dcsimg

Distribution ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من IABIN
Chile Central
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Universidad de Santiago de Chile
مؤلف
Pablo Gutierrez
موقع الشريك
IABIN

Clematis flammula ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST
 src=
Clematis flammula

Clematis flammula ye una liana de rexones templaes. Estender por tola Cuenca mediterránea, les Azores y Asia occidental. Na Península Ibérica alcuéntrase, principalmente, nel sur y l'este. Vive en carbes, encinares esclariaos y marxes de cultivos, en sitios abiertos y soleyeros, xeneralmente a baxu altor y cuasi nunca demasiáu alloñada de la influencia marina. Cultívase dacuando como ornamental. Conocer popularmente por yerba muermera o gata rabiosa, esti últimu nome, pola propiedá que tien de provocar un intensu ardor na piel si estregar nella.

 src=
Flores.
 src=
Vista de la planta en flor
 src=
Detalle

Descripción

Ye una planta perenne, esguiladora, qu'utiliza les fueyes pa engatar, enroscando los peciólulos nes ramillas de los parrotales vecinos. Puede llegar a midir más de 5 m, anque polo común ye muncho más pequeña. Semileñosa y perennifolia, anque nos llugares más fríos puede llegar a quedar desnuda pel hibiernu. Les fueyes son bipinnatisectas, esto ye, tán estremaes en dos órdenes de folíolos. Éstos son estrechos, anque les plantes son daqué variables pa esta carauterística. Les flores son blanques, bien arumoses, d'unos 3 cm de diámetru, y ábrense pel branu. Arrexuntar en visos.


Diversidá

Clematis flammula var. maritima ye una variedá más fuerte que s'afai a zona de dunes. Usar pa estabilizar suelos bien sueltos, con erosión en zones de sableres marítimes.

Usos

Ornamental: cultívase dacuando como planta ornamental.

Melecinal: produz irritaciones al estregala contra la piel. Úsase como rubefaciente, vesicante, y irritante.[1]

Otros usos: afacer a zones de dunes. Usar pa estabilizar suelos bien sueltos, con erosión en zones de sableres marítimes.

Evolución, filoxenia y taxonomía

Basónimu: Clematis flammula L.( publicáu per vegada primera en Species Plantarum en 1753 por Carlos Linneo)

Etimoloxía

Clematis: nome xenéricu que provién del griegu klɛmətis.[2] (klématis) "planta qu'engata".

flammula: epítetu llatín que significa "como una pequeña llapada]".[3]

Sinonimia:

Citoloxía El so númberu base de cromosomes ye de: 2n = 16.[5]

Híbridos

Nome común

  • Castellanu: azahar bravo, bigarrilla, birgazas, clemátide, clemátide flámula, cola d'esguil, cristalina, enredadera, enredadera de cola, enredadera picante, flámmula, flámula, flamula trepadora, gata rabiosa, gates, yerba de Job, yerba de les llagues, yerba de los pordioseros, yerba muermera, xardín del moru, xardín llocu, xazmín de monte, jazminera cantu, jazminorro, jazminorro de dalgunos, marmoleres, muelmera, muelmuera, muermera, vidarria, vidarria de fueyes estreches, vidraria, vidraria de fueyes estreches, vidriaria de fueya estrecha, vidrera, virgaza cantu, yerba muermera[5]

Ver tamién

Referencies

  1. «Clematis flammula». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 5 de febreru de 2010.
  2. (1995) Sunset Western Garden Book, 606–7.
  3. N'Epítetos Botánicos
  4. «Clematis flammula». Tela Botánico. Consultáu'l 5 de febreru de 2010.
  5. 5,0 5,1 «Clematis flammula». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 5 de febreru de 2010.
  6. Híbridos en wikispecies

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Clematis flammula: Brief Summary ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST
Clematis flammula  src= Clematis flammula

Clematis flammula ye una liana de rexones templaes. Estender por tola Cuenca mediterránea, les Azores y Asia occidental. Na Península Ibérica alcuéntrase, principalmente, nel sur y l'este. Vive en carbes, encinares esclariaos y marxes de cultivos, en sitios abiertos y soleyeros, xeneralmente a baxu altor y cuasi nunca demasiáu alloñada de la influencia marina. Cultívase dacuando como ornamental. Conocer popularmente por yerba muermera o gata rabiosa, esti últimu nome, pola propiedá que tien de provocar un intensu ardor na piel si estregar nella.

 src= Flores.  src= Vista de la planta en flor  src= Detalle
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Acı ağəsmə ( الأذرية )

المقدمة من wikipedia AZ

Acı ağəsmə (lat. Clematis flammula) — qaymaqçiçəyikimilər fəsiləsinin ağəsmə cinsinə aid bitki növü.

Təbii yayılması

Botaniki təsviri

Ekologiyası

Azərbaycanda yayılması

İstifadəsi

Ədəbiyyat

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AZ

Acı ağəsmə: Brief Summary ( الأذرية )

المقدمة من wikipedia AZ

Acı ağəsmə (lat. Clematis flammula) — qaymaqçiçəyikimilər fəsiləsinin ağəsmə cinsinə aid bitki növü.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AZ

Vidiella ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA
 src=
Clematis flammula
 src=
Flors
 src=
Vista de la planta en flor

La vidiella o ridorta[1] (Clematis flammula) és una liana autòctona dels Països Catalans de la família de les ranunculàcies.

Descripció

És una liana perennifòlia de fins a 10 metres de llargada. La tija és verda i llenyosa a la base. Les fulles són compostes, dividides dues vegades (bipinnades). Gràcies els llargs i nombrosos pecíols s'entertolliguen amb les branques d'altres plantes. Les fulles bipinnades permeten distingir-la fàcilment de la vidalba (Clematis vitalba), que té un aspecte semblant però les fulles pinnades un sol cop.

Pot ser un perill per als arbres joves, perquè el seu pes els arriba a doblegar, i també els poden ofegar, per manca d'il·luminació. Floreix a l'estiu, amb abundants flors. La flor és blanca molt olorosa d'uns dos centímetres. El seu fruit és una núcula guarnida amb uns plomalls.

Hàbitat

És una liana que habita en tota la regió mediterrània. A Catalunya, les Illes i el País Valencià està àmpliament distribuïda fins als 1200 metres d'altura,[2] i se la troba en garrigues, bardisses, pinedes i alzinars.[2]

Referències

  1. «ridorta». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 12 octubre 2011].
  2. 2,0 2,1 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Vidiella: Brief Summary ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA
 src= Clematis flammula  src= Flors  src= Vista de la planta en flor

La vidiella o ridorta (Clematis flammula) és una liana autòctona dels Països Catalans de la família de les ranunculàcies.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Barf-yr-hen-ŵr wen ( الويلزية )

المقدمة من wikipedia CY

Lysieuyn blodeol bychan yw Barf-yr-hen-ŵr wen sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Ranunculaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Clematis flammula a'r enw Saesneg yw Virgin's-bower.[1]

Mae'r blodau'n gymesur ac yn ddeuryw. Nodwedd arbennig y planhigyn hwn yw bod y sepalau'n lliwgar ac yn edrych yn debyg iawn i betalau. Ceir ychydig lleia erioed o wenwyn o fewn y planhigyn: protoanemonin,sy'n wenwyn i anifail a dyn, alcaloidau neu glycodidau. Mae'n perthyn yn agor i flodyn menyn.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gerddi Kew; adalwyd 21 Ionawr 2015
Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Awduron a golygyddion Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CY

Barf-yr-hen-ŵr wen: Brief Summary ( الويلزية )

المقدمة من wikipedia CY

Lysieuyn blodeol bychan yw Barf-yr-hen-ŵr wen sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Ranunculaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Clematis flammula a'r enw Saesneg yw Virgin's-bower.

Mae'r blodau'n gymesur ac yn ddeuryw. Nodwedd arbennig y planhigyn hwn yw bod y sepalau'n lliwgar ac yn edrych yn debyg iawn i betalau. Ceir ychydig lleia erioed o wenwyn o fewn y planhigyn: protoanemonin,sy'n wenwyn i anifail a dyn, alcaloidau neu glycodidau. Mae'n perthyn yn agor i flodyn menyn.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Awduron a golygyddion Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CY

Plamének palčivý ( التشيكية )

المقدمة من wikipedia CZ

Plamének palčivý (Clematis flammula) je rostlina z čeledi pryskyřníkovitých (Ranunculaceae). Je to bíle kvetoucí dřevnatá liána. Pochází ze Středomoří, v České republice je občas pěstována jako okrasná rostlina.

Popis

 src=
Detail květů

Jedná se o dřevitou liánu, která dorůstá až do 3–6 m délky.[1][2] Listy jsou nejčastěji 2x lichozpeřené, řapíkaté, řapíkaté jsou i lístky. Lístky jsou celistvé až trojlaločné.[1][3] Květy mají asi 2 cm v průměru, jsou bílé a jsou uspořádány do bohatých květenství, úžlabních i vrcholových vidlanů.[1] Okvětní lístky jsou nejčastěji 4, jsou za květu rozestálé až nazpět ohnuté, bílé, lysé, jen dole na okraji běloplstnaté, úzce vejčité, nejčastěji 7–10 mm dlouhé.[1][3] Ve skutečnosti se ale jedná o petalizované (napodobující korunu) kališní lístky, kdy korunní lístky chybí. Kvete v červnu až v srpnu.[2] Tyčinek je mnoho.[3] Gyneceum je apokarpní, pestíků je mnoho. Plodem je asi 4–5 mm dlouhá nažka, která je na vrcholu zakončená dlouhým zakřiveným odstále chlupatým přívěskem. Nažky jsou uspořádány do souplodí. Počet chromozomů je 2n=16.[3]

 src=
Nažky plaménku palčivého

Rozšíření

Plamének palčivý je přirozeně rozšířen ve Středozemí, izolovaně v severní Africe, v Malé Asii na východ po Írán. Jinde je jen pěstovaným, popř. zdomácnělý.[4] V České republice je nepůvodní, ale je to často pěstovaná okrasná rostlina a vzácně zplaňuje.[1]

Odkazy

Reference

  1. a b c d e KŘÍSA, Bohdan. Clematis L.. In: HEJNÝ, Slavomil; SLAVÍK, Bohumil (eds.). Květena České republiky, vol. 1. Praha: Academia, 1988. S. 471-475. (česky)
  2. a b HROUDA, Lubomír. Ranunculaceae Juss.. In: KUBÁT, Karel et. all. Klíč ke květeně České republiky. Praha: Academia, 2002. S. 108-128. (česky)
  3. a b c d DOSTÁL, Josef. Nová Květena ČSSR, vol. 1. Praha: Academia, 1989. (česky)
  4. Flora Europaea. [s.l.]: [s.n.] Dostupné online. (anglicky)

Externí odkazy

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia autoři a editory
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CZ

Plamének palčivý: Brief Summary ( التشيكية )

المقدمة من wikipedia CZ

Plamének palčivý (Clematis flammula) je rostlina z čeledi pryskyřníkovitých (Ranunculaceae). Je to bíle kvetoucí dřevnatá liána. Pochází ze Středomoří, v České republice je občas pěstována jako okrasná rostlina.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia autoři a editory
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CZ

Vellugtende skovranke ( الدانماركية )

المقدمة من wikipedia DA
 src=
Clematis flammula


Vellugtende skovranke (Clematis flammula) er en lian med en slyngende vækst. Blomsterne dufter af mandler i udspringet, men lige som resten af planten er de giftige. Den er en yndet haveplante på grund af dens rigdom af blomster.

Beskrivelse

grenene er slanke til spinkle, og barken er først lysegrøn og furet, men senere bliver den rødbrun og glat. Gamle grene har en grå og trævlet bark. Knopperne er modsat stillede, udspærrede og slanke. Bladene er dobbelt fjersnitdelte med småblade, som varierer i størrelse og form. De kan være linjeformede, smalt ægformede eller næsten runde, og randen kan være hel eller fliget.

Blomstringen foregår i juli-september. Blomsterne sidder samlet i store, åbne stande, som er samemnsat af flødehvide, regelmæssige blomster. De har fire kronblade og mange, oprette støvdragere. Frugterne er nødder med lange, sølvhvide frøhaler.

Rodnettet er meget stort og både dybtgående og vidt udbredt.

Højde x bredde og årlig tilvækst: 5,00 x 2,00 m (50 x 20 cm/år). Målene kan anvendes ved udplantning.

Hjemsted

Arten er udbredt i Nordafrika, Mellemøsten, Kaukasus og Sydeuropa. Den er knyttet til varme, lysåbne voksesteder med tør og veldrænet jord, f.eks. på sandklitter og i makier.

