dcsimg

Zífid becut de Shepherd ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El zífid becut de Shepherd (Tasmacetus shepherdi), descrit per primera vegada el 1937, és el cetaci més primitiu de la família dels zífids i l'únic representant del seu gènere.[1][2]

Descripció

  • El mascle fa 7 m de llargària corporal màxima i la femella 6,6.
  • Cap petit amb una mena de bec llarg i estret.
  • Aleta dorsal petita.
  • Dors marró grisenc.
  • Es distingeix dels altres zífids per la presència de 17-29 dents còniques, tant al maxil·lar superior com a l'inferior. A més, els mascles posseeixen dues dents addicionals a la part anterior de la mandíbula inferior.
  • L'espiracle està situat al costat esquerre de la part superior del cap i els ulls just per sota de l'espiracle.
  • Presenta les cinc primeres vèrtebres fusionades.[2][3][4][5]

Alimentació

Menja diverses espècies de peixos (sobretot, Zoarces viviparus), calamars i crancs, la qual cosa és una mica inusual, ja que la majoria dels zífids s'alimenten gairebé exclusivament de cefalòpodes.[6]

Reproducció

Res no se sap actualment sobre la reproducció d'aquesta espècie.[7]

Hàbitat

Habita principalment lluny de la costa, tot i que també, on la plataforma continental és estreta, és capaç d'ocupar les aigües fondes costaneres.[6]

Distribució geogràfica

Aquesta espècie és coneguda a partir d'una dotzena d'avaraments (tots al sud de la latitud 30°S) al voltant de Nova Zelanda (incloent-hi l'illa del Nord, l'illa del Sud i les illes Chatham),[8] el sud d'Austràlia, les illes Galápagos, Sud-àfrica, el sud de Sud-amèrica (l'Argentina i Xile),[9] Brasil i els arxipèlags Juan Fernández (Xile) i Tristan da Cunha.[10][11] Hom creu que té una distribució circumpolar a les aigües de l'hemisferi sud[12][12][13][14]

Població

Sembla ésser una espècie relativament poc freqüent, no n'hi ha estimacions de la seua abundància i res no se'n sap sobre les subpoblacions.[6]

Amenaces

Igual que amb la majoria dels altres zífids, aquesta espècie no ha estat mai caçada i pel que fa a les seues principals amenaces actuals no són prou ben conegudes. Tot i així, hi ha proves d'individus encallats i morts a causa d'haver-se empassat objectes de plàstic.[15] A més, hom creu que és vulnerable als sons forts d'origen antropogènic (com ara, els generats pels vaixells de guerra i els sonars d'exploració sísmica)[16][17][18] i als canvis produïts per l'escalfament global.[19][20]

Referències

  1. Harrison, R., M. Bryden, 1988. Whales, Dolphins, and Porpoises. Nova York: Facts on File Publications.
  2. 2,0 2,1 Evans, P., 1987. The Natural History of Whales and Dolphins. Nova York: Facts on File Publications.
  3. Tinker, W., 1988. Whales of the World. Nova York: E. J. Brill.
  4. Walker, E., 1975. Mammals of the World. Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press.
  5. ZipCodeZoo (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 UICN (anglès)
  7. Animal Diversity Web (anglès)
  8. Gordon, D. (Ed.), 2009. New Zealand Inventory of Biodiversity. Vol. One: Kingdom Animalia. 584 pp.
  9. Muñoz-Pedreros A & J Yáñez, 2000. Mamíferos de Chile. CEA Ediciones, Xile. 463 p.
  10. Mead, J. G., 1989. Shepherd's beaked whale Tasmacetus shepherdi (Olivier, 1937). A: S. H. Ridgway i R. Harrison (eds). Handbook of marine mammals, vol. 4: River dolphins and the larger toothed whales, pàgs. 309-320. Academic Press.
  11. Pitman, R. L., Van Helden, A. L., Best, P. B. i Pym, A., 2006. Shepherd's beaked whale (Tasmacetus shepherdi): Information on appearance and biology based on strandings and at-sea observations. Marine Mammal Science 22(3): 744-755.
  12. 12,0 12,1 Macleod, C. D., Perrin, W. F., Pitman, R. L., Barlow, J., Balance, L., D'amico, A., Gerrodette, T., Joyce, G., Mullin, K. D., Palka, D. L. i Waring, G. T., 2006. Known and inferred distributions of beaked whale species (Ziphiidae: Cetacea). Journal of Cetacean Research and Management 7(3): 271-286.
  13. Laughlin, C., 1996. Probable Sighting of Tasmacetus Shepherdi in the South Atlantic. Marine Mammal Science, 12(3): 496-497.
  14. GBIF (anglès)
  15. Scott, M. D., Hohn, A. A., Westgate, A. J., Nicolas, J. R., Whitaker, B. R. i Campbell, W. B., 2001. A note on the release and tracking of a rehabilitated pygmy sperm whale (Kogia breviceps). Journal of Cetacean Research and Management 3(1): 87-94.
  16. Fernández, A., Edwards, J. F., Rodriguez, F., Espinosa, A., De Los Monteros, Herraez, P., Castro, P., Jaber, J. R., Martin, V. i Arebelo, M., 2005. "Gas and fat embolic syndrome" involving a mass stranding of beaked whales (family Ziphiidae) exposed to anthropogenic sonar signals. Veterinary Pathology 42: 446-457.
  17. Balcomb, K. C. i Claridge, D. E., 2001. A mass stranding of cetaceans caused by naval sonar in the Bahamas. Bahamas Journal of Science 8(2): 2-12.
  18. Cox, T. M., Ragen, T. J., Read, A. J., Vos, E., Baird, R. W., Balcomb, K., Barlow, J., Caldwell, J., Cranford, T., Crum, L., D'Amico, A., D'Spain, A., Fernández, J., Finneran, J., Gentry, R., Gerth, W., Gulland, F., Hildebrand, J., Houser, D., Hullar, T., Jepson, P. D., Ketten, D., Macleod, C. D., Miller, P., Moore, S., Mountain, D., Palka, D., Ponganis, P., Rommel, S., Rowles, T., Taylor, B., Tyack, P., Wartzok, D., Gisiner, R., Mead, J. i Benner, L., 2006. Understanding the impacts of anthropogenic sound on beaked whales. Journal of Cetacean Research and Management 7(3): 177-187.
  19. Learmonth, J. A., Macleod, C. D., Santos, M. B., Pierce, G. J., Crick, H. Q. P. i Robinson, R. A., 2006. Potential effects of climate change on marine mammals. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review 44: 431-464.
  20. Malakoff, D., 2002. Suit ties whale deaths to research cruise. Science 298: 722-723.


Bibliografia

  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species, Third edition. Natural History Museum Publications & Oxford University Press. Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
  • Gomercic, H., Gomercic, M. D., Gomericic, T., Lucic, H., Dalebout, M., Galov, A., Skrtic, D., Curkovic, S., Vukovic, S. i Huber, D., 2006. Biological aspects of Cuvier's beaked whale (Ziphius cavirostris) recorded in the Croatian part of the Adriatic Sea. European Journal of Wildlife Research 52(3): 182-187.
  • Jepson, P. D., Arebelo, M., Deaville, R., Patterson, I. A. P., Castro, P., Baker, J. R., Degollada, E., Ross, H. M., Herraez, P., Pocknell, A. M., Rodriguez, F., Howie, F. E., Espinosa, A., Reid, R. J., Jaber, J. R., Martin, V., Cunningham, A. A. and Fernandez, A., 2003. Gas-bubble lesions in stranded cetaceans. Nature 425: 575-576.
  • Mead, J.G. & Brownell Jr., R.L., 1993. Order Cetacea. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (eds.). Mammal Species of the World, Second Edition. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 349-364.
  • Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J., 2003. Guide to Marine Mammals of the World. Nova York: A.A. Knopf. pàgs. 318–321. ISBN 0375411410.
  • Shirihai, H. i Jarrett, B., 2006. Whales, Dolphins and Other Marine Mammals of the World. Princeton Field Guides. pàgs. 43–45. ISBN 978-0-69112-757-6.
  • Simmonds, M., J. Hutchinson, 1996. The Conservation of Whales and Dolphins. Nova York: John Wiley and Sons.
  • Wang, J. Y. i Yang, S. C., 2006. Unusual cetacean stranding events of Taiwan in 2004 and 2005. Journal of Cetacean Research and Management 8: 283-292.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Zífid becut de Shepherd: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El zífid becut de Shepherd (Tasmacetus shepherdi), descrit per primera vegada el 1937, és el cetaci més primitiu de la família dels zífids i l'únic representant del seu gènere.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA