Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.
El gènere Lepus conté unes 30 espècies subdividides en subgenères
Tenen una distribució gairebé cosmopolita.
La característica morfològica distinctiva de les llebres (que les diferencia a ull nu dels conills) és la presència d'unes orelles grosses amb la punta negra a més de tenir el cos llarg i comprimit lateralment.
Els hàbits de vida dels lepòrids inclouen el ser animals vegetarians i nocturns. No fan llodrigueres o caus sota terra. Les cries neixen en nius superficials entre l'herba i ja molt desenvolupades, amb pèl i amb els ulls oberts al contrari que els conills. El petit de la llebre és el llebretó, llebretí o llebrau (Catalunya del Nord) i la farnaca (llebre jove).
Als Països Catalans és comuna l'espècie europea (Lepus europaeus) tot i que és en regressió.
En les representacions catòliques de l'edat mitjana, la llebre encarnava el mal per la seva fertilitat.[1]
Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.
El gènere Lepus conté unes 30 espècies subdividides en subgenères
Tenen una distribució gairebé cosmopolita.
La característica morfològica distinctiva de les llebres (que les diferencia a ull nu dels conills) és la presència d'unes orelles grosses amb la punta negra a més de tenir el cos llarg i comprimit lateralment.
Els hàbits de vida dels lepòrids inclouen el ser animals vegetarians i nocturns. No fan llodrigueres o caus sota terra. Les cries neixen en nius superficials entre l'herba i ja molt desenvolupades, amb pèl i amb els ulls oberts al contrari que els conills. El petit de la llebre és el llebretó, llebretí o llebrau (Catalunya del Nord) i la farnaca (llebre jove).
Als Països Catalans és comuna l'espècie europea (Lepus europaeus) tot i que és en regressió.
