nimet breadcrumb-navigoinnissa
Ar morzigelled a zo krignerien bihan eus ar genad Apodemus.
War-dro 20 spesad morzigelled a zo:
Ar morzigelled a zo krignerien bihan eus ar genad Apodemus.
Apodemus és un gènere de rosegadors miomorfs de la família Muridae.[1] Està format per 20 espècies vivents i una espècie extinta, que es troben distribuïdes per Euràsia i el nord d'Àfrica.[2]
La seva àrea de distribució s'estén a grans parts de la zona paleàrtica, la zona indomalaia i el nord d'Àfrica. A Europa és present des d'Islàndia, Irlanda i les illes Shetland, fins a Rússia al nord, passant per Escandinàvia, i arribant al sud fins a la Mediterrània, on també hi és present a Sicília i Creta.[3] A l'Àfrica estan presents al Marroc, Algèria i Tunísia.[2] A l'Àsia, la seva àrea de distribució s'estén des de l'Àsia menor i el Turquestan fins l'Oceà Pacífic. Habiten a Síria, l'Iran, el Panjab, el Caixmir, la major part de la Xina al nord del riu Iang-tsé, des de Gansu fins a Sichuan, a Shandong, a Mongòlia, a Manxúria, Corea, el Japó i a l'illa de Sakhalín. A la zona indomalaia, s'estén del Nepal a fins a Myanmar, Yunnan i Fujian, a Taiwan i a les Illes Ryūkyū.[3]
Les espècies d'aquest gènere viuen en boscos, tant oberts com espesos, en jardins i praderies, així com en altres zones de conreu i aiguamolls.[2]
Es tracta d'espècies de rosegadors de mida petita o mitjana, que són semblants en aparença algunes de les espècies dels ratinis, concretament a les de la Divisió Micromys.[4] La seva longitud conjunta del cos i del cap varia entre 6 i 15 centímetres, tenen una longitud de la cua que fa entre 7 i 14,5 cm i un pes corporal que varia entre 15 i 50 grams. La cua sol ser aproximadament igual de llarga que la resta del cos, encara que també pot ser més curta o més llarga.[5][3]
En les espècies que viuen als boscos, el musell és allargat i els ulls i les orelles són relativament grans, mentre que les espècies que viuen en zones més obertes, el musell és més curt i els ulls i les orelles són relativament petites.[5] Les potes posteriors són llargues i estretes. Els 3 dits centrals són llargs, mentre que els dos dits exteriors són més curts.[3] En funció de l'espècie, les femelles tenen 3 o 4 parells de mamelles, dos parells situats al pit, i un o dos parells a l'engonal.[3]
Els pèls d'aquestes espècies solen ser suaus, encara que poden no ser-ho, com és el cas de Apodemus speciosus.[3] El color dels pèls de la part superior varia en diferents tonalitats de marró: marró grisenc, marró groc, marró vermellós, marró clar o marró pàl·lid-sorrenc. A la part inferior, el pelatge és de color blanc o grisenc, sovint amb taques grogues. Les potes davanteres i posteriors són majoritàriament blanques. La cua està moderadament poblada de pèls.[3]
Són bons escaladors, encara que són millors saltadors. També són bons nedadors. Depenent de l'espècie, poden ser diürns, nocturns o crepusculars. El seu radi d'acció pot arribar fins a uns 180 metres del cau. Solen cavar caus profunds amb un niu al final del túnel, amb el terra cobert d'herbes i fulles. S'alimenten d'arrels, llavors, baies, fruits secs i insectes. Emmagatzemen aliments en una cambra específica del cau.[4]
El període de cria pot variar geogràficament. Les femelles donen a llum sis cries en un any. A la natura, l'esperança de vida mitjana és, probablement, d'un any o menys. La influència en la renovació dels boscos és complexa. A Gran Bretanya, es va reconèixer el paper important en el transport i l'enterrament de llavors d'arbres i en la eliminació de plàntules.[4]
El 2005, Musser i Carleton van crear la Divisió Apodemus dins dels murins, on s'incloïen les espècies d'aquest gènere i del gènere Tokudaia.[6] El 2008, Lecompte et al van revisar la classificació dels murins, classificant la divisió dins la nova tribu dels apodeminis.[7] Van sospitar una estreta relació entre les espècies d'aquest gènere i les del gènere Tokudaia a causa de la construcció dels molars, així com una relació amb els gènere Rhagamys del Quaternari i Rhagapodemus del Pliocè.[7][6] Actualment, la relació amb espècies del gènere Tokudaia és compatible amb estudis genètics moleculars. Lecompte et al confirmen que les seqüències de gen mitocondrial i nuclear avalen aquesta relació de grups germans, però assenyalen una diferència considerable en el moment de divergència entre els dos gèneres.[7]
En la seva classificació, Musser i Carleton (2005) dividien les espècies d'aquest gènere en quatre grups i distingien 20 espècies.[6] Actualment està en discussió la creació de quatre subgèneres: Alsomys, Apodemus, Karstomys i Sylvaemus, agrupant les espècies per diferències morfològiques i d'ADN mitocondrial.[8]
Apodemus és un gènere de rosegadors miomorfs de la família Muridae. Està format per 20 espècies vivents i una espècie extinta, que es troben distribuïdes per Euràsia i el nord d'Àfrica.
Myšice (Apodemus) je rod myšovitých hlodavců z Evropy a Asie. Dorůstají velikosti 7–14 cm, váží 12–50 g.
Systematiky patří do čeledi myšovitých (Muridae) a její podčeledi pravých myší (Murinae). Jsou blízce příbuzné myším rodu Tokudaia žijícím v Japonsku. Evropským myším z rodu Mus, mezi něž patří i myš domácí, jsou již více vzdálené.
V České republice žijí 4 druhy myšic:
Obrázky, zvuky či videa k tématu myšice ve Wikimedia Commons
Myšice (Apodemus) je rod myšovitých hlodavců z Evropy a Asie. Dorůstají velikosti 7–14 cm, váží 12–50 g.
Systematiky patří do čeledi myšovitých (Muridae) a její podčeledi pravých myší (Murinae). Jsou blízce příbuzné myším rodu Tokudaia žijícím v Japonsku. Evropským myším z rodu Mus, mezi něž patří i myš domácí, jsou již více vzdálené.
Die Waldmäuse (Apodemus) sind eine zur Tribus Apodemini gehörende Gattung der Altweltmäuse. Sie sind mit etwa 20 Arten über Eurasien und Nordafrika verbreitet. In Mitteleuropa kommen die Brandmaus, die Waldmaus, die Gelbhalsmaus, die Alpenwaldmaus und die Zwergwaldmaus vor.
Die Waldmäuse sind kleine bis mittelgroße Altweltmäuse,[1] die in ihrer Gesamterscheinung der Zwergmaus ähneln.[2] Ihre Kopf-Rumpf-Länge beträgt 60 bis 150 Millimeter, die Schwanzlänge 70 bis 145 Millimeter und das Körpergewicht 15 bis 50 Gramm.[2] Der Schwanz ist meist etwa so lang wie der restliche Körper, kann jedoch auch kürzer oder etwas länger sein.[3][1] Anders als bei der Zwergmaus ist er nicht als Greifschwanz ausgebildet.[2]
Bei in Wäldern lebenden Formen ist die Schnauze verlängert und die Augen und Ohren sind relativ groß; bei Formen aus offeneren Landschaften ist die Schnauze dagegen kurz und die Augen und Ohren sind relativ klein.[1] Die Vorderpfoten sind normal ausgebildet.[3] Der Bau der Hinterpfoten ähnelt dem paläarktischer Ratten.[1] So sind die relativ langen Hinterpfoten nicht fürs Klettern verbreitert, sondern schmal. Die drei mittleren der fünf Zehen sind mäßig lang, die beiden äußeren Zehen sind dagegen kürzer.[3][1] Die Hinterfußlänge beträgt stets mehr als 20 Prozent und häufig mindestens 23 Prozent der Kopf-Rumpf-Länge.[3] Weibchen der Waldmäuse haben sechs oder acht Zitzen.[2] Zwei Zitzenpaare befinden sich im Brustbereich, ein oder zwei Zitzenpaare in der Leistenregion.[4]
Das Fell der Waldmäuse ist gewöhnlich weich, kann jedoch wie bei der Großen Japanischen Waldmaus borstig sein.[3] Die Leithaare sind meist licht und relativ dünn.[1] Der Schwanz ist mäßig behaart.[3] Die Fellfarbe der Oberseite ist bräunlich.[1] Sie reicht von gräulich-gelbbraun oder gräulich-braun über braun mit gelber oder roter Melierung bis hellbraun oder blass-sandfarben. Unterseits ist das Fell weiß oder gräulich, häufig mit gelber Melierung. Die Vorder- und Hinterpfoten sind meist weiß. Einige Formen haben einen rötlich-gelben Brustfleck.[2] Die Brandmaus weist einen schwarzen Aalstrich auf.[3]
Der Lebensraum der Waldmäuse sind offene und geschlossene Wälder, Hecken, Gärten und grasbewachsene Äcker sowie sonstige kultivierte Flächen und Feuchtgebiete.[5][2]
Sie sind gute Kletterer, wenn auch nicht so sehr wie die Zwergmaus. Verglichen mit dieser sind sie aktivere Springer. Zudem sind sie gute Schwimmer. Je nach Art können sie tag-, nacht- oder dämmerungsaktiv sein. Ihr Aktionsraum durchmisst bis etwa 180 Meter. Gewöhnlich graben sie tiefe Baue, an deren Tunnelende ein Nest liegt. Dieses besteht aus zerschredderten Gräsern und Blättern. Die Nahrung setzt sich aus Wurzeln, Samen, Beeren, Nüssen und Insekten zusammen und wird als Vorrat in den Bauen eingelagert.[2]
Die Fortpflanzungszeit der Waldmäuse kann geografisch und von Jahr zu Jahr variieren. Weibchen bringen in einem Jahr bis zu sechs Würfe zur Welt. In der Natur liegt die durchschnittliche Lebenserwartung vermutlich bei einem Jahr oder weniger. Der Einfluss auf die Erneuerung von Wäldern ist komplex. In Großbritannien wurde die wichtige Rolle beim Transport und Vergraben von Baumsamen sowie bei der Vernichtung der Sämlinge erkannt.[6] Im Herbst und im Winter können Waldmäuse in menschliche Behausungen eindringen.[2]
Das Verbreitungsgebiet der Waldmäuse erstreckt sich über weite Teile der Paläarktis und Teile der Orientalis. In Europa sind sie von Island, Irland und den Shetlands ostwärts bis Russland sowie von Skandinavien südwärts bis zum Mittelmeer, nach Sizilien und Kreta verbreitet.[4] In Afrika kommt eine Art von Marokko über Algerien bis Tunesien vor.[5] In Asien erstreckt sich ihr Verbreitungsgebiet von Kleinasien und Turkestan über Sibirien bis zum Pazifischen Ozean. Sie bewohnen Syrien, den Iran, den Punjab, Kaschmir, den größten Teil Chinas nördlich des Jangtsekiang von Gansu über Sichuan bis Shandong, die Mongolei, die Mandschurei, Korea, Japan und Sachalin. In der Orientalis sind sie von Nepal über Myanmar, Yunnan und Fujian bis nach Taiwan und zu den Ryūkyū-Inseln verbreitet.[4]
Musser und Carleton (2005) fassen die Waldmäuse, die Ryukyu-Stachelratten und die ausgestorbene Gattung Rhagamys als Apodemus-Gruppe zusammen.[7] Lecompte und Mitarbeiter (2008) führten für diese Formen die Tribus Apodemini ein.[8]
Eine enge Verwandtschaft zwischen den Waldmäusen und den Ryukyu-Stachelratten wurde aufgrund des Baus der Backenzähne vermutet,[9] ebenso wie eine Verwandtschaft zur Gattung Rhagamys aus dem Quartär und zur Gattung Rhagapodemus aus dem Pliozän.[10] Die Verwandtschaft zu den Ryukyu-Stachelratten wird inzwischen durch molekulargenetische Untersuchungen gestützt. Untersuchungen mitochondrialer und nukleärer Gensequenzen durch Lecompte und Mitarbeiter (2008) bestätigen dieses Schwestergruppenverhältnis, weisen jedoch auf das beachtliche Alter der Divergenz zwischen den Gattungen hin.[9]
Musser und Carleton (2005) unterteilen die rezenten Waldmäuse in vier Gruppen und unterscheiden 20 Arten:[11]
argenteus-Gruppe
gurkha-Gruppe:
apodemus-Gruppe:
sylvaemus-Gruppe:
Die Waldmäuse (Apodemus) sind eine zur Tribus Apodemini gehörende Gattung der Altweltmäuse. Sie sind mit etwa 20 Arten über Eurasien und Nordafrika verbreitet. In Mitteleuropa kommen die Brandmaus, die Waldmaus, die Gelbhalsmaus, die Alpenwaldmaus und die Zwergwaldmaus vor.
Lo genre Apodemus correspond a de mamifèrs rosegaires de pichona talha, de la familha dels murids. Quand los zoològues utilizan lo tèrme garri, es estrictament per definir aqueste genre, mentre qu'aqueste tèrme a una accepcion pus larga dins lo lengatge corrent.
Son d'animals vius e rapids, bons correires e saltaires, de coa longa e d'aurelhas amb de pavalhons plan desvolopats.
Dins la natura, los garris manjan de granas, de fruches pichons e d'insèctes pichons.
Se ne coneis un vintenat d'espècias, dont las mai conegudas en Euròpa son :
Aqueste genre compren las espècias seguentas apeladas garris :
Se confondon sovent amb lo rat de las meissons, los campanhòls, las musaranhas, o quitament la mirga o lo rat dels camps.
Lo genre Apodemus correspond a de mamifèrs rosegaires de pichona talha, de la familha dels murids. Quand los zoològues utilizan lo tèrme garri, es estrictament per definir aqueste genre, mentre qu'aqueste tèrme a una accepcion pus larga dins lo lengatge corrent.
De boskmûzen (wittenskiplike namme: Apodemus) foarmje in skaai fan 'e klasse fan 'e sûchdieren (Mammalia), it skift fan 'e kjifdieren (Rodentia), de famylje fan 'e mûseftigen (Muridae) en de ûnderfamylje fan 'e mûzen en rotten fan de Alde Wrâld (Murinae). Ta dit skaai hearre sa'n tweintich libbene soarten, wêrûnder de boskmûs, de grutte boskmûs en de brânmûs, en dêrnjonken noch teminsten 25 fossile soarten. De boskmûzen binne it naust besibbe oan 'e Rjûkjûaanske stikelrotten (Tokudaia) en de prehistoaryske Rhagamys, en folle minder nau oan 'e echte mûzen (Mus) en de grutearsomprotten (Malacomys). Se foarmje sawol it âldste skaai fan mûseftigen yn Jeropa as it mûseftige skaai dat de grutste fersprieding troch de tiid hat. De âldste fertsjintwurdigers fan 'e boskmûzen stamje út it lette Mioseen fan Jeropa.
De boskmûzen wurde yn 'e regel ûnderferdield yn twa groepen de echte boskmûzen (Apodemus) en de wâldmûzen (Sylvaemus). Foarhinne waarden dizze groepen oanmurken foar reguliere ûnderskaaien, mar modern ûndersyk hat oantoand dat se taksonomysk mar fan beheind belang binne en dat de besibskip binnen it skaai fan 'e boskmûzen yngewikkelder yninoar sit. Tsjintwurdich foarmje dizze oantsjuttings sadwaande wat ynformelere gearbondelings fan soarten.
Njonken de echte boskmûzen (Apodemus) en de wâldmûzen (Sylvaemus) foarmje de lytse Japanske boskmûs (Apodemus argenteus) en de Himalayaboskmûs (Apodemus gurkha) mooglik in trêde en in fjirde groep. Soms wurde noch twa oare groepen erkend: de rotsmûzen (Karstomys), foar de eastlike rotsmûs (Apodemus mystacinus) en de westlike rotsmûs (Apodemus epimelas), en de Aziatyske boskmûzen (Alsomys) foar guon Eastaziatyske soarten. De Aziatyske boskmûzen binne nau besibbe oan 'e echte boskmûzen, en de rotsmûzen oan 'e wâldmûzen.
De boskmûzen (wittenskiplike namme: Apodemus) foarmje in skaai fan 'e klasse fan 'e sûchdieren (Mammalia), it skift fan 'e kjifdieren (Rodentia), de famylje fan 'e mûseftigen (Muridae) en de ûnderfamylje fan 'e mûzen en rotten fan de Alde Wrâld (Murinae). Ta dit skaai hearre sa'n tweintich libbene soarten, wêrûnder de boskmûs, de grutte boskmûs en de brânmûs, en dêrnjonken noch teminsten 25 fossile soarten. De boskmûzen binne it naust besibbe oan 'e Rjûkjûaanske stikelrotten (Tokudaia) en de prehistoaryske Rhagamys, en folle minder nau oan 'e echte mûzen (Mus) en de grutearsomprotten (Malacomys). Se foarmje sawol it âldste skaai fan mûseftigen yn Jeropa as it mûseftige skaai dat de grutste fersprieding troch de tiid hat. De âldste fertsjintwurdigers fan 'e boskmûzen stamje út it lette Mioseen fan Jeropa.
Apodemus is a genus of Muridae (true mice and rats). The name is unrelated to that of the Mus genus, instead being derived from the Greek ἀπό-δημος (literally away from home).
Related to the Ryūkyū spiny rats (Tokudaia) and the prehistoric Rhagamys – and far more distantly to Mus and Malacomys[1] – it includes these species:
Prehistoric species described from fossil remains include:
Apodemus is a genus of Muridae (true mice and rats). The name is unrelated to that of the Mus genus, instead being derived from the Greek ἀπό-δημος (literally away from home).
Apodemus es un género de roedores miomorfos de la familia Muridae. Actualmente está en discusión la creación de cuatro subgéneros, Apodemus, Sylvaemus, Alsomys y Karstomys, agrupando las especies en ellos por diferencias morfológicas y de ADN mitocondrial.[1]
Apodemus y tal vez Mus, son los géneros con la mayor variedad temporal de los múrinos actuales.
Apodemus es un género de roedores miomorfos de la familia Muridae. Actualmente está en discusión la creación de cuatro subgéneros, Apodemus, Sylvaemus, Alsomys y Karstomys, agrupando las especies en ellos por diferencias morfológicas y de ADN mitocondrial.
Apodemus y tal vez Mus, son los géneros con la mayor variedad temporal de los múrinos actuales.
Apodemus on hiirlaste sugukonda kuuluv näriliste perekond.
Perekonda Apodemus klassifitseeritakse järgmised hiirlaste liigid:
Selles artiklis on kasutatud prantsuskeelset artiklit fr:Apodemus seisuga 15.01.2014.
Apodemus Muridae animalia familiako generoa da[1], karraskarien barruan sailkatua.
Apodemus Muridae animalia familiako generoa da, karraskarien barruan sailkatua.
Mulots
Le genre Apodemus correspond à des mammifères rongeurs de petite taille, de la famille des Muridés. Lorsque les zoologues utilisent le terme « mulot », c'est strictement pour définir ce genre, alors que ce terme a une acception plus large dans le langage courant.
Ce sont des animaux vifs et rapides, bons coureurs et sauteurs, à longue queue et aux oreilles aux pavillons bien développés. L'allure rappelle celle de la souris domestique.
Dans la nature, les mulots mangent des graines, de petits fruits et de petits insectes.
On en connaît une vingtaine d'espèces, dont les plus connues en Europe sont :
Ces souris font partie dans certains pays des espèces susceptibles de véhiculer l'hantavirus.
Ce genre comprend les espèces suivantes appelées mulots :
et selon Mammal Species of the World
Mulots
Le genre Apodemus correspond à des mammifères rongeurs de petite taille, de la famille des Muridés. Lorsque les zoologues utilisent le terme « mulot », c'est strictement pour définir ce genre, alors que ce terme a une acception plus large dans le langage courant.
Apodemus (Kaup, 1829) è un genere di Roditori della famiglia dei Muridi.
Al genere Apodemus appartengono roditori di piccole dimensioni, con lunghezza della testa e del corpo tra 60 e 150 mm, la lunghezza della coda tra 70 e 145 mm e un peso fino a 50 g.[1]
Il cranio presenta una scatola cranica larga, un rostro allungato, le arcate zigomatiche sottili e le bolle timpaniche non particolarmente rigonfie. Le ossa nasali si estendono leggermente oltre la linea degli incisivi. Il palato è largo e con i fori anteriori ampi. Alcune specie presentano creste sopra-orbitali sviluppate. I molari presentano cuspidi ben sviluppate, il primo e secondo superiore sono provvisti di una cuspide posteriore sul lato interno assente invece nel genere Mus.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 0 0 1 1 0 0 3 3 0 0 1 1 0 0 3 Totale: 16 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;La pelliccia è generalmente soffice, le parti dorsali variano dal brunastro al grigiastro, quelle ventrali sono principalmente bianche. In una specie è presente una striscia dorsale scura mentre in diverse altre specie è presente una macchia arancione sul petto. Il muso è lungo ed appuntito, gli occhi e le orecchie sono grandi. Le zampe anteriori sono di dimensioni e forma normali, i piedi sono lunghi e notevolmente sottili, con le tre dita centrali allungate e quelle esterne non ridotte. La coda è ricoperta moderatamente di peli ed è di solito lunga quanto la testa ed il corpo. Le femmine hanno 6-8 mammelle.
Sono roditori terricoli diffusi in gran parte dell'Ecozona paleartica, dall'Islanda al Giappone; nella Ecozona orientale settentrionale, e nell'Africa settentrionale.
Il genere comprende 21 specie.[2]
Dirvinės ir miškinės pelės (lot. Apodemus, angl. Wood and field mice, vok. Wald und Feldmäuse, Brandmäuse, Waldmäuse) – pelinių (Muridae) šeimos graužikų gentis, paplitusi Palearktikos miškų ir stepių juostoje. Kūnas 6-15 cm ilgio. Uodega truputį ilgesnė už kūno ilgį arba tokio pat ilgio. Gentyje apie 20 rūšių (Lietuvoje 4 rūšys):
De bosmuizen (Apodemus) vormen een geslacht van Palearctische muizen uit de onderfamilie der muizen en ratten van de Oude Wereld (Murinae).
Er worden over het algemeen twee ondergeslachten onderscheiden, Apodemus en Sylvaemus. De kleine Japanse bosmuis (Apodemus argenteus) behoort mogelijk tot een derde ondergeslacht, evenals de Himalayabosmuis (Apodemus gurkha). Soms worden nog twee andere ondergeslachten onderscheiden, Karstomys, voor de rotsmuizen Apodemus mystacinus en A. epimelas, en Alsomys, voor enige Oost-Aziatische soorten. Alsomys is nauw verwant aan het ondergeslacht Apodemus, en Karstomys aan Sylvaemus. Er zijn ruim 20 soorten bekend. In Nederland en België komen twee soorten voor, de bosmuis (Apodemus sylvaticus) en de geelhalsbosmuis (Apodemus flavicollis). Het geslacht is het nauwst verwant aan het Japanse geslacht Tokudaia en aan de uitgestorven geslachten Rhagamys, Rhagapodemus, Sinapodemus en Parapodemus.
De bosmuizen vormen zowel het oudste geslacht van de Europese Murinae als het geslacht van de Murinae dat het grootste verspreidingsgebied in de tijd heeft. De oudste vertegenwoordigers van het geslacht stammen uit het Laat-Mioceen van Europa. Binnen de Murinae zijn alleen Progonomys en Antemus uit Pakistan ouder.
De 20 soorten zijn:
Daarnaast is er nog een aantal fossiele soorten bekend: Apodemus agustii, Apodemus alsomyoides, Apodemus atavus, Apodemus barbarae, Apodemus caesareanus, Apodemus debruijni, Apodemus dominans, Apodemus etruscus, Apodemus gorafensis, Apodemus gudrunae, Apodemus jeanteti, Apodemus leptodus, Apodemus levantinus, Apodemus lewisi, Apodemus lugdunensis, Apodemus maastrichtensis, Apodemus manu, Apodemus maximus, Apodemus mirabilis, Apodemus meini, Apodemus orientalis, Apodemus qiui, Apodemus schaubi, Apodemus whitei en Apodemus zhangwagouensis.
De bosmuizen (Apodemus) vormen een geslacht van Palearctische muizen uit de onderfamilie der muizen en ratten van de Oude Wereld (Murinae).
Skogmus (Apodemus) er en slekt av musefamilien, som er vidt utbredt i Europa og Nord-Asia. De lever ikke bare i skog, men også på stepper og dyrket mark.
En har tidligere ment at det er fire skogmusarter i Europa: småskogmus, storskogmus, brannmus og bergmus. Etterhvert er flere «nye» arter blitt oppdaget, for eksempel dvergskogmus (Apodemus uralensis), og alpeskogmus (Apodemus alpicola). Det lever ofte tre til fire arter i samme område.
Slekten deles i fire underslekter: Karstomys (bergmus), Sylvaemus (elleve arter i Nordvest-Afrika, Europa og Vest-Asia), Alsomys (åtte arter i Øst-Asia), og Apodemus (brannmus og den kinesiske A. chevrieri).
.jpg){kind=small}
Denne zoologirelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den. Skogmus (Apodemus) er en slekt av musefamilien, som er vidt utbredt i Europa og Nord-Asia. De lever ikke bare i skog, men også på stepper og dyrket mark.
En har tidligere ment at det er fire skogmusarter i Europa: småskogmus, storskogmus, brannmus og bergmus. Etterhvert er flere «nye» arter blitt oppdaget, for eksempel dvergskogmus (Apodemus uralensis), og alpeskogmus (Apodemus alpicola). Det lever ofte tre til fire arter i samme område.
Slekten deles i fire underslekter: Karstomys (bergmus), Sylvaemus (elleve arter i Nordvest-Afrika, Europa og Vest-Asia), Alsomys (åtte arter i Øst-Asia), og Apodemus (brannmus og den kinesiske A. chevrieri).
Multimedia w Wikimedia Commons Myszarka[6] (Apodemus) – rodzaj małego ssaka z podrodziny myszy (Murinae) w rodzinie myszowatych (Muridae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Europie, Azji i Afryce[3].
Do rodzaju należą następujące gatunki[3][6]:
Myszarka (Apodemus) – rodzaj małego ssaka z podrodziny myszy (Murinae) w rodzinie myszowatych (Muridae).
Apodemus é um gênero de roedores da família Muridae.
Skogsmöss (Apodemus) är ett släkte i underfamiljen möss bland gnagarna med omkring 20 arter som förekommer i palearktiska regionen.
Skogsmöss blir mellan 6 och 17 centimeter långa, har därtill en 7 till 15 centimeter lång svans och väger mellan 15 och 50 gram. Skogsmöss har en mjuk päls med grå- eller brunaktig ovansida samt ljusgrå till vit undersida. Tassarna är vanligen vita, hos flera arter förekommer en gulröd fläck på bröstet eller en tydlig strimma på ryggen. Svansen är täckt med hår. I motsats till dvärgmöss använder de inte svansen som gripverktyg.
Skogsmöss förekommer över stora delar av Eurasien från västra Europa till Japan och södra Kina. Trots namnet är de inte bundna till skogar, utan deras habitat är även öppna landskap som gräsmarker och fält.
Ofta placerar skogsmöss sitt bo i jordhålor som kläs med gräs. Det finns både dag- och nattaktiva arter. Födan utgörs bland annat av rötter, frön, bär, nötter och insekter. Vanligen uppträder inte skogsmöss i byggnader. Ett fåtal arter är kända som skadedjur på sädesväxter eller som bärare av sjukdomar.
Wilson & Reeder (2005) räknar skogsmöss tillsammans med släktet Tokudaia, som förekommer i södra Japan, och med den utdöda arten Rhagamys orthodon, som levde fram till pleistocen på Sardinien och Korsika, till den så kallade Apodemus-släktgruppen. Trots ytliga likheter är de inte närmare släkt med dvärgmöss (Micromys) och inte heller med de vanliga mössen (Mus).
Wilson & Reeder (2005) delar upp släktet i 20 arter:
Släkte Apodemus (i bokstavsordning)
Den nepalesiska arten Apodemus gurkha listas av IUCN som starkt hotad, Apodemus hyrcanicus kategoriseras som nära hotad (NT) medan övriga arter kategoriseras som livskraftiga (LC).[1]
Wikimedia Commons har media som rör Skogsmöss.
Skogsmöss (Apodemus) är ett släkte i underfamiljen möss bland gnagarna med omkring 20 arter som förekommer i palearktiska regionen.
Забарвлення коричневе або вохристе, живіт білий. Від вовчків, полівок та хом'ячків відрізняються довгим, майже голим хвостом; від мишівок — тим, що довжина хвоста ненабагато більша, або ж дорівнює довжині тіла. Задня сторона різців без уступу. Активні вночі, взимку всього 1—3 години за добу. Дуже рухливі тварини, можуть проходити до 1,5 км за добу, відходити за сотні метрів від нори. Іноді живляться на відстані всього декількох метрів. Розмножуються до 5 разів за рік, вагітність продовжується 20—25 днів, у виводку зазвичай 4—7 дитинчат.
Мешкають у степових перелісках, чагарниках та заплавах річок. Живуть у земляних норах, зимують під корінням та пнями. Риють нори довжиною до 3 м, з 2—3 входами, гніздовою камерою та 1—2 коморами на глибині близько 0,5 м. У вологих місцях будують гнізда на поверхні землі.
Живляться в основному насінням дерев та чагарників, а також ягодами, молодими пагонами і комахами. Роблять запаси насіння на зиму.
Розносять та закопують насіння рослин. Іноді шкодять зерновим і технічним культурам, особливо миша польова. Можуть бути носіями геморагічної гарячки з нирковим синдромом і лептоспірозу.
Рід поділяється на 3 підроди, які містять у собі такі види:
Підрід Apodemus
Підрід Alsomys
Підрід Argenteus
Apodemus là một chi động vật có vú trong họ Muridae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Kaup miêu tả năm 1829.[1] Loài điển hình của chi này là Mus agrarius Pallas, 1771.
Chi này gồm các loài:
Apodemus là một chi động vật có vú trong họ Muridae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Kaup miêu tả năm 1829. Loài điển hình của chi này là Mus agrarius Pallas, 1771.
Лесные и полевые мыши (Apodemus) — род грызунов семейства мышиных.
Лесные и полевые мыши достигают длины от 6 до 15 см, при этом хвост длиной от 7 до 15 см. Вес составляет от 15 до 50 г. У лесных и полевых мышей мягкая шерсть, обычно серого или бурого цвета сверху и белого или серого окраса снизу. Лапы как правило белые, у некоторых видов имеется жёлто-красное пятно на груди или тёмная полоса на спине. Хвост покрыт волосами, не хватательный.
Область распространения лесных и полевых мышей простирается вглубь Евразии, от западной Европы до Японии и южного Китая. Как следует из названия, не все виды населяют леса, многие виды обитают на открытых ландшафтах и в полях.
