxat al seu tronc (estípit) les restes de les fulles seques.
T. campestris és una palmera amb una tija o moltes, fa fins a 6 m d'alt. Les seves fulles són palmades de fins a 1 m de llarg; les seves fulles són molt dures.
Floreix a la tardor i els fruits són drupes subesfèriques d'1,5 a 2 cm de diàmetre.
La seva fibra es fa servir per fer barrets i altres estris. Encara que els fruits no són comestibles se n'elabora una beguda alcohòlica mitjançant la seva fermentació.
El caranday (Trithrinax campestris) és una palmera (arecàcia). És una planta nativa de l'oest i el centre d'Uruguai i del centre i nord de l'Argentina. És molt resistent i creix en zones de sòls àrids, pedregosos i secs, aguant fins -11,5 °C. Es distingeix pel fet de conservar enganxat al seu tronc (estípit) les restes de les fulles seques.
Trithrinax campestris, the caranday palm, is a South American palm tree native of Uruguayan and northeastern Argentine sabanas, where it shares its habitat with Copernicia alba among others and extends also to the summits of mountain ranges of Sierras de Córdoba and Sierras de San Luis. It is a very rustic palm that grows in arid, well drained, rocky soils. Its distinctive features are its compact shape, short green to grayish foliage, and trunk fully hidden by dry dead leaf bases (coat) remaining from several previous seasons.
Trithrinax campestris is a monocot flowering palm of relative low height (up to 6 m tall) and 20–25 cm wide stems usually covered by fibrous-spiny remains of earlier foliage which acts as a thick protective coat. Caranday leaves are about 1 m long, palmate, rounded, with a very rigid and spiny petiole.
The leaflet segments are rigid, dark green to a more blue hue, with light green undersides. These are possibly the toughest leaves among Arecaceae. As habitat altitude increases the foliage becomes more grayish, this is typical of mountain carandays. Flowers compose highly branched inflorescences located at the base of the lower living leaves. These contain up to 100 white hermaphrodite flowers 10 to 12 mm wide. This palm flowers in autumn. Fruits ripen towards the end of the next summer. They consist of subspherical yellow brownish drupes, 1 to 2 cm wide, with a thin fleshy mesocarp and a fibrous endocarp. Caranday is monoecious, a feature common to the conifers but rare in angiosperms.[1]
Trithrinax campestris prefers well drained, sandy or rocky soils (although it is resistant to extended persistent flooding).[2] It is very resistant to drought, and -9 °C/-15 °C temperatures when not in growing season, although it tends to shed its leaves in these conditions. It is one of the most cold-hardy palms in the world, because it also grows in the mountains of Sierras de Córdoba[3] and Sierras de San Luis; it is known that specimens growing at those elevations tolerate special cold conditions. It has thrived as far north as the British Isles.[4] Seeds germinate quickly, but later growth is mostly slow.
These palms are naturally found in groups, formations of several individuals, or composing large caranday forests where they present strong dominance. Its main environmental threat is deforestation or natural fire, as caranday's thick dry stem coats are highly flammable.[5]
Leaves are rich in strong fiber, very resistant to tension. It is extracted to manufacture crafts such as hats, shoes and fans. Whole leaves are cut and used as rudimentary brushes. Fruits are not eaten, however, an alcoholic beverage is prepared locally through their fermentation. Caranday palms are also appreciated and grown worldwide as an easy to keep, cold weather and drought resistant, ornamental small palm. It is besides a good honey-producing plant[6]
Trithrinax campestris, the caranday palm, is a South American palm tree native of Uruguayan and northeastern Argentine sabanas, where it shares its habitat with Copernicia alba among others and extends also to the summits of mountain ranges of Sierras de Córdoba and Sierras de San Luis. It is a very rustic palm that grows in arid, well drained, rocky soils. Its distinctive features are its compact shape, short green to grayish foliage, and trunk fully hidden by dry dead leaf bases (coat) remaining from several previous seasons.
El caranday[nota 1] (Trithrinax campestris) es una planta de la familia de las arecáceas, nativa del norte de Uruguay, del oeste del Paraguay, áreas del chaco de Bolivia y del centro y norte argentino. Muy rústica, crece en zonas de suelos áridos, pedregosos y secos, resistiendo, en su ambiente original, temperaturas de hasta 11,5 °C bajo cero.[1] Es distintiva por conservar pegados al tronco los restos de las frondas muertas, que le dan un aspecto característico.
T. campestris es una palmera mono o multicaule, de hasta 6 m de altura y un estípite de unos 20-25 cm de diámetro, con los restos de las frondas adheridos al tronco formando una cubierta fibrosa y espinosa. Muestra hojas palmadas, fiabeladas, multífidas, de hasta 1 m de largo, con folíolos dotados de segmentos coriáceos muy rígidos, verde claro por el haz y ligeramente azulado por el envés; son quizá las más duras de todas las hojas de palmera. Las vainas muestran en los bordes duras espinas de 10 a 15 cm de largo.
Las flores forman inflorescencias muy ramificadas en la base de las hojas inferiores, conteniendo hasta un centenar de flores hermafroditas de color blanquecino o pardo de 10 a 12 mm de diámetro. Florece en otoño, y los frutos maduran hacia el fin del verano siguiente; son drupas subesféricas, de color amarillo o pardo, de 1,5 a 2 cm de diámetro, con el mesocarpio delgado y pulposo y el endocarpio membranoso.
T. campestris prefiere suelos bien drenados, arenosos o pedregosos, y bastante sol, aunque sobrevive en media sombra. Tolera las sequías y las temperaturas de hasta 9 °C bajo cero fuera de la época de crecimiento, aunque tiende a perder las hojas en esas circunstancias. Por este motivo es común encontrar palmares de caranday en gran parte de las Sierras Pampeanas en zonas que se cubren de nevadas durante el invierno austral; en las Sierras de Córdoba y de San Luis en lugar de llamarlas con el nombre de origen guaraní es común denominarlas "cocos" aunque estas palmeras no produzcan cocos. Así son las actuales palmeras de crecimiento más meridional de La Tierra creciendo incluso en zonas de frecuentes nevadas invernales como ocurre en torno al Champaquí o en la meseta llamada Pampa de Pocho y destacándose los palmares en la Sierra de Papagayos en el límite entre las provincias argentinas de Córdoba y San Luis.
La Trithrinax campestris se multiplica por renovales o por semillas, que tardan unos 6 meses en germinar. Brota con facilidad, y crece lentamente hasta alcanzar unos 15 y ocasionalmente 20 m de altura.
La fibra extraída de las hojas se utiliza para la confección, como en el caso de su "parienta" la Copernicia alba igualmente con las fibras de la Trithinax campestris (el caranday sureño o, coco), los lugareños suelen realizar artesanías (sombreros, imitaciones de flores, cestas, muñecos etc.).
Los frutos no son comestibles, pero tradicionalmente de su fermentación se elabora una bebida alcohólica.
Trithrinax campestris fue descrito por (Burmeist.) Drude & Griseb. y publicado en Abhandlungen der Königlichen Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen 24: 283. 1879.[2]
Trithrinax: nombre genérico que proviene del idioma griego tri significa tres, y de thrinax tridente.
campestris: epíteto latino que significa "del campo".
El caranday (Trithrinax campestris) es una planta de la familia de las arecáceas, nativa del norte de Uruguay, del oeste del Paraguay, áreas del chaco de Bolivia y del centro y norte argentino. Muy rústica, crece en zonas de suelos áridos, pedregosos y secos, resistiendo, en su ambiente original, temperaturas de hasta 11,5 °C bajo cero. Es distintiva por conservar pegados al tronco los restos de las frondas muertas, que le dan un aspecto característico.
Trithrinax campestris est une espèce de palmiers de la famille des Arecaceae, originaire de l'Uruguay et du nord-est argentin. Très rustique (Zone USDA 8a)[1], il croît dans des zones à sol aride, rocailleux et secs, partageant son habitat avec le palmier caranday ou Copernicia alba, qui résiste, pourtant, moins bien au froid que T. campestris. Il se distingue par le fait qu'il conserve les restes des palmes mortes collés au tronc, ce qui lui donne un aspect caractéristique.
Trithrinax campestris est un palmier pouvant atteindre jusqu'à 6 mètres de hauteur et ayant un stipe de 20 à 25 cm de diamètre. Les restes des palmes collées au tronc forment une couverture fibreuse et épineuse. Il a des feuilles palmées, multifides, atteignant 1 mètre de long, vert clair du côté de la lumière et légèrement bleutées à l'envers. Ce sont peut-être les feuilles les plus dures de tous les palmiers. Il possède des épines de 10 à 15 cm de long.
Les fleurs forment des inflorescences ramifiées à la base des feuilles inférieures, contenant jusqu'à une centaine de fleurs hermaphrodites de couleur blanchâtre ou brune de 10 à 12 mm de diamètre. Il fleurit en automne, et les fruits mûrissent vers la fin de l'été suivant ; ce sont des drupes subsphériques, de couleur jaune ou foncée, de 1,5 à 2,0 cm de diamètre, avec le mésocarpe mince et pulpeux et l'endocarpe membraneux.
Trithrinax campestris préfère les sols bien drainés, sableux ou rocailleux, et assez ensoleillés, quoiqu'il survive en milieu sombre. Il supporte la sècheresse et les températures de 9 °C sous zéro en dehors de la période de croissance, mais il perd ses feuilles en ces circonstances.
Il se multiplie grâce à ses semences, qui mettent six mois à germer. Il pousse avec facilité et croît lentement.
La fibre extraite des palmes s'utilise pour la confection de sombreros entre autres. Les fruits ne se dégustent pas, mais leur fermentation permet d'élaborer une boisson alcoolisée.
Trithrinax campestris est une espèce de palmiers de la famille des Arecaceae, originaire de l'Uruguay et du nord-est argentin. Très rustique (Zone USDA 8a), il croît dans des zones à sol aride, rocailleux et secs, partageant son habitat avec le palmier caranday ou Copernicia alba, qui résiste, pourtant, moins bien au froid que T. campestris. Il se distingue par le fait qu'il conserve les restes des palmes mortes collés au tronc, ce qui lui donne un aspect caractéristique.
Kampestre palma (Karandaj palma, Saro palma, lat. Trithrinax campestris, sin. Copernicia campestris) je palma koja je otporna na temperature do -13°C. Uglavnom raste u grupama stvorenim od izdanaka izraslih iz korijena. Stablo je slično kao kod Trithrinax acanthocoma, ali se rijetko vidi zbog jako gusto naslaganih velikih ostataka peteljki (na krajevima imaju oštre crne bodlje) i ostataka odumrlih listova. Listovi su zelenosivi ili zelenoplavi. Oni oblikuju trećinu do polovicu kruga sa 20-30 segmenata, izuzetno oštrih i krutih i vjerojatno najkrućim od svih palmi (uspoređuju ih sa limom). Poneki od njih su razdvojeni na krajevima.
Lokalno stanovništvo ih koristi za pokrivanje krovova ili izradu suncobrana. Osim sjemenom, može se razmnožavati i djeljenjem izdanaka. Prirodno stanište ove palme je zapadni Urugvaj i sjeverna Argentina. Raste kao niže drvo do visine od oko 4 m, a zbog otpornosti je pogodna za cijelu jadransku obalu. Odgovaraju joj sunčani položaji.
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Kampestre palma Wikivrste imaju podatke o: Trithrinax campestrisLa palma caranday (Trithrinax campestris (Burmeist.) Drude & Griseb.) è una pianta della famiglia delle Arecacee, nativa delle savane uruguayane e del nord-est dell'Argentina.[1]
Trithrinax campestris è una palma pianta floreale monocotiledone di relativamente modesta altezza (alta fino a 6 m) e stelo largo generalmente coperto dalle rimanenze del fogliame precedente che funge da spesso rivestimento protettivo. Le foglie di caranday sono lunghe circa 1 metro, palmate, arrotondate, con un picciolo spinoso e molto rigido
I segmenti delle foglie sono rigidi, di colore da un verde scuro al blu, con il rovescio verde chiaro. Come sale in altezza l'habitat, il fogliamo diviene più grigiastro, che è tipico dei caranday di montagna.
I fiori formano infiorescenze a gruppi poste alla base delle foglie vive. Questi contengono fino a 100 fiori ermafroditi di ampiezza da 10 a 20 mm. La palma fiorisce in autunno. I frutti maturano verso la fine dell'estate successiva. Essi consistono in drupe subsferiche giallo-marroni di diametro da 1 a 2 cm, con un sottile mesocarpo carnoso e un fibroso endocarpo.
Trithrinax campestris preferisce i suoli sabbiosi o rocciosi (benché sia resistente ad alluvioni estese e persistenti).[2] È molto resistente alla siccità, e a un intervallo di temperature da -9 °C a -15 °C, ma non nel periodo della crescita, sebbene essa tenda, in queste condizioni, a riparare le sue foglie. Essa è una delle palme più robuste al mondo, poiché cresce anche sulle montagne delle Sierras de Córdoba[3] e delle Sierras de San Luis: si sa che esemplari che crescono a queste altitudini tollerano condizioni di freddo speciali e crescono a nord come le Isole britanniche.[4] I semi germinano rapidamente, ma più tardi la crescita è molto lenta.
Queste palme si trovano naturalmente in gruppi formati da parecchi individui o compongono ampie foreste ove presentano una forte dominanza. La loro principale minaccia ambientale è la deforestazione o il rogo naturale, poiché gli spessi involucri secchi dei gambi sono altamente infiammabili. [5]
Le foglie sono ricche di fibre e molto resistenti alla trazione. Se ne fanno prodotti artigianali quali cappelli, scarpe e ventagli. Foglie intere vengono tagliate e utilizzate come spazzole rudimentali. I frutti non si mangiano, ma se ne estrae localmente una bevanda alcolica per fermentazione. Le palme caranday sono anche apprezzate e coltivate in tutto il mondo come piante ornamentali in quanto facili da mantenere, resistenti al freddo e alla carenza di acqua. Inoltre sono piante ornamentali dalle quali si ottiene una buona produzione di miele[6]
La palma caranday (Trithrinax campestris (Burmeist.) Drude & Griseb.) è una pianta della famiglia delle Arecacee, nativa delle savane uruguayane e del nord-est dell'Argentina.
Trithrinax campestris is de botanische naam van een palm afkomstig uit Zuid-Amerika, van de vlaktes van Argentinië en West-Uruguay. De plant komt er voor langs de waterlopen en kent er zeer warme zomers en soms koude winters.
Ze vormt regelmatig een pol met drie of vier stammen, die tot 6 m hoog worden. De stammen dragen de resten van de oude bladeren en hebben vezels, die grote stekels vormen. De bladeren zijn groen tot groengrijs. De bloeiwijzen vormen zwavelgele bloempjes. De vruchten zijn klein en geelachtig.
In Nederland is de soort te kweken, maar moet ze absoluut in de volle zon: ze heeft veel warmte nodig om te kunnen groeien. De groei start zeer traag. De palm kan tegen kalkgronden en kan tegen droogte. De palm is winterhard tot -10 °C zonder schade. De plant kan moeilijk in pot gekweekt worden.
Trithrinax campestris is de botanische naam van een palm afkomstig uit Zuid-Amerika, van de vlaktes van Argentinië en West-Uruguay. De plant komt er voor langs de waterlopen en kent er zeer warme zomers en soms koude winters.
Ze vormt regelmatig een pol met drie of vier stammen, die tot 6 m hoog worden. De stammen dragen de resten van de oude bladeren en hebben vezels, die grote stekels vormen. De bladeren zijn groen tot groengrijs. De bloeiwijzen vormen zwavelgele bloempjes. De vruchten zijn klein en geelachtig.
In Nederland is de soort te kweken, maar moet ze absoluut in de volle zon: ze heeft veel warmte nodig om te kunnen groeien. De groei start zeer traag. De palm kan tegen kalkgronden en kan tegen droogte. De palm is winterhard tot -10 °C zonder schade. De plant kan moeilijk in pot gekweekt worden.
Trithrinax campestris là loài thực vật có hoa thuộc họ Arecaceae. Loài này được (Burmeist.) Drude & Griseb. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1879.[1]
Trithrinax campestris là loài thực vật có hoa thuộc họ Arecaceae. Loài này được (Burmeist.) Drude & Griseb. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1879.