El terebint, noguerola, llampuga, llampuga pudent (pudent en rossellonès) o arbre de trementina (Pistacia terebinthus)[1] és una espècie de Pistacia nativa del Mediterrani. Es pot trobar des de Marroc i Portugal fins a Turquia i Síria, i també a les Illes Canàries. Habitualment en alzinars poc densos i garrigues.[2]
És un arbre dioic amb peus mascles separats dels peus femelles. Les seves fulles són alternades, compostes de 5 a 11 folíols, imparipinnades, per la part de l'anvers les fulles són brillants, d'uns 10 cm o més de llargada. Les flors van del color porpra al verd. El fruit és de la mida d'un pèsol. Tota la planta té una aroma intensa. Desenvolupen agalles en forma de banya de cabra per la picadura d'alguns insectes. Es pot hibridar de forma natural amb el llentiscle (Pistacia lentiscus). A la conca del Mediterrani oriental l'espècie similar, Pistacia palaestina, també rep el nom de terebint.
És emprat com a font de trementina, possiblement la més antiga coneguda. La trementina del terebint és ara anomenada Chian, Scio o Trementina de Xipre. Els fruits són usats a Xipre per fer un pa especial. La planta és rica en tanins i altres substàncies resinoses i fou usada per les seves propietats aromàtiques i medicinals a l'antiga Grècia.[3]
El terebint, noguerola, llampuga, llampuga pudent (pudent en rossellonès) o arbre de trementina (Pistacia terebinthus) és una espècie de Pistacia nativa del Mediterrani. Es pot trobar des de Marroc i Portugal fins a Turquia i Síria, i també a les Illes Canàries. Habitualment en alzinars poc densos i garrigues.
És un arbre dioic amb peus mascles separats dels peus femelles. Les seves fulles són alternades, compostes de 5 a 11 folíols, imparipinnades, per la part de l'anvers les fulles són brillants, d'uns 10 cm o més de llargada. Les flors van del color porpra al verd. El fruit és de la mida d'un pèsol. Tota la planta té una aroma intensa. Desenvolupen agalles en forma de banya de cabra per la picadura d'alguns insectes. Es pot hibridar de forma natural amb el llentiscle (Pistacia lentiscus). A la conca del Mediterrani oriental l'espècie similar, Pistacia palaestina, també rep el nom de terebint.
És emprat com a font de trementina, possiblement la més antiga coneguda. La trementina del terebint és ara anomenada Chian, Scio o Trementina de Xipre. Els fruits són usats a Xipre per fer un pa especial. La planta és rica en tanins i altres substàncies resinoses i fou usada per les seves propietats aromàtiques i medicinals a l'antiga Grècia.
