Els poliplacòfors (Polyplacophora) són mol·luscs primitius que presenten diferents mides. Hi ha entre 900 i 1.000 espècies vivents. En anglès i en francès s'anomenen chitons (sg.: chiton),[1] mot que correspon al català quitó.
Etimològicament poliplacòfor deriva del grec Polyplacophora, polýs πολύς, moltes, plax πλαξ, placa i phorós φορός, que porten; més la terminació neutra de plural -a. N'hi ha unes 600 espècies.
L'anatomia dels poliplacòfors és més simple que la resta dels mol·luscs. No tenen un cap diferenciat ni tentacles ni ulls normals però, de forma extraordinària, semblen tenir una certa visió a base de plaques calcàries d'aragonita.[2] La boca té una ràdula coberta de fileres de petites dents reforçades amb magnetita. Tenen un peu musculat. Es reprodueixen amb sexes separats (dioècia). La majoria són herbívors i viuen en les roques de la costa del mar o més al fons.
La major part dels esquemes de classificació dels poliplacòfors d'avui en dia estan basats en el "Manual de concologia" de Pilsbry (1892-1894), ampliat i revisat per Kass i Van Belle (1985-1990).
D'ençà que els poliplacòfors van ser descrits per primera vegada per Linnaeus (1758) s'han realitzat estudis taxonòmics extensius a nivell d'espècie. Així, la classificació taxonòmica a nivells superiors en el grup ha romàs sense afermar.
La classificació més recent (Sirenko 2006) no es basa únicament en la morfologia de la conquilla, com és habitual, sinó que també té en compte altres característiques importants com la ràdula, les brànquies i els espermatozous entre d'altres. Inclou tant els gèneres extints com els actuals.
Aquest sistema s'accepta de manera general.
Els poliplacòfors (Polyplacophora) són mol·luscs primitius que presenten diferents mides. Hi ha entre 900 i 1.000 espècies vivents. En anglès i en francès s'anomenen chitons (sg.: chiton), mot que correspon al català quitó.
Etimològicament poliplacòfor deriva del grec Polyplacophora, polýs πολύς, moltes, plax πλαξ, placa i phorós φορός, que porten; més la terminació neutra de plural -a. N'hi ha unes 600 espècies.