På grund af en effektiv frøspredning er den blevet naturaliseret mange steder i Nordamerika, hvor den betragtes som invasivt ukrudt.

På en varm, meget lys og kalkrig skovbund i kystområdet neden for Rom (Latium) findes arten sammen med bl.a. abild, avnbøg, bjergstenfrø, etruskisk gedeblad, frynseeg, glat korsblad, lægegaltetand, mispel, musetorn, navr, storfrugtet røn og ungarsk eg[1]

Anvendelse

Velduftende Skovranke klatrer op ad faste strukturer eller andre planter, hvis det er muligt, og hvis ikke, bruger den sig selv til at klatre op ad, hvorved den danner en busklignende struktur. Den er en yndet haveplante på grund af dens rigdom af blomster over en lang periode, og fordi den er god i forbindelse med espalierer, som den snart dækker på grund af en hurtig vækst.




Note

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DA

Vellugtende skovranke: Brief Summary ( الدانماركية )

المقدمة من wikipedia DA
 src= Clematis flammula


Vellugtende skovranke (Clematis flammula) er en lian med en slyngende vækst. Blomsterne dufter af mandler i udspringet, men lige som resten af planten er de giftige. Den er en yndet haveplante på grund af dens rigdom af blomster.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DA

Brennende Waldrebe ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE

Die Brennende Waldrebe oder Mandel-Waldrebe (Clematis flammula) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Waldreben (Clematis) innerhalb der Familie der Hahnenfußgewächse (Ranunculaceae). Sie bildet dekorative und wohlriechende Blüten, die intensiv nach Bittermandel duften.[1]

Beschreibung

 src=
Illustration
 src=
Blütenstand
 src=
Früchte
 src=
Früchte im Detail

Vegetative Merkmale

Die Brennende Waldrebe bildet kletternde, sommergrüne, ausdauernde krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 3 bis 5 Metern erreicht.[2][1]

Die gegenständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Die meist doppelt gefiederte Blattspreite besitzt gewöhnlich fünf Fiederblättchen. Die unteren Fiederblättchen sind breit oval und oft dreizählig oder mehrlappig, an der Basis abgerundet und sonst gezähnt, die oberen Fiederblättchen sind meist einfach. Die Fiedern sind lang gestielt und oberseits glänzend.[2][1]

Generative Merkmale

Die Blütezeit reicht von Mai bis August. In den oberen Blattachseln stehen zahlreiche Blüten in großen bis zu 25 Zentimeter breiten, rispigen Blütenständen zusammen. Die wohlriechenden Blüten sind bei einem Durchmesser von 2 bis 3 Zentimetern radiärsymmetrisch. Die vier weißen Hüllblätter sind schmal und außen am Rand dicht behaart.[2][1]

Die Früchte besitzen einen bis zu 2 Zentimeter langen, fedrigen Schweif.[2][1]

Chromosomenzahl

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 16.[3]

Vorkommen

Die Brennende Waldrebe gedeiht in Macchien und Hecken im Mittelmeerraum und in Vorderasien.[4] Sie ist im Mittelmeerraum häufig. Die Brennende Waldrebe ist in Mitteleuropa nicht winterhart.[1]

Verwendung

Die Brennende Waldrebe war vom 17. bis zum 19. Jahrhundert eine in Mitteleuropa beliebte und häufige Gartenpflanze. Sie ist jedoch heute in unseren Gärten kaum zu sehen.[4]

Quellen

Literatur

  • Ingrid Schönfelder, Peter Schönfelder: Die Kosmos-Mittelmeerflora. 3. Auflage. Franckh, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07803-5, S. 84.
  • Bruno P. Kremer: Strauchgehölze. Erkennen & bestimmen. In: Steinbachs Naturführer. Mosaik, Niedernhausen 2002, ISBN 3-576-11478-5, S. 24.

Einzelnachweise

  1. a b c d e f Bruno P. Kremer: Strauchgehölze. Erkennen & bestimmen. In: Steinbachs Naturführer. Mosaik, Niedernhausen 2002, ISBN 3-576-11478-5, S. 24.
  2. a b c d Ingrid Schönfelder, Peter Schönfelder: Die Kosmos-Mittelmeerflora. 3. Auflage. Franckh, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07803-5, S. 84.
  3. Clematis flammula bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  4. a b Heinz-Dieter Krausch: Kaiserkron und Päonien rot... von der Entdeckung und Einführung unserer Gartenblumen. Deutscher Taschenbuch Verlag, München 2007, ISBN 978-3-423-34412-8, S. 114.

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Brennende Waldrebe: Brief Summary ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE

Die Brennende Waldrebe oder Mandel-Waldrebe (Clematis flammula) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Waldreben (Clematis) innerhalb der Familie der Hahnenfußgewächse (Ranunculaceae). Sie bildet dekorative und wohlriechende Blüten, die intensiv nach Bittermandel duften.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Broûlante rampioûle ( والون )

المقدمة من wikipedia emerging languages
Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot "rampioûle", loukîz cial

Li broûlante rampioûle [1] u rampioûle-blamete[2], c' est ene pitite rampioûle ki vént dins les payis del Mîtrinne Mer (Urope nonnrece ey Afrike bijhrece).

No d' l' indje e sincieus latén : Clematis flammula

Famile : ranonkes

Uzaedjes

Elle a stî aclimatêye come plante di djårdén dins des ôtès contrêyes (mins elle î pout divni ene evayixhante indje).

C' est eto ene yebe ås maladeyes, mins ele pout esse epweznante.

Sourdant

  1. noûmot, calcaedje del tcherpinte di l' almand «Brennende Waldrebe»
  2. noûmot, calcaedje del tcherpinte do francès «clématite flammette»
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Broûlante rampioûle: Brief Summary ( والون )

المقدمة من wikipedia emerging languages
Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot "rampioûle", loukîz cial

Li broûlante rampioûle u rampioûle-blamete, c' est ene pitite rampioûle ki vént dins les payis del Mîtrinne Mer (Urope nonnrece ey Afrike bijhrece).

No d' l' indje e sincieus latén : Clematis flammula

Famile : ranonkes

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Clematis flammula ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Clematis flammula - MHNT

Clematis flammula, the fragrant virgin's bower, is a species of flowering plant in the family Ranunculaceae. This deciduous climbing plant is native to southern Europe and northern Africa, but it is cultivated worldwide as an ornamental plant in gardens. It bears fragrant white flowers and small green achenes. When the flowers are newly opened they have a strong sweet almond fragrance. Clematis × aromatica, the scented clematis, is the result of a cross with Clematis integrifolia.[1]

Clemaatis flammula grows in a tangled mass that is heavily sprinkled with flowers throughout the warmer months. It is popular with gardeners as a decoration along fences and trellises, or as ground cover. If it has no other plants or structures to climb on, it will climb on itself, forming a large, densely tangled bush. The plant sends out many shoots and can reach over five metres in height.

In some areas, this species has become a nuisance after its introduction. It is a weed outside of gardens and landscaped areas.

Clematis flammula var. maritima is a hardier variety that is adapted to sand dunes. It is currently being studied as an agent of soil stabilization on eroded sandy beaches.

Diseases

C. flammula suffers from Tomato spotted wilt virus.[2]

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Clematis flammula: Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN
Clematis flammula - MHNT

Clematis flammula, the fragrant virgin's bower, is a species of flowering plant in the family Ranunculaceae. This deciduous climbing plant is native to southern Europe and northern Africa, but it is cultivated worldwide as an ornamental plant in gardens. It bears fragrant white flowers and small green achenes. When the flowers are newly opened they have a strong sweet almond fragrance. Clematis × aromatica, the scented clematis, is the result of a cross with Clematis integrifolia.

Clemaatis flammula grows in a tangled mass that is heavily sprinkled with flowers throughout the warmer months. It is popular with gardeners as a decoration along fences and trellises, or as ground cover. If it has no other plants or structures to climb on, it will climb on itself, forming a large, densely tangled bush. The plant sends out many shoots and can reach over five metres in height.

In some areas, this species has become a nuisance after its introduction. It is a weed outside of gardens and landscaped areas.

Clematis flammula var. maritima is a hardier variety that is adapted to sand dunes. It is currently being studied as an agent of soil stabilization on eroded sandy beaches.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Clematis flammula ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES
 src=
Clematis flammula

Clematis flammula es una liana de regiones templadas. Se extiende por toda la cuenca mediterránea, las Azores y Asia occidental. En la península ibérica se encuentra, principalmente, en el sur y el este. Vive en matorrales, encinares aclarados y márgenes de cultivos, en sitios abiertos y soleados, generalmente a baja altura y casi nunca demasiado alejada de la influencia marina. Se cultiva ocasionalmente como ornamental. Se la conoce popularmente por hierba muermera o gata rabiosa, este último nombre, por la propiedad que tiene de provocar un intenso ardor en la piel si se frota en ella.

 src=
Flores.
 src=
Vista de la planta en flor
 src=
Detalle

Descripción

Es una planta perenne, trepadora, que utiliza las hojas para trepar, enroscando los peciólulos en las ramillas de los arbustos vecinos. Puede llegar a medir más de 5 m, aunque por lo común es mucho más pequeña. Semileñosa y perennifolia, aunque en los lugares más fríos puede llegar a quedar desnuda en invierno. Las hojas son bipinnatisectas, es decir, están divididas en dos órdenes de folíolos. Estos son estrechos, aunque las plantas son algo variables para esta característica. Las flores son blancas, muy aromáticas, de unos 3 cm de diámetro, y se abren en verano. Se agrupan en cimas.

Diversidad

Clematis flammula var. maritima es una variedad más fuerte que se adapta a zona de dunas. Se la usa para estabilizar suelos muy sueltos, con erosión en zonas de playas marítimas.

Usos

Ornamental: se cultiva ocasionalmente como planta ornamental.

Medicina popular: produce irritaciones al frotarla contra la piel. Se usa como rubefaciente, vesicante, e irritante.[1]

Otros usos: se adapta a zonas de dunas. Se la usa para estabilizar suelos muy sueltos, con erosión en zonas de playas marítimas.

Evolución, filogenia y taxonomía

Basónimo: Clematis flammula L.( publicado por vez primera en Species Plantarum en 1753 por Carlos Linneo)

Etimología

Clematis: nombre genérico que proviene del griego klɛmətis.[2]​ (klématis) "planta que trepa".

flammula: epíteto latino, diminutivo de flamma, que significa "llamita".[3]​ Alude al aspecto luminoso que presenta cuando está cubierta de flores.

Sinonimia
Citología

Su número base de cromosomas es de: 2n = 16.[5]

Híbridos

Nombres comunes

  • Castellano: azahar bravo, bigarrilla, birgazas, clemátide, clemátide flámula, cola de ardilla, cristalina, enredadera, enredadera de cola, enredadera picante, flámmula, flámula, flamula trepadora, gata rabiosa, gatas, hierba de Job, hierba de las llagas, hierba de los pordioseros, hierba muermera, jazmín del moro, jazmín loco, jazmín de monte, jazminera borde, jazminorro, jazminorro de algunos, marmoleras, muelmera, muelmuera, muermera, vidarria, vidarria de hojas estrechas, vidraria, vidraria de hojas estrechas, vidriaria de hoja estrecha, vidriera, virgaza borde, yerba muermera[5]

Referencias

  1. «Clematis flammula». Plantas útiles: Linneo. Archivado desde el original el 23 de noviembre de 2010. Consultado el 5 de febrero de 2010.
  2. Sunset Western Garden Book. 1995. pp. 606-7.
  3. En Epítetos Botánicos
  4. «Clematis flammula». Tela Botánica. Consultado el 5 de febrero de 2010.
  5. a b «Clematis flammula». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 5 de febrero de 2010.
  6. Híbridos en wikispecies

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Clematis flammula: Brief Summary ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES
 src= Clematis flammula

Clematis flammula es una liana de regiones templadas. Se extiende por toda la cuenca mediterránea, las Azores y Asia occidental. En la península ibérica se encuentra, principalmente, en el sur y el este. Vive en matorrales, encinares aclarados y márgenes de cultivos, en sitios abiertos y soleados, generalmente a baja altura y casi nunca demasiado alejada de la influencia marina. Se cultiva ocasionalmente como ornamental. Se la conoce popularmente por hierba muermera o gata rabiosa, este último nombre, por la propiedad que tiene de provocar un intenso ardor en la piel si se frota en ella.

 src= Flores.  src= Vista de la planta en flor  src= Detalle
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Clématite flammette ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Clematis flammula

La Clématite flammette (Clematis flammula) est une plante ligneuse grimpante de la famille des Renonculacées, originaire d'Europe méridionale. Elle est aussi connue sous les noms de Clématite odorante ou de Clématite brûlante[1].

Cette liane sempervirente de la région méditerranéenne est parfois cultivée.

 src=
Clematis flammula
 src=
Clematis flammula (dessin)
 src=
Clematis flammula - Muséum de Toulouse

Étymologie

Le nom de genre Clematite est un emprunt au latin impérial clematis, -idis « clématite », dérivé du grec klêma κλημα « sarment » (tige sarmenteuse). L’épithète spécifique flammula vient du latin et signifie « petite flamme » en raison de la saveur brûlante de la plante[1].

Description

C'est une plante vigoureuse, aux tiges grêles, rampantes ou grimpantes (de 2 à 5 m).

Les feuilles bipennées, terminées par une foliole, ont 3 à 5 folioles assez petites, ovales ou lancéolées, entières ou parfois trilobées[2].

Les fleurs blanches, à odeur agréable[1], font de 15 à 30 mm. Elles sont groupées en panicules lâches.

Elles portent 4 sépales obtus, pubescents en dehors, glabres en dedans. Il n’y a pas de pétale. La floraison a lieu en juin-août.

Les carpelles sont comprimés, à arête plumeuse. Les fruits sont des akènes.

La variété maritima, aux feuilles bitripennées, à folioles linéaires, la plupart entières et plus étroites, est localisée sur le littoral[1].

Caractéristiques

  • Organes reproducteurs :
  • Graine :
  • Habitat et répartition :
    • Habitat type: matorrals mésoméditerranéens, héliophiles, neutroclines
    • Aire de répartition : méditerranéen

Données d'après : Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004.

Distribution et habitat

La clématite flammulette (ou flammette) est circumméditerranéenne[1]. En France, elle croît en région méditerranéenne (Midi, Corse) ; elle est naturalisée dans le Bassin parisien, sur le littoral de la Manche et de l’Atlantique[3] (particulièrement sur la côte charentaise, île d’Oléron et de Ré). Elle est cultivée et parfois échappée. C’est une plante des haies, du maquis et de la garrigue ; on la trouve aussi dans les forêts claires[1].

Statut

Cette espèce est protégée en région Basse-Normandie (Article 1).

Usages, propriétés

Les feuilles sont rubéfiantes, vésicantes, purgatives et diurétiques[1]. Il suffit de se frotter la peau avec les feuilles pour provoquer des rougeurs et des cloques, très irritantes. Toute la plante est toxique. Les mendiants, jadis, savaient tirer parti de cette causticité : ils faisaient avec les feuilles contuses des emplâtres qui provoquaient des ulcérations superficielles, censées susciter la générosité des passants. D’où le nom d’ « Herbe aux gueux » donné autrefois aux clématites[4]. Lamarck indique dans sa Flore française qu’elle est cultivée aux environs d’Aigues-Mortes et qu’« on en donne les feuilles sèches aux bestiaux qui les mangent avidement, tandis que la plante fraîche est un poison pour eux »[5].

La clématite brûlante est parfois cultivée ; c’est une ornementale recherchée pour son abondante floraison, plus tardive que les autres clématites et au parfum suave et puissant. Elle demande une terre légère, un peu acide à neutre. Le cultivar Clematis flammula Aromatica possède des fleurs bleu violet aux longues étamines crème qui dégagent un intense parfum.

Notes

Références

  1. a b c d e f et g J-C. Rameau, D. Mansion, G. Dumé, C. Gauberville, Flore Forestière Française, guide écologique illustré, 3 région méditerranéenne, Ministère de l'agriculture et de la pêche, 2008, 2426 p.
  2. (fr) Référence Tela Botanica (France métro) : Clematis flammula
  3. Jean-Marc Tison, Bruno de Foucault, Flora Gallica Flore de France, Biotope Éditions, 2014, 1194 p.
  4. Pierre Lieutaghi, Le Livre des Arbres, Arbustes & Arbrisseaux, Actes Sud, 1969, 2004, 1322 p.
  5. Jean-Baptiste de Lamarck, Flore française, Volