dcsimg

Polipodials ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els polipodials ( Polypodiales) són un ordre que comprèn els principals llinatges de les falgueres (abasta un 80% de les espècies de falgueres). Es troben en moltes parts del món incloent zones subtropicals i temperades. Caracteritza aquest grup el fet de tenir esporangis amb un “annulus” vertical interromput per la tija i l'“stomium”; indusiums units lateralment o centralment (o sense); gametòfits verds.[1]

Els Polypodiales es poden veure com un dels ordres més avançats evolutivament dins les falgueres monilòfites. Van sorgir i es van diversificar fa uns 100 milions d’anys, probablement després de la diversificació de les angiospermes. [2]

Famílies

L’ordre Polypodiales inclou les següents famílies.[3][4][5]

Eupolypods II

Eupolypods I


Relacions filogenètiques

El següent diagrama mostre les relacions filogenètiques probables entre les famílies de Polypodiales segons Lehtonen, 2011,[3] and Rothfels & al., 2012.[6]

Polypodiales

Saccolomataceae




Cystodiaceae




Lonchitidaceae



Lindsaeaceae







Pteridaceae




Dennstaedtiaceae



eupolypods II

Cystopteridaceae





Rhachidosoraceae




Diplaziopsidaceae




Aspleniaceae



Hemidictyaceae







Thelypteridaceae




Woodsiaceae





Onocleaceae



Blechnaceae




Athyriaceae







eupolypods I

Hypodematiaceae




Dryopteridaceae




Lomariopsidaceae




Nephrolepidaceae




Tectariaceae




Oleandraceae




Davalliaceae



Polypodiaceae













Famílies obsoletes

Les famílies actualment obsoletes de les Polypodiales inclouen:

  • Drynariaceae – actualment dins Polypodiaceae
  • Grammitidaceae - actualment dins Polypodiaceae
  • Gymnogrammitidaceae - actualment dins Polypodiaceae
  • Loxogrammaceae actualment dins Polypodiaceae
  • Nephrolepidaceae actualment dins Lomariopsidaceae
  • Platyceriaceae - actualment dins Polypodiaceae
  • Pleursoriopsidaceae - actualment dins Polypodiaceae
  • Vittariaceae - actualment dins Pteridaceae

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polipodials Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Alan R. Smith, Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Petra Korall, Harald Schneider & Paul G. Wolf «A classification for extant ferns». Taxon, vol. 55, 3, 2006, pàg. 705–731. DOI: 10.2307/25065646.
  2. Harald Schneider, Eric Schuettpelz, Kathleen M. Pryer, Raymond Cranfill, Susana Magallón, Richard Lupia (2004), "Ferns diversified in the shadow of angiosperms", Nature 428 (6982): 553–557, DOI 10.1038/nature02361
  3. 3,0 3,1 3,2 Samuli Lehtonen «Towards Resolving the Complete Fern Tree of Life». PLoS ONE, vol. 6, 10, 2011, pàg. e24851. DOI: 10.1371/journal.pone.0024851. PMC: 3192703. PMID: 22022365.
  4. Maarten J. M. Christenhusz, Xian-Chun Zhang & Harald Schneider «A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns». Phytotaxa, vol. 19, 2011, pàg. 7–54.
  5. 5,0 5,1 Maarten J. M. Christenhusz & Harald Schneider «Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns». Phytotaxa, vol. 28, 2011, pàg. 50–52.
  6. Carl J. Rothfels, Anders Larsson, Li-Yaung Kuo, Petra Korall, Wen- Liang Chiou, Kathleen M. Pryer «Overcoming Deep Roots, Fast Rates, and Short Internodes to Resolve the Ancient Rapid Radiation of Eupolypod II Ferns». Systematic Biology, vol. 61, 1, 2012, pàg. 70.

Fonts

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Polipodials: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els polipodials ( Polypodiales) són un ordre que comprèn els principals llinatges de les falgueres (abasta un 80% de les espècies de falgueres). Es troben en moltes parts del món incloent zones subtropicals i temperades. Caracteritza aquest grup el fet de tenir esporangis amb un “annulus” vertical interromput per la tija i l'“stomium”; indusiums units lateralment o centralment (o sense); gametòfits verds.

Els Polypodiales es poden veure com un dels ordres més avançats evolutivament dins les falgueres monilòfites. Van sorgir i es van diversificar fa uns 100 milions d’anys, probablement després de la diversificació de les angiospermes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA