Spotted Wolffish

Anarhichas minor és una espècie de peix de la família dels anaricàdids i de l'ordre dels perciformes.^[10]

Descripció

• Fa 180 cm de llargària màxima^[11] (encara que la seua mida normal és de 120)^[12] i 27,9 kg de pes.^[13][14]
• Cos allargat i de color groguenc o de marró grisenc a marró fosc amb nombroses taques marrons fosques al cap, el dors, els flancs superiors i l'aleta dorsal. Els juvenils presenten franges negres i amples de fins a 10 cm.
• Cap gros i amb el musell rom.
• Dents maxil·lars molt fortes: semblants a canines al davant i còniques i arrodonides al darrere.
• Aleta caudal amb 20-23 radis.
• Aleta anal allargada.
• 1 única aleta dorsal, la qual s'estén des del cap fins a la cua.^{[15][16][17][18][19][20]}

Reproducció

Les femelles assoleixen la maduresa sexual abans que els mascles, tot i que hi ha diferències entre poblacions: n'hi ha que ho fan quan arriban a fer 48-62 cm de llargària, mentre que d'altres s'han d'esperar a fer entre 75 i 80. Els ous, fins a 50.000, són dipositats en masses esfèriques d'aproximadament 6 mm de diàmetre en el fons del mar entre l'abril i el desembre, principalment entre el juny i l'agost. Les larves són pelàgiques al juny (quan fan 2,4 cm de longitud) i esdevenen bentòniques quan assoleixen 4-7 cm de llargada.^[17][20]

Alimentació

Menja principalment equinoderms i, també, crustacis, mol·luscs, peixos^[12] i cucs.^[21][22][19]

Depredadors

Els bacallans i el tauró de Grenlàndia (Somniosus microcephalus) en són depredadors.^[20]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, demersal^[21] (entre 25 i 600 m de fondària,^[15] normalment entre 100 i 400)),^[12] oceanòdrom^[23] i de clima temperat (81°N-42°N, 71°W-59°E), el qual viu a les aigües costaneres sobre fons tous (sovint amb roques) del sud de l'Àrtic, de l'Atlàntic nord-occidental (des de l'oest de Grenlàndia,^{[24][25][26][27]} el Quebec,^[28][29] l'estret de Davis, l'illa de Baffin i Nova Escòcia -el Canadà-^{[30][31][32][33][34][35]} fins a Massachusetts, el golf de Maine^[36] i, potser també, Nova Jersey -els Estats Units-)^{[11][37][38][39][40][41][42][43]} i l'Atlàntic nord-oriental (des del mar de Barentz^[44] i Spitsbergen fins a Bergen -Noruega-, les illes Fèroe, Islàndia^[45] i les costes sud-orientals de Grenlàndia).^{[46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][5][16][61]}

Observacions

És inofensiu per als humans,^[16] la seua longevitat és de 21 anys,^[20] es comercialitza en forma de filets frescos o congelats i la seua pell és emprada per a fer cuir.^[15]

Referències

Bibliografia

• Anderson, M. E., 1994. Systematics and osteology of the Zoarcidae (Teleostei: Perciformes). Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. 60:120 p.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
• Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
• Beese, G. i R. Kändler, 1969. Beiträge zur Biologie der drei nordatlantischen Katfischarten Anarhichas lupus L., Anarhichas minor Olafs. und Anarhichas denticulatus. Kr. Ber. dt. Wiss. Kommn für Meeres. 20(1):21-59.
• Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
• Christiansen, J. S., S. E. Fevolden, O. V. Karamushlo i L. I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
• Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
• Erzini, K., 1991. A compilation of data on variability in length-age in marine fishes. Fisheries Stock Assessment, Title XII, Collaborative Research Support Program. Universitat de Rhode Island. Document de treball 77, 36 p.
• Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0940228475.
• Falk-Petersen, I. B., Hansen, T. K., Fieler, R. i Sunde, L. M., 1999. Cultivation of spotted wolffish (Anarhichas minor Olafsen)- a new candidate for cold water fish farming. Aquaculture Research 30, 1-8.
• Falk-Petersen, I. A. B. i Hansen, T. K., 2003. Early ontogeny of the spotted wolffish (Anarhichas minor Olafsen). Aquaculture Research 34, 1059-1067.
• FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
• Foss, A., Imsland, A. K., Falk-Petersen, I. B. i Øiestad, V., 2004. A review of the culture potential of spotted wolffish Anarhichas minor Olafsen. Reviews in Fish Biology and Fisheries 14, 277-294.
• Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
• Kotlyar, A. N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
• Mecklenburg, C. W., 2003. Family Anarhichadidae (Bonaparte, 1846) - wolffishes. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (10):6.
• Moksness, E., 1994. Growth rates of the common wolffish, Anarhichas lupus L., and spotted wolffish, A. minor Olafsen, in captivity. Aquacult. Fish. Mgt. 25:363-371.
• Nikolskii, G. V., 1957. Spezielle Fischkunde. VEB Deutscher Verlag der Wissenschaften. Berlín. 632 p.
• Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford, Anglaterra.
• Ostvedt, O. J., 1963. On the life history of the spotted catfish (Anarhichas minor, Olafsen). Fisk. Skrifter serie Hav. (Noruega) 16:54-72.
• Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
• Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Steenstrup, J. J., 1842. (Tre bestämda arter as fiskslägtet Anarrhichas). Förhandlingar vid de Skandinaviske naturforskernes. V. 3 (Sect. 5): 647.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
• Zimmermann, C., 1997. On the ecology of Arctic and Antarctic fish: activity, sensory capabilities. Ber. Polarforsch. 231:237.

Enllaços externs

• Encyclopedia of Life (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Arctos Specimen Database (anglès)
• AQUATAB (txec)
• NCBI (anglès)
• BioLib (anglès)
• ION (anglès)
• ITIS (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)
• World Register of Marine Species (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• Discover Life (anglès)
• Catalog of Fishes (anglès)
• Ocean Biogeographic Information System (anglès)
• Biopix (anglès)
• Atlas of Living Australia (anglès)

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Anarhichadidae ydy'r Morflaidd Brith sy'n enw gwrywaidd; lluosog: morfleiddiaid brith(ion) (Lladin: Anarhichas minor; Saesneg: Spotted wolffish).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Cefnfor yr Iwerydd ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Bregus' (Vulnerable) o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth.^[1]

Gweler hefyd

• Rhestr o greaduriaid morol gwledydd Prydain
• Rhestr Goch yr IUCN, rhestr o greaduriaid wedi'u dosbarthu i 9 categori yn ôl niferoedd, prinder, cadwraeth ayb.
• Llwybr yr Arfordir
• Cadwraeth

Cyfeiriadau

• Termau safonol Gwefan Llên Natur.

Der Gefleckte Seewolf (Anarhichas minor) ist ein Meeresfisch, der im nördlichen Atlantik entlang der Küste Norwegens, in der Barentssee, bei den Färöern, Island, an der Küste des südlichen Grönland und im westlichen Atlantik von Labrador über Neufundland bis Massachusetts vorkommt. Er erreicht eine Länge von etwa 1,5 bis 1,8 Metern.

Merkmale

Kennzeichnend für die Art sind eine Vielzahl dunkler, unregelmäßiger Flecken auf der Rückenflosse und dem langgestreckten Körper. Der Gefleckte Seewolf ist meist von graugrüner oder graubrauner Farbe.

Lebensweise

Der Gefleckte Seewolf lebt auf Weichböden in Tiefen von 25 bis 600 Metern. Er ernährt sich vor allem von hartschaligen Wirbellosen wie Muscheln, Seeigeln und Krebsen.

Nutzung

Frisch gefangener Gefleckter Seewolf

Der Gefleckte Seewolf ist in Europa ein begehrter Speisefisch. Er stammt aus den kalten Meeren der nördlichen Halbkugel und wird nur als Beifang gefischt, so dass er nicht zu bestimmten Jahreszeiten angeboten wird. Die Fischer gehen vorsichtig mit ihm um, da er noch lange nach der Landung wild um sich beißen kann. Er gilt als überfischt. Aus seiner Haut kann Leder hergestellt werden.

Als ganzer (und ausgenommener) Fisch wird er teils auch zum Grillen verwendet. Wegen des derben Aussehens wird der Fisch jedoch meist filetiert gehandelt, teils auch in Scheiben („Karbonadenfisch“). Die Filets oder Scheiben werden frisch oder eingefroren als Kat(t)fisch, Karbonadenfisch oder unter dem Handelsnamen „Steinbeißer“ vermarktet. Er hat jedoch nichts mit dem geschützten Süßwasserfisch Steinbeißer zu tun. Das relativ feste Fleisch eignet sich zum Braten, Pochieren und Dämpfen. Als Kochfisch harmoniert er gut mit klassischen Zutaten wie Senf(sauce) und Kartoffeln. In der Küchensprache wird er im deutschen Sprachraum manchmal auch als Lupo di mare bzw. Loup de mer bezeichnet.

Siehe auch: Gestreifter Seewolf (wird ebenfalls unter dem Handelsnamen „Steinbeißer“ vermarktet)

Literatur

• Bent J. Muus, Jørgen G. Nielsen: Die Meeresfische Europas in Nordsee, Ostsee und Atlantik. Kosmos, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07804-3.

Weblinks

– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

• Gefleckter Seewolf auf Fishbase.org (englisch)

Anarhichas minor, the spotted wolffish, spotted sea cat or leopardfish, is a large marine fish of the family Anarhichadidae. This bottom-dwelling species is found across the North Atlantic and adjacent parts of the Arctic Ocean from north of Russia and the Scandinavian Peninsula to the Scotian Shelf, off Nova Scotia, Canada. In Canada the population declined by about 90% from the late 1970s through the early 1990s, particularly in the northern part of its range. In Canada it is classified as a threatened species.^[4]

Taxonomy

Anarhichas minor was first formally described in 1772 by the Icelandic explorer, writer and conservator of the Icelandic language Eggert Ólafsson with the type locality given as Iceland. It is one of four species of wolffishes in the genus Anarhichas.^[5] The specific name minor should mean "smaller" or "lesser", however Olafsson meant it to be "latter" as this was the second wolffish species to be described.^[6]

General description

They have prominent canine-like teeth in the front of both jaws; a heavy head with a blunt, rounded snout; small eyes; a long, stout body with no pelvic fins; a long dorsal fin extending to the base of caudal; flexible spiny rays; a small, slightly rounded caudal fin; rounded pectoral fins; firm musculature; colours variable from pale olive to deep brown with upper parts sprinkled with irregularly shaped blackish-brown spots; maximum length to over 1.8 m (5.9 ft) and weight to 23 kg (51 lb).^[7]

Similar species

The spotted wolffish can be distinguished from the northern (A. denticulatus) and Atlantic wolffish (A. lupus) by its dark spots.^[4]

Distribution

Spotted wolffish occur in the Arctic Ocean and on both sides of the North Atlantic Ocean from Labrador to the Barents Sea. Its northern limit in Canada is Baffin Bay, although its presence is rare. In the western North Atlantic, it is found off east and west Greenland, on the Labrador Shelf and Grand Banks and less commonly on the Scotian Shelf.^[4]

This species has been caught as far south as Scotland and Ireland.^[8]

Habitat and life history

This species is found offshore in cold, deep water, usually below 5 °C (41 °F) and between 50–800 m (160–2,620 ft) in depth but as shallow as 25 m (82 ft) in Canadian Arctic populations. They prefer a coarse sand and sand/shell hash bottom with rocky areas nearby for shelter and nest-building. Spawning occurs in summer to late fall/early winter. As many as 54,600 large eggs [up to 6 mm (0.24 in) in diameter] are laid in deep water in clusters on the sea floor, and are guarded primarily by males. Growth rate is slower for this species than for the Atlantic and northern wolffish (Barents Sea). Fish become mature at seven years of age or older and can live to 21 years. The species does not form large schools and migrations are local and limited.^[4]

Diet

The diet of this fish consists primarily of hard-shelled invertebrates found on the bottom, such as crustaceans and mollusks. Echinoderms, tube worms, seaweeds and fish have also been reported in the gut contents of the spotted wolffish.^[4]

Conservation status

This species has been identified as threatened by the Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada (COSEWIC). It is listed under the Canadian federal Species at Risk Act and was afforded protection under it as of June 2004.^[4] The IUCN assess it as Near Threatened in Europe.^[1]

Threats

Overfishing and habitat alteration are believed to have played a role in the observed declines in wolffish abundance. In Canadian waters, this species is not targeted by the fishing industry, but bycatch mortality by offshore trawlers and long-liners is considered a threat. In addition, activities that disturb the ocean bottom, such as trawling, may damage spawning habitat.^[4]

References

El pez lobo manchado (Anarhichas minor) es un pez marino de la familia Anarhichadidae. Otros nombres comunes incluyen pez leopado y pez gato manchado. Está clasificado como especie amenazada, en riesgo de extinción.

Se puede encontrar en el Océano Atlántico Norte desde las costas de Rusia y la península escandinava hasta Nueva Escocia en Canadá. La población declinó aproximadamente un 90% entre los años 1970 y 1990, particularmente en la parte norte de su área de distribución.

Descripción general

Tienen prominentes dientes caninos al frente de ambas mandíbulas; una cabeza pesada con un hocico redondeado; ojos pequeños y un largo cuerpo sin aletas pélvicas; una aleta dorsal larga que extiende a la base de caudal; espinas flexibles; una pequeña aleta caudal; aletas pectorales redondeadas; musculatura firme; variable de colores verde pálido a profundo marrón con partes superiores más oscuras. Su longitud máxima es de 1.8 m y su peso, 23 kg.^[1]​

Estado de conservación

Esta especie ha sido identificada como "amenazada" por el Comité en el Estado de la Fauna y flora en peligro de Canadá (COSEWIC). Según la valoración de 2001 del COSEWIC, no ha sido catalogado internacionalmente con un determinado grado de protección. Por lo que no está dentro de la Lista Roja de la IUCN.

Distribución

El pez lobo manchado vive en el Océano Ártico y en ambos lados del Océano Atlántico norte de Labrador al Mar de Barents. Su límite del norte en Canadá es la Bahía de Baffin, a pesar de que su presencia es rara ahí. En el lado oriental del Atlántico norte, se puede encontrar en Groenlandia, Islandia y la costa escandinava.

Hábitat e historia de vida

Esta especie vive en alta mar, en aguas frías, profundas, normalmente por debajo de los 5 °C y entre 50@–800 m. Prefieren una arena tosca con áreas pedregosas cercanas para construir sus refugios-nido. La puesta de huevos ocurre del verano hasta el otoño. Unos 54.600 huevos grandes (hasta 6 mm) son puestos en el agua profunda en grupos en el piso de mar, y es guardado principalmente por machos. Puede vivir hasta 21 años. La especie no forma migraciones.

Dieta

La dieta de este pez consiste principalmente en invertebrados con concha encontrados en el fondo, como crustáceos y moluscos. Equinodermos, gusanos de tubo, algas y otros peces.

Amenazas

La sobrepesca y las redes de arrastre son su mayor amenaza.

Especie similar

El pez lobo manchado puede ser distinguido del Pez lobo del Atlántico (Un. lupus), que vive en un área de distribución similar, pero éstos viven algo más al sur y son más numerosos.

Referencias

Anarhichas minor Anarhichas generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Anarhichadidae familian.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Anarhichas
• Anarhichadidae

Täplämerikissa (Anarhichas minor) on kissakalan (Anarhichas lupus) lähisukulainen, josta käytetään myös nimeä kirjomerikissa^[1]. Sekin elää Atlantin pohjoisosissa 25–600 metrin syvyydessä pääasiassa hiekka- ja mutapohjilla. Lajin tunnistaa tummien pilkkujen kirjomasta ruumiista ja suuremmasta koosta (jopa 180 cm). Sukulaisensa tavoin myös täplämerikissaa kalastetaan sekä ravinnoksi että urheilumielessä. Laji on ihmiselle vaaraton lukuun ottamatta veneeseen nostettuja yksilöitä, jotka voivat purra pahasti.

Ravinto

Täplämerikissa syö äyriäisiä, nilviäisiä ja piikkinahkaisia. Paksut huulet ja terävät hampaat ovat sopeutuma tähän ruokavalioon.

Lähteet

• A. Nikkilä & S. Fält: Merikissat pintasei.com. Pintasei.com. Viitattu 15.4.2008.
• Anarhichas minor (peilipalvelin) FishBase. Froese, R. & Pauly, D. (toim.). (englanniksi)

Loup tacheté

L‘Anarhichas minor, le loup tacheté, est une espèce de poissons présente dans le nord-ouest de l'océan Atlantique. Sa taille maximale connue est de 1,50 m.

Hlýri (fræðiheiti Anarhichas minor)er steinbítstegund, töluvert stærri en steinbítur og er við kynþroska 70 - 90 sm og 4-8 kg. Hann getur orðið allt að 180 sm og 26 kg. Hlýri er gulbrúnn og flekkóttur. Roð hlýra er sterkara en á steinbít og hentar því betur til skinngerðar. Fæða hlýra er aðallega skrápdýr. Hlýri er talinn ofveiddur en hefur ekki verið settur á alþjóðlega lista yfir dýr í útrýmingarhættu. Hlýri finnst á úthafssvæðum í köldu djúpsævi, vanalega undir 5°C og á 50-800 m dýpi en finnst líka í allt að 25 m dýpi á norðlægum slóðum í Kanada. Kjörlendi þeirra er grófur sandur þar sem nálægt eru klettasvæði þar sem er skjól og staðir sem henta fyrir hreiður. Hrygningartími er á sumri fram á vetur og geta eggin verið 54,600.

Frekari lestur

• Albert K. Dagbjartarson Imsland og Snorri Gunnarsson (2008). Hlýri - kjörin eldistegund við íslenskar aðstæður? Náttúrufræðingurinn 76(3-4): 132-138.

Þessi líffræðigrein er stubbur. Þú getur hjálpað til með því að bæta við greinina.

Wikimedia Commons er með margmiðlunarefni sem tengist

Hlýri

Wikilífverur eru með efni sem tengist

Hlýri

De gevlekte zeewolf (Anarhichas minor) is een van de vier soorten zeewolven uit het geslacht Anarhichas en de familie zeewolven (Anarhichadidae). In Noord-Amerika heet deze zeewolf de gevlekte zeewolf omdat donkere vlekken op de flanken heeft. Deze zeewolf leeft in koude, noordelijke zeeën.

Beschrijving

De gevlekte zeewolf is pas na een jaar of zeven volwassen bij een lengte tussen de 50 en 60 cm. De vis groeit langzaam, is gemiddeld 120 cm, maar kan 1,8 m lang worden en bijna 28 kg wegen. De gevlekte zeewolf komt net als de noordelijke zeewolf voor in de Noord-Atlantische Oceaan van Rusland en Noord-Noorwegen, IJsland, Groenland tot Nova Scotia. De gevlekte zeewolf leeft op een diepte van 100 tot 400 m onder het wateroppervlak.

Bedreigingen

In het meest noordelijke deel van de Atlantische Oceaan is de populatie drastisch afgenomen gedurende de jaren 1980. Dit kwam niet omdat er door de beroepsvisserij gericht op deze vissoort werd gevist, maar door overbevissing op andere soorten. De populatie is met meer dan 90% afgenomen tussen de late jaren 1970 en de beginjaren 1990. Hoewel de gevlekte zeewolf niet voorkomt op de Rode Lijst van de IUCN, staat de vis wel als bedreigde soort op de lijst van Endangered Wildlife in Canada. Voor deze zeewolf moet door de Canadese overheid een beschermingsplan gemaakt worden.

De soort komt niet voor in de Nederlandse wateren, maar wordt wel genoemd als soorten die onderling onderscheiden kunnen worden door de soortspecifieke vorm van hun gehoorsteentjes.^[1]

• Foto's van deze soort op FishBase
• Species summary op FishBase

Flekksteinbit (Anarchichas minor) er en fisk i steinbitgruppen. Den blir om lag 180 cm og 26 kg, og blir kjønnsmoden etter 7–10 år.

I Norge er den utbredt fra Vest-Norge til Svalbard.

Eksterne lenker

• (sv) flekksteinbit hos Dyntaxa
• (en) flekksteinbit – oversikt og omtale av artene i WORMS-databasen
• (en) flekksteinbit i Encyclopedia of Life
• (en) flekksteinbit i Global Biodiversity Information Facility
• (en) flekksteinbit hos NCBI
• (en) flekksteinbit hos ITIS
• (en) flekksteinbit hos FishBase
• (en) Kategori:Anarhichas minor – bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• (en) Anarhichas minor – galleri av bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• Anarhichas minor – detaljert informasjon på Wikispecies

Zębacz plamisty, zębacz pstry (Anarhichas minor) – gatunek ryby z rodziny zębaczowatych (Anarhichadidae)

Występowanie

Północny Atlantyk, we wschodniej części od Morza Białego do brzegów Szkocji, w zachodniej części od Grenlandii do wybrzeży stanu Maine w Stanach Zjednoczonych.

Ryba żyjąca nad dnem w głębszych strefach wody, na głębokości 25 – 450 m, nad dnem piaszczystym lub mulistym, w wodzie o temperaturze do –1 do +9 °C.

Opis

Dorasta maksymalnie do 1,8 m, w wieku ok. 25 lat. Ciało wydłużone, zwężające się równomiernie od głowy do płetwy ogonowej. Głowa duża, pysk zaokrąglony, szeroki otwór gębowy. W szczęce górnej i żuchwie z przodu duże zakrzywione zęby chwytne, z tyłu płaskie lub zaokrąglone zęby żujące ustawione w pasmach. Skóra bezłuska. Płetwa grzbietowa długa, wsparta 74 – 78 twardymi promieniami. Płetwa odbytowa długa podparta 45 – 47 miękkimi promieniami. Nie posiada płetwy brzusznej.

Ubarwienie: grzbiet i boki brązowe lub oliwkowe, dorosłe ryby z licznymi ciemnymi plamami i punktami nieregularnie rozmieszczonymi na grzbiecie i bokach. Młode ryby mają poprzeczne prążki.

Odżywianie

Odżywia się cienkoskorupowymi mięczakami i szkarłupniami (jeżowce i rozgwiazdy), a także rybami żyjącymi przy dnie.

Rozród

Dojrzałość płciową osiąga między 7 a 10 rokiem życia, przy długości ciała od 70 do 90 cm. Tarło odbywa się wiosną z dala od brzegu, na większych głębokościach. Jajka składane są na dnie w postaci kulistych bryłek, samica składa w zależności od wielkości od 15 000 do 35 000 ziaren ikry.

Przypisy

Bibliografia

• Fritz Terofal, Claus Militz: Ryby morskie. Warszawa: Świat Książki, 1996, s. 162–163. ISBN 83-7129-306-2.
• FishBase Consortium: Anarhichas minor (ang.). www.fishbase.org. [dostęp 2012-12-01].
• WoRMS World Register of Marine Species: Anarhichas minor (ang.). www.marinespecies.org. [dostęp 2012-12-01].

Fläckig havskatt (Anarhichas minor) är en nordlig medlem av havskattfamiljen.

Utseende

Den fläckiga havskatten har en avlång kropp med ett stort huvud. Kroppen är ljust gulbrun till gråbrun med flera mörkare fläckar. Även den långa ryggfenan är fläckig. Den något ljusare buken är dock fri från fläckar. Käkarna har samma kraftiga muskler och krosständer som hos övriga havskattfiskar. Den kan bli upp till 180 centimeter lång, och väga upp till 26 kilogram.^[1] (Fiskerekordet lyder på 27,9 kilogram^[2].)

Vanor

Den fläckiga havskatten är en solitär bottenfisk som föredrar sand- och dybottnar^[3] på upptill 600 meters djup. Den lever främst på musslor, snäckor, sjöborrar och kräftdjur.^[1]

Fortplantning

Den fläckiga havskatten leker under våren, då honan kan lägga upp till 50 000 ägg i klumpar på bottnen. Ynglen är pelagiska i några månader.^[1]

Utbredning

Fisken lever huvudsakligen i norra Atlanten från Nova Scotia, södra Grönland, Island och Färöarna längs norska kusten till Vita havet i nordöst och Bergen i söder.^[1]

Den fläckiga havskattens utbredningsområde sträcker sig ungefär mellan 81°-42° nordlig bredd och från 71° västlig till 59° östlig längd^[2]. Den föredrar ett temperaturintervall mellan -1,3 och 9°C^[3].

Kommersiell användning

Den fläckiga havskatten är en populär matfisk. Man gör även läder av skinnet.^[1]

Andra namn

Den fläckiga havskatten kallas också fläckstenbit, panterfärgad havskatt och tigerfläckad havskatt^[3].

Referenser

1. ^ [a b c d e] Nielsen, Lars; Svedberg, Ulf (2006). Våra fiskar. Stockholm: Prisma. sid. 179. ISBN 91-518-4572-5
2. ^ [a b] ”Anarhichas minor: Spotted wolffish” (på en). Fishbase. http://www.fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?id=3811. Läst 7 maj 2009.
3. ^ [a b c] Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedt. sid. 455. ISBN 91-1-844202-1

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör Fläckig havskatt.
  Bilder & media

Cá sói đốm, tên khoa học Anarhichas minor, là một loài cá sói thuộc họ Anarhichadidae. Loài cá sinh sống ở tầng đáy này được tìm thấy khắp bắc Đại Tây Dương từ phía bắc của Nga cho Thềm Scotia ngoài khơi Nova Scotia. Số lượng giảm khoảng 90% từ cuối những năm 1970 thông qua những năm 1990, đặc biệt là trong phía bắc phạm vi phân bố.

Chú thích

Tham khảo

Bài viết chủ đề bộ Cá vược này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

Череп

Пятнистая зубатка ^[1](лат. Anarhichas minor) — морские рыбы семейства зубатковых отряда скорпенообразных. По многим признакам напоминает промежуточную форму между двумя своими родственниками — полосатой и синей зубатками.

Внешний вид и строение

Максимальная длина тела 180 см, а масса 27,9 кг ^[2].

Бугорковидные зубы пятнистой зубатки менее развиты, чем у полосатой. Сошниковые зубы не выдаются назад за нёбные ряды.

У мальков этого вида на теле есть широкие чёрные поперечные полосы. Когда мальки переходят к жизни на дне, полосы распадаются на отдельные пятна; эти пятна хорошо обособлены друг от друга, а в полосы группируются далеко не так ясно, как у полосатой зубатки.

Распространение и места обитания

Ареал пятнистой зубатки приблизительно совпадает с ареалом полосатой, но в южных районах ареала она встречается реже полосатой зубатки, а в северных чаще. У побережья Норвегии пятнистая зубатка встречается лишь севернее Бергена, в Северном море она попадается крайне редко, а в Балтийском не встречается. В районе Исландии ловят одну пятнистую зубатку на 20 полосатых. Вдоль атлантического побережья Северной Америки уже около залива Массачусетс пятнистая зубатка встречается крайне редко, но на север вдоль западного побережья Гренландии встречается до Туле.

Как и другие зубатки, пятнистая обитает на материковом склоне. Держится на большей глубине, чем полосатая (до 550 м), и избегает зарослей морских растений. Зимой уходит на бо́льшую глубину, чем летом.

Питание

Рацион пятнистой зубатки напоминает рацион полосатой, но в нём больше иглокожих (офиур, морских звёзд и морских ежей), а моллюсков — меньше.

Размножение и развитие

Сезон размножения приходится на лето. В кладке 12—50 тысяч икринок (при длине рыб 87—120 см). По размерам они одинаковы с икринками полосатой зубатки и аналогичным образом слипаются в кладку, но эти кладки располагаются на большей глубине (более 100 м), чем кладки полосатой зубатки. Мальки ведут пелагический образ жизни.

Пятнистая зубатка и человек

Пятнистую зубатку промышляют в Баренцевом море и у Гренландии. Её мясо считается не менее вкусным, чем у полосатой. Шкура пятнистой зубатки издавна употребляется как материал для различных изделий — верха для лёгкой обуви, сумочек, переплётов для книг и так далее. Сегодня этот древний промысел угасает из-за широкого применения дешёвых синтетических материалов.

Пятнистая зубатка на почтовой марке

Примечания