dcsimg

Àcar ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els àcars (Acari o Acarina) són un tàxon,una subclasse però van ser considerats durant molt temps un ordre dels aràcnids. molt petits, sovint microscòpics. La majoria dels acarines són menuts (per exemple 0.08–1.0 mm), però els Acari més grans poden arribar a fer de 10–20 mm de llargada. S'estima que se n'han descrit 50.000 espècies (cap a l'any 1999) i que un milió, o més d'espècies viuen actualment. L'acaralogia és la ciència que estudia els acaris.[1]

La seva diversitat és enorme i el seu registre fòssil comença al període inicial del Devonià.[2] En els tractaments taxonòmics més recents es consideren una subclasse dels Aràcnids i es compon de 2 a 3 superordres o ordres: Acariformes (o Actinotrichida), Parasitiformes (o Anactinotrichida), i Opilioacariformes; aquest darrer es considera sovint com un subgrup dels Parasitiformes. La monofília dels Acari està oberta al debat i les relacions amb altres aràcnids no estan clares.

Taxonomia

 src=
Aceria anthocoptes (mida: 50 micròmetres)
 src=
Cap de Tyrophagus putrescentiae, àcar comú als aliments emmagatzemats, cobert d'espores fúngiques. MER. 1125X.

La filogènia dels Acari està encara sota debat. Per a molts especialistes es subdivideixen en Acariformes (també Actinotrichida) i Parasitiformes (també Anactinotrichida), encara que d'altres també inclouen els Opiliocariformes.[3]

Importància

Entre els paràsits dels vegetals es troben els tetraquínids com Tetrachynus ulmi (aranya roja) i també els eriòfids de les fulles de la vinya, entre d'altres.

La malaltia de la sarna o escabiosi la provoca l'àcar Sarcoptes scabiei que viu a la pell entre l'epidermis i la derma.

En els fol·licles sebacis dels humans viu com a comensal, és a dir s'alimenta però no fa cap dany a l'hoste, l'àcar Demodex folliculorum. Dins d'algunes varietats de formatge viu l'àcar Tyroglyphus casei que intervé en el procés de curat.

Referències

  1. D. E. Walter & H. C. Proctor. Mites: Ecology, Evolution and Behaviour. University of NSW Press, Sydney and CABI, Wallingford, 1999. ISBN 0-86840-529-9.
  2. Walter, David Evans, Gerald Krantz, and Evert Lindquist. (1996). Acari. The Mites. Version 13 December 1996. in The Tree of Life Web Project. Accessed on 30 Mar 2010.
  3. Walter, David E.; Krantz, Gerald; Lindquist, Evert. «Acari» (en anglès). Tree of Life web project. [Consulta: 6 agost 2017].
  • Schmidt, Günther (1993): Giftige und gefährliche Spinnentiere. Westarp Wissenschaften ISBN 3-89432-405-8

Bibliografia

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcar Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Àcar: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els àcars (Acari o Acarina) són un tàxon,una subclasse però van ser considerats durant molt temps un ordre dels aràcnids. molt petits, sovint microscòpics. La majoria dels acarines són menuts (per exemple 0.08–1.0 mm), però els Acari més grans poden arribar a fer de 10–20 mm de llargada. S'estima que se n'han descrit 50.000 espècies (cap a l'any 1999) i que un milió, o més d'espècies viuen actualment. L'acaralogia és la ciència que estudia els acaris.

La seva diversitat és enorme i el seu registre fòssil comença al període inicial del Devonià. En els tractaments taxonòmics més recents es consideren una subclasse dels Aràcnids i es compon de 2 a 3 superordres o ordres: Acariformes (o Actinotrichida), Parasitiformes (o Anactinotrichida), i Opilioacariformes; aquest darrer es considera sovint com un subgrup dels Parasitiformes. La monofília dels Acari està oberta al debat i les relacions amb altres aràcnids no estan clares.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA