La lleterassa, mula, lleteresa arbòria o lletrera arbustiva[1][2] (Euphorbia dendroides) és una espècie de planta de la família de les euforbiàcies.
La lleterassa o mula és pròpia del litoral mediterrani, de la península Ibèrica fins a la costa d'Egipte. Ha estat introduïda a altres llocs com a planta ornamental.
Viu a sóls calcaris i silícics. Forma part de la vegetació dels indrets pedregosos de les màquies, brolles i erms mediterranis. A les zones muntanyenques prefereix els tàlvegs i obagues de les serralades baixes litorals. No pot viure als cims o muntanyes altes car suporta malament temperatures inferiors als 10°C per un temps prolongat.
És una planta arbustiva nanofaneròfita[3] i caducifolia que creix fins a una alçada d'entre 80 i 200 cm amb forma de parasol i corona semiesfèrica. És una de les lletereses més grans d'Europa.
Les fulles són lanceolades enteres i es desprenen amb l'eixutesa de l'estiu. Prenen color verd groguenc a les puntes de les tiges on hi ha les inflorescències. Abans de caure es tornen vermelloses, però hi ha varietats ornamentals que tenen sempre la fulla vermella. La lleterassa es diferencia de les altres lletereses del mediterrani pel seu tronc llenyós, similar al d'un arbre; però aquest no sempre es forma i, en aquest cas, la planta creix com a mata densa. Comparat amb les altres lletereses, el foliatge de la lleterassa és relativament poc dens.
Aquest arbust floreix del març al maig. La inflorescència és umbel·liforme i les flors tenen les glàndules nectaríferes de color taronja. El fruit de la lleterassa és una càpsula esfèrica que conté unes llavors llises de 3 mm que mantenen llur viabilitat molts anys. La pols de les llavors i arrels es feia servir abans com a laxant.
La lleterassa és una planta molt robusta que s'ha guanyat el nom vulgar de "mula" a causa de la seva persistència i obstinació, comparables a la proverbial tossudesa de l'animal homònim. Malgrat que hom talli la planta de soca-rel i hom cremi l'indret, la lleterassa reeix a rebrotar de qualsevol resta d'arrel que hi hagi.
La lleterassa és una planta laticífera que produeix una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a "llet", que l'hi ha valgut el seu nom en català.
Aquest líquid, anomenat euforbi, conté l'alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament. S'utilitzava a la medicina propular tradicional contra les verrugues i diverses malalties, però és important no fer servir aquesta "llet" sense supervisó mèdica degut a la seva perillositat.[4]
Actualment la lleterassa és una planta d'interès paisatgístic que es fa servir com a arbust ornamental als jardins de les urbanitzacions i ciutats. A part de la varietat comuna verda hi ha varietats ornamentals vermelles molt originals.
És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta agraïda i molt resistent. Els arbustos de la lleterassa queden força bé entre roques, a les vores dels camins i al prop dels murs de les cases.
La lleterassa, mula, lleteresa arbòria o lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides) és una espècie de planta de la família de les euforbiàcies.
