nimet breadcrumb-navigoinnissa
Columbia, Venezuala, to the Amazonian region of Peru and Brazil (Nowak, 1997; Murcielagos, 1982).
Biogeographic Regions: neotropical (Native )
Unknown food habits, but the stomach contents of an examined specimen resembled yellowish fruit pulp (Murcielagos, 1982).
Primary Diet: herbivore (Frugivore )
Not much is known, but because they are frugivores it might be assumed that they disperse some fruit seeds.
Ecosystem Impact: disperses seeds
None known
None known
S. toxophyllum is not listed on either the IUCN or U.S. ESA sites.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: data deficient
Perception Channels: tactile ; chemical
This species has not been widely seen nor studied so there is very little literature on it.
Venezualan specimens were collected in many different habitats, but mostly in moist, open areas of the forest (Nowak, 1997). One specimen was found in cavity in the ground (Murcielagos, 1982). Venezuelan samples were taken at up to 2240 m (Eisenberg, 1989).
Range elevation: 2240 (high) m.
Habitat Regions: tropical
Terrestrial Biomes: forest ; rainforest
Sphaeronycteris toxophyllum has a total length of approximately 56-58 mm and a forearm length of about 40 mm. There is no external tail and the dorsum is cinnamon brown. The underparts are brownish white with individual hairs on the back whitish. The side of the face has fleshy outgrowths. A hornlike growth on the nose is larger on males than on females. Under the chin is a fold of skin that can be rolled over the face. The bat is similar in appearance to Centurio but with less extreme facial outgrowths and a third lower molar (Nowak, 1997).
Average mass: 17 g.
Range length: 56 to 58 mm.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Key Reproductive Features: gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual
El ratpenat frugívor de visera, (Sphaeronycteris toxophyllum) és una espècie de ratpenat que pertany al gènere monotípic Sphaeronycteris i viu a la zona tropical de Sud-amèrica. Tot i que té una sèrie de característiques úniques, es creu que està estretament relacionat amb el ratpenat frugívor centurió i el ratpenat de cara arrugada.[1]
Aquests ratpenats tenen una longitud del cos que varia entre 5,2 i 6,3 centímetres. El seu pelatge marró grisenc esdevé més pàl·lid cap a les parts del davant del cos, gris o blanc marronós a les parts inferiors i amb taques blanques a cada espatlla i just sota les orelles. Tenen un cap arrodonit, amb un musell curt i sense pèl, una boca ample i uns ulls daurats grans. Les orelles són triangulars i tenen un trague estret. El seu tret més característic és la presència d'una "visera", la qual és única entre totes les altres espècies de ratpenat i de la qual en rep el nom.[1]
Aquesta visera consisteix en un plec en forma de ferradura per sobre i darrere de la protuberància en forma de fulla de les fosses nasals. A les femelles es tracta d'una estructura relativament més petita i situada sobre el centre de cada ull. En els mascles adults pot arribar a ser 4 cops més gran que en les femelles, i s'estreta cap a les cantonades exteriors dels ulls.[2] Una altra característica poc comuna dels mascles és la presència d'un gran plec de pell al coll, que pot ser estirat sobre el rostre per cobrir-lo mentre l'animal dorm. En les femelles aquest plec és molt més petit i aparentment inútil.[1]
Aquesta espècie està distribuïda arreu de Veneçuela, a l'est de Colòmbia, i per tota la zona oriental de la Conca amazònica i àrees veïnes, inclòs l'est d'Equador i Perú, l'oest de Brasil i el nord e Bolívia.[3] Viu a diversos entorns de bosc des de les selves tropicals fins a les selves nebuloses, entre el nivell del mar i els 3.000 metres, al llarg de la cara oriental dels Andes. Malgrat que el seu hàbitat natural sembla ser el bosc dens, han estat capturats a pastures i àrees urbanes.[1]
Hi ha poca informació sobre el comportament d'aquest ratpenats, ja que semblen ser rars i només s'han capturat uns pocs espècimens. Malgrat això, se sap que són animals nocturns, que viuen en solitari o en parelles. Alguns han estat trobats en cavitats subterrànies, s'alimenten exclusivament de fruits i s'aparellen dos cops l'any, a principis i finals de l'estació de les pluges.[1]
El ratpenat frugívor de visera, (Sphaeronycteris toxophyllum) és una espècie de ratpenat que pertany al gènere monotípic Sphaeronycteris i viu a la zona tropical de Sud-amèrica. Tot i que té una sèrie de característiques úniques, es creu que està estretament relacionat amb el ratpenat frugívor centurió i el ratpenat de cara arrugada.
Die Schirmfledermaus (Sphaeronycteris toxophyllum) ist eine seltene Fledermausart in der Familie der Blattnasen (Phyllostomidae). Sie ist der einzige Vertreter der somit monotypischen Gattung Sphaeronycteris.[1]
Die Art erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von etwa 57 mm, eine Unterarmlänge von etwa 39 mm sowie ein Gewicht von etwa 15 g. Der rudimentäre Schwanzansatz ist äußerlich nicht sichtbar. Das Fell hat auf der Oberseite eine zimtbraune Farbe mit verstreuten weißen Haaren, die vor allem auf der Mitte des Rückens konzentriert sind. Auf der Unterseite ist das Fell hellbraun. Der fleischige Hautlappen auf der Nase ähnelt eher einem breiten Horn als einem Blatt, das bei den meisten anderen Blattnasen vorkommt. Das Horn ist bei Männchen deutlicher entwickelt als bei Weibchen. Die Gesichtsmerkmale erinnern stark an die Art, die als Greisengesicht (Centurio senex) bekannt ist. Bei Sphaeronycteris toxophyllum sind die Hautfalten nicht so deutlich ausgeprägt. Weiterhin besitzt diese Fledermaus einen dritten Molar in beiden Unterkieferhälften, der bei Centurio senex fehlt.[2]
Sphaeronycteris toxophyllum bewohnt das nördliche Südamerika östlich der Anden. Das Verbreitungsgebiet reicht von Kolumbien und Venezuela bis in den Osten Perus, in den Norden Boliviens und ins westliche Brasilien. Individuen wurden im Flachland und in Gebirgen bis 2250 Meter Meereshöhe gefangen. Die Art bevorzugt feuchte immergrüne Wälder als Lebensraum. In trockenen Regionen hält sie sich in Galeriewäldern auf. Sie kann sich an landwirtschaftliche Gebiete anpassen.[3]
Zur Lebensweise ist so gut wie nichts bekannt. Als Nahrung dienen vermutlich Früchte. Ein Weibchen, das 1983 in Peru gefangen wurde, war trächtig.[2][3]
Die Weltnaturschutzunion (IUCN) listet Sphaeronycteris toxophyllum mit „unzureichende Daten“ (Data Deficient) und hält eine spätere Einordnung als „gering gefährdet“ (Near Threatened) für möglich.[3]
Die Schirmfledermaus (Sphaeronycteris toxophyllum) ist eine seltene Fledermausart in der Familie der Blattnasen (Phyllostomidae). Sie ist der einzige Vertreter der somit monotypischen Gattung Sphaeronycteris.
Die Art erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von etwa 57 mm, eine Unterarmlänge von etwa 39 mm sowie ein Gewicht von etwa 15 g. Der rudimentäre Schwanzansatz ist äußerlich nicht sichtbar. Das Fell hat auf der Oberseite eine zimtbraune Farbe mit verstreuten weißen Haaren, die vor allem auf der Mitte des Rückens konzentriert sind. Auf der Unterseite ist das Fell hellbraun. Der fleischige Hautlappen auf der Nase ähnelt eher einem breiten Horn als einem Blatt, das bei den meisten anderen Blattnasen vorkommt. Das Horn ist bei Männchen deutlicher entwickelt als bei Weibchen. Die Gesichtsmerkmale erinnern stark an die Art, die als Greisengesicht (Centurio senex) bekannt ist. Bei Sphaeronycteris toxophyllum sind die Hautfalten nicht so deutlich ausgeprägt. Weiterhin besitzt diese Fledermaus einen dritten Molar in beiden Unterkieferhälften, der bei Centurio senex fehlt.
Sphaeronycteris toxophyllum bewohnt das nördliche Südamerika östlich der Anden. Das Verbreitungsgebiet reicht von Kolumbien und Venezuela bis in den Osten Perus, in den Norden Boliviens und ins westliche Brasilien. Individuen wurden im Flachland und in Gebirgen bis 2250 Meter Meereshöhe gefangen. Die Art bevorzugt feuchte immergrüne Wälder als Lebensraum. In trockenen Regionen hält sie sich in Galeriewäldern auf. Sie kann sich an landwirtschaftliche Gebiete anpassen.
Zur Lebensweise ist so gut wie nichts bekannt. Als Nahrung dienen vermutlich Früchte. Ein Weibchen, das 1983 in Peru gefangen wurde, war trächtig.
Die Weltnaturschutzunion (IUCN) listet Sphaeronycteris toxophyllum mit „unzureichende Daten“ (Data Deficient) und hält eine spätere Einordnung als „gering gefährdet“ (Near Threatened) für möglich.
The visored bat, (Sphaeronycteris toxophyllum), is a bat species from tropical South America. It is the only species in the genus Sphaeronycteris. Although visored bats have some unique characteristics, they are thought to be most closely related to little white-shouldered bats and wrinkle-faced bats.[2]
Visored bats range from 52 to 63 millimetres (2.0 to 2.5 in) in head-body length. They have greyish-brown fur becoming paler towards the front of the body, grey or brownish-white underparts, and white spots on each shoulder and just below the ears. They have a rounded head, with a short, hairless, snout, a wide mouth, and bulging golden-brown eyes. The ears are triangular, with a narrow tragus. Their most distinctive feature, however, is the presence of the "visor" for which they are named - a structure not found in any other bat species.[2]
The visor consists of a horny outgrowth above and behind the horseshoe-shaped nose-leaf. In females it is a relatively small ridge-like structure, and located above the centre of each eye, from where it connects to a central ridge behind the nose-leaf. In adult males, it is much larger, reaching four times the size in females, and stretches all the way to the lateral corners of the eyes.[3] Another unusual feature of male visored bats is the presence of a large fold of skin on the neck, which can be pulled up over the face as a mask while sleeping; the fold is much smaller and apparently non-functional in females.[2]
Visored bats are found throughout Venezuela, in eastern Colombia, and across the eastern Amazon basin and neighbouring areas, including eastern Ecuador and Peru, western Brazil and northern Bolivia.[1] No subspecies are known. They inhabit a range of forest environments from tropical rainforest to montane cloud forest, and from sea level to 3,000 metres (9,800 ft) along the eastern slopes of the Andes. Although their natural habitat appears to be dense forest, they have also been captured in man-made pastures and urban areas.[2]
Relatively little is known of the biology of visored bats, because they seem to be rare, and only a few specimens have been collected.[1] They are nocturnal, and either solitary or found in pairs; some have been found roosting in underground cavities, and others in fig trees. They feed solely on fruit, and breed twice each year, at the beginning and end of the rainy season.[2]
The visored bat, (Sphaeronycteris toxophyllum), is a bat species from tropical South America. It is the only species in the genus Sphaeronycteris. Although visored bats have some unique characteristics, they are thought to be most closely related to little white-shouldered bats and wrinkle-faced bats.
Sphaeronycteris toxophyllum es una especie de murciélago microquiróptero de la familia Phyllostomidae. Es la única especie del género Sphaeronycteris.
Se encuentra en Bolivia, Brasil, Colombia, Perú, Ecuador y Venezuela.
Datos: Q332153
Multimedia:
Especies: Sphaeronycteris toxophyllum
Sphaeronycteris toxophyllum es una especie de murciélago microquiróptero de la familia Phyllostomidae. Es la única especie del género Sphaeronycteris.
Sphaeronycteris toxophyllum Sphaeronycteris generoko animalia da. Chiropteraren barruko Stenodermatinae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Sphaeronycteris toxophyllum Sphaeronycteris generoko animalia da. Chiropteraren barruko Stenodermatinae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Sphaeronycteris est une espèce de mammifères chiroptères (chauves-souris) de la famille des Phyllostomidae. Il s'agit de la seule espèce du genre Sphaeronycteris.
L'espèce est répandue au Venezuela, dans l'est de la Colombie, dans l'est du bassin de l'Amazone et les régions voisines, notamment l'est de l'Équateur et du Pérou, l'ouest de Brésil et le nord de la Bolivie[1].
Sphaeronycteris est une espèce de mammifères chiroptères (chauves-souris) de la famille des Phyllostomidae. Il s'agit de la seule espèce du genre Sphaeronycteris.
Sphaeronycteris toxophyllum (Peters, 1882) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi, unica specie del genere Sphaeronycteris (Peters, 1882), diffuso nell'America meridionale.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 52 e 63 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 36 e 42 mm, la lunghezza del piede tra 11 e 14 mm, la lunghezza delle orecchie tra 13 e 17 mm e un peso fino a 18 g.[3]
Il cranio ha un rostro estremamente accorciato e largo, con le ossa nasali e mascellari rivolte all'insù, con le narici situate alla base del cranio. I margini anteriori delle orbite sono ben sviluppati. I denti sono simili a quelli del genere Ametrida. Gli incisivi interni superiori sono allungati e circa il doppio di quelli più esterni. Il terzo molare superiore è spesso mancante.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
2-3 2 1 2 2 1 2 2-3 3 2 1 2 2 1 2 3 Totale: 30-32 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;La pelliccia è lunga. Le parti dorsali variano dal bruno cannella al marrone scuro, con dei riflessi grigiastri e i singoli peli bianchi nella parte centrale. La parte anteriore del corpo è più chiara. Le parti ventrali variano dal bianco-brunastro al grigiastro. Una macchia bianca è presente su ogni spalla, mentre un'altra è situata sotto ogni orecchio. La faccia è corta e larga, gli occhi sono grandi, sporgenti e bruno-dorati. Sul muso è presente una foglia nasale a forma di U rovesciata connessa ad una escrescenza carnosa posto dietro di essa e che si estende dai due angoli interni degli occhi. Nelle femmine tale formazione è ridotta. Le orecchie sono triangolari, gialle alla base e brunastre in punta. Il trago è sottile, giallo e con due proiezioni laterali. Sui lati della foglia nasale sono presenti tre papille, ognuna supportata da una vibrissa. Lungo il collo è presente una caratteristica piega cutanea, che viene sollevata sul muso quando l'animale è a riposo. Nelle femmine è più piccola. Le membrane alari sono grigio-brunastre scure. È privo di coda mentre l'uropatagio è corto, con il margine libero a forma di V e ricoperto di peli. Il calcar è più corto dell'arto inferiore. Il cariotipo è 2n=28 FN=52.
Si rifugia tra la vegetazione o nelle cavità del suolo singolarmente o in coppie.
Si nutre della polpa della frutta.
Una femmina gravida è stata catturata in Bolivia durante il mese di ottobre.
Questa specie è diffusa nell'America meridionale, dalla Colombia centrale e orientale, attraverso il Venezuela, Ecuador e Perù orientali, Brasile occidentale fino alla Bolivia settentrionale.
Vive in foreste sempreverdi tropicali fino a 2.000 metri di altitudine. Si trova anche in habitat secondari. Tollera la presenza umana.
La IUCN Red List, considerato che questa specie è naturalmente rara e ci sono poche informazioni su di essa, classifica S.toxophyllum come specie con dati insufficienti (DD).[1]
Sphaeronycteris toxophyllum (Peters, 1882) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi, unica specie del genere Sphaeronycteris (Peters, 1882), diffuso nell'America meridionale.
Sphaeronycteris toxophyllum is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Peters in 1882.
Bronnen, noten en/of referenties
Sphaeronycteris toxophyllum é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. É a única espécie descrita para o gênero Sphaeronycteris.[1] Pode ser encontrada na Colômbia, Venezuela, Brasil, Equador, Peru e Bolívia.[2]
Sphaeronycteris toxophyllum é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. É a única espécie descrita para o gênero Sphaeronycteris. Pode ser encontrada na Colômbia, Venezuela, Brasil, Equador, Peru e Bolívia.
Sphaeronycteris toxophyllum[2][3] är en fladdermusart som beskrevs av Peters 1882. Sphaeronycteris toxophyllum är ensam i släktet Sphaeronycteris som ingår i familjen bladnäsor.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som otillräckligt studerad.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Arten blir ungefär 57 mm lång (huvud och bål), har cirka 39 mm långa underarmar och väger ungefär 15 g. Den rudimentära svansen är inte synlig utanför kroppen. Pälsen har på ovansidan en kanelbrun färg med några vita hår (främst på ryggens mitt). På undersidan är pälsen ljusbrun. Hudfliken på näsan liknar mer ett horn än ett blad. Detta horn är hos hanar större än hos honor. Det senare finns hos de flesta andra bladnäsor. Denna fladdermus påminner om arten Centurio senex men hudvecken i ansiktet är inte lika skrynkliga. Sphaeronycteris toxophyllum har en tredje molar i underkäkens båda sidor.[6]
Denna fladdermus förekommer i norra Sydamerika öster om Anderna. Utbredningsområdet sträcker sig från Colombia och Venezuela till östra Peru, norra Bolivia och västra Brasilien. Arten vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 2250 meter över havet. Sphaeronycteris toxophyllum hittas främst i fuktiga städsegröna skogar. I torra regioner lever arten i galleriskogar. Den kan anpassa sig till odlade landskap.[1]
Det är nästan inget känt om artens levnadssätt. Troligen har den frukter som föda. I Peru fångades i oktober 1983 en hona som var dräktig.[6][1]
Wikispecies har information om Sphaeronycteris toxophyllum.
Sphaeronycteris toxophyllum är en fladdermusart som beskrevs av Peters 1882. Sphaeronycteris toxophyllum är ensam i släktet Sphaeronycteris som ingår i familjen bladnäsor. IUCN kategoriserar arten globalt som otillräckligt studerad. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Arten blir ungefär 57 mm lång (huvud och bål), har cirka 39 mm långa underarmar och väger ungefär 15 g. Den rudimentära svansen är inte synlig utanför kroppen. Pälsen har på ovansidan en kanelbrun färg med några vita hår (främst på ryggens mitt). På undersidan är pälsen ljusbrun. Hudfliken på näsan liknar mer ett horn än ett blad. Detta horn är hos hanar större än hos honor. Det senare finns hos de flesta andra bladnäsor. Denna fladdermus påminner om arten Centurio senex men hudvecken i ansiktet är inte lika skrynkliga. Sphaeronycteris toxophyllum har en tredje molar i underkäkens båda sidor.
Denna fladdermus förekommer i norra Sydamerika öster om Anderna. Utbredningsområdet sträcker sig från Colombia och Venezuela till östra Peru, norra Bolivia och västra Brasilien. Arten vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 2250 meter över havet. Sphaeronycteris toxophyllum hittas främst i fuktiga städsegröna skogar. I torra regioner lever arten i galleriskogar. Den kan anpassa sig till odlade landskap.
Det är nästan inget känt om artens levnadssätt. Troligen har den frukter som föda. I Peru fångades i oktober 1983 en hona som var dräktig.
Країни проживання: Болівія, Бразилія, Колумбія, Еквадор, Перу, Венесуела. Виявлений у вторинних лісах у Венесуелі. Може жити у галерейних лісах у сухих місцях проживання, але, як правило, пов'язаний з тропічними вічнозеленими лісами. Висота проживання: від рівня моря до 3000 метрів уздовж східних схилів Анд.
Суворо плодоїдна нічна тварина. Живе поодинці або парами, спочиває в підземних порожнинах або на фікусових деревах.
Голова й тіло довжиною приблизно 53 мм, передпліччя довжиною приблизно 40 мм, хвіст відсутній. Забарвлення корицево-коричневе зверху й коричнювато-біле знизу.
Sphaeronycteris toxophyllum là một loài động vật có vú thuộc chi đơn loài Sphaeronycteris trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Peters mô tả năm 1882.[2]
Sphaeronycteris toxophyllum là một loài động vật có vú thuộc chi đơn loài Sphaeronycteris trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Peters mô tả năm 1882.
차양박쥐(Sphaeronycteris toxophyllum)는 주걱박쥐과에 속하는 열대 남아메리카 박쥐의 일종이다. 차양박쥐속(Sphaeronycteris)의 유일종이다. 차양박쥐가 일부 독특한 특징을 갖고 있음에도 불구하고, 가장 가까운 종은 작은흰어깨박쥐와 주름얼굴박쥐로 간주되고 있다.[2]
차양박쥐는 머리부터 몸까지 몸길이는 52~63mm이다. 회색빛 갈색 털을 갖고 있으며, 몸 앞쪽으로는 색이 연해지고, 하체는 회색 또는 갈색이 도는 색을 띠며 양 어깨와 귀 바로 아래에 흰 반점이 있다. 둥근 머리에 짧고 털이 없는 주둥이, 넓은 입 그리고 밖으로 튀어 나온 황금빛 갈색 눈을 갖고 있다. 귀는 삼각형 모양이고 이주는 좁다. 가장 독특한 특징을 갖고 있지만, 통용명의 유래가 된 "차양"은 다른 어떤 박쥐 종에서도 발견되지 않는 구조이다.[2]
차양박쥐는 베네수엘라 전역과 콜롬비아 동부 그리고 에콰도르 동부와 페루, 브라질 서부, 볼리비아를 포함한 아마존 분지 동부와 인근 지역에 걸쳐 발견된다.[1] 알려진 아종은 없다. 열대 우림부터 산지 운무림까지의 숲 서식지에 분포하며, 안데스 산맥 동부 경사면을 따라 해수면과 해발 3000m 사이에서 서식한다. 자연 서식지는 울창한 숲이지만, 농경지와 도시 지역에서 포획되기도 한다.[2]
.jpg){kind=small}