Большинство видов не проникают в человеческие жилища, но могут быть вредителями зерновых или переносчиками болезней. Чаще мыши роют глубокие норы, в которых строят гнёзда из травы. В зависимости от вида мыши могут быть активны днём или ночью. Они питаются корнями, семенами, ягодами, орехами и насекомыми.
Род включает 20 видов[1][2] и подразделяется обычно на 4 подрода и одну группу видов (иногда все эти таксоны рассматриваются как группы видов[1]):
Подрод Apodemus s.str.
Подрод Alsomys
Подрод Sylvaemus
Подрод Karstomys
Группа видов argenteus
Лесные и полевые мыши (Apodemus) — род грызунов семейства мышиных.
姬鼠屬（Apodemus），哺乳綱、囓齒目、鼠科的一屬，而與姬鼠屬（日本姬鼠）同科的動物尚有菲律賓家鼠屬（菲律賓家鼠）、伊山鼠屬（伊山鼠）、棉蘭老鼠屬（棉蘭老鼠）、新幾內亞大鼠屬（新幾內亞大鼠）等之數種哺乳動物。
姬鼠屬（Apodemus），哺乳綱、囓齒目、鼠科的一屬，而與姬鼠屬（日本姬鼠）同科的動物尚有菲律賓家鼠屬（菲律賓家鼠）、伊山鼠屬（伊山鼠）、棉蘭老鼠屬（棉蘭老鼠）、新幾內亞大鼠屬（新幾內亞大鼠）等之數種哺乳動物。
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 哺乳綱 Mammalia 目 : ネズミ目（齧歯目） Rodentia 亜目 : ネズミ亜目 Sciurognathi 下目 : ネズミ下目 Myomorpha 上科 : ネズミ上科 Muroidea 科 : ネズミ科 Muridae 属 : アカネズミ属 Apodemus 学名 Apodemus Kaup, 1829 アカネズミ属（学名 Apodemus）は、ネズミ目ネズミ科の属のひとつ。約20種が確認されており、旧大陸にのみ分布する。新大陸にはシロアシハツカネズミ属 Peromyscus が分布している。
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。
アカネズミ属（学名 Apodemus）は、ネズミ目ネズミ科の属のひとつ。約20種が確認されており、旧大陸にのみ分布する。新大陸にはシロアシハツカネズミ属 Peromyscus が分布している。
붉은쥐속(Apodemus)은 쥐과에 속하는 설치류 속의 하나이다. 약 20여 종이 확인되며, 유라시아 대륙에서 서식한다.
다음은 2008년 레콤프테 등(Lecompte et al.)[1]과 2016년 로우 등(Rowe et al.)[2]의 연구에 기초한 계통 분류이다.
쥐아과 큰구름쥐족털꼬리쥐속, 루손쥐속, 붓꼬리구름쥐속, 바나하우나무쥐속, 큰구름쥐속
시궁쥐족[2] 멧밭쥐군연필꼬리나무쥐속, 라니쥐속, 마모셋쥐속, 멧밭쥐속,
긴꼬리나무타기쥐속, 붉은나무타기쥐속
술라웨시가시쥐속, 가는뿌리쥐속, 술라웨시돼지코쥐속, 작은술라웨시땃쥐쥐속,
돼지코땃쥐쥐속, 서머술라웨시쥐속, 큰술라웨시땃쥐쥐속, 마마사물쥐속
민도로나무타기쥐속, 페아나무쥐속, 밀러드쥐속, 긴꼬리자이언트쥐속,
흰배쥐속, 폴린석회암쥐속, 오히야쥐속, 다오반티엔석회암쥐속
루손넓은이빨쥐속, 반디쿠트쥐속, 흰이빨쥐속, 필리핀쥐속,
언덕쥐속, 류큐긴꼬리자이언트쥐속, 할마헤라쥐속, 소디나무쥐속,
코모도쥐속, 민다나오산악쥐속, 짧은꼬리반디쿠트쥐속, 스람쥐속,
팔라완부드러운털산악쥐속, 플로레스자이언트쥐속, 술라웨시자이언트쥐속,
플로레스긴코쥐속, 시궁쥐속, 자이언트순다쥐속, 셀레베스쥐속,
긴발쥐속, 루손짧은코쥐속
아프리카검은쥐속, 아프리카숲쥐속,
다유방쥐속, 베록스쥐속, 프라오미스속, 에티오피아좁은머리쥐속
아프리카플라이쥐족(아프리카카루쥐속, 아프리카플라이쥐속, 휘파람쥐속)
