Asphodelus aestivus (que en català rep els noms comuns de caramuixa, porrassera, albó, albó estival, albó microcarp, armuto, asfòdel, canyamussa, caramuixa, cebollí, esclareu, gamó, porrassa, porrassina o porrina),[2] és una espècie de planta de la família de les asfodelòidies que es distribueix per la regió mediterrània. És una planta herbàcia que habita en prats eixuts, garrigues i llocs rocosos. És una espècie que s'usa per a la construcció i les eines.
És una planta resistent, alta, glabra i de color verd blavós. Té un rizoma envoltat de fibres, amb arrels tuberoses fusiformes. Assoleixen fins i tot els 1,5 m i són ramificats. Totes les fulles són basals i punxegudes, de fins a 40 x 2 cm, planes, amb marge llis, amb forma de "V" i amb un nervi central que sobresurt en el revés. Floreix a l'hemisferi boreal de gener a abril produint unes inflorescències multiflors denses, amb bràctees de 3-6 mm en l'antesi, allargant-se fins a 5-10 mm i més curtes que els pedicels en la fructificació. Els pedicels són de 7-12 mm en la fructificació, i són articulats fins a l'inferior, rares vegades cap a la meitat. Té sis pètals blancs amb nervi mitjà de bru, de 10-15 x 2-4 mm ovatoel·líptics o oblongs, obtusos. Les anteres són grogues i fan entre 2-2,5 mm. El fruit és de tipus capsular, de 5,5-7,5 mm obovats, rares vegades gairebé esfèrics, dins del qual hi ha llavors grises amb papil·les blanques.
Asphodelus aestivus (que en català rep els noms comuns de caramuixa, porrassera, albó, albó estival, albó microcarp, armuto, asfòdel, canyamussa, caramuixa, cebollí, esclareu, gamó, porrassa, porrassina o porrina), és una espècie de planta de la família de les asfodelòidies que es distribueix per la regió mediterrània. És una planta herbàcia que habita en prats eixuts, garrigues i llocs rocosos. És una espècie que s'usa per a la construcció i les eines.
És una planta resistent, alta, glabra i de color verd blavós. Té un rizoma envoltat de fibres, amb arrels tuberoses fusiformes. Assoleixen fins i tot els 1,5 m i són ramificats. Totes les fulles són basals i punxegudes, de fins a 40 x 2 cm, planes, amb marge llis, amb forma de "V" i amb un nervi central que sobresurt en el revés. Floreix a l'hemisferi boreal de gener a abril produint unes inflorescències multiflors denses, amb bràctees de 3-6 mm en l'antesi, allargant-se fins a 5-10 mm i més curtes que els pedicels en la fructificació. Els pedicels són de 7-12 mm en la fructificació, i són articulats fins a l'inferior, rares vegades cap a la meitat. Té sis pètals blancs amb nervi mitjà de bru, de 10-15 x 2-4 mm ovatoel·líptics o oblongs, obtusos. Les anteres són grogues i fan entre 2-2,5 mm. El fruit és de tipus capsular, de 5,5-7,5 mm obovats, rares vegades gairebé esfèrics, dins del qual hi ha llavors grises amb papil·les blanques.
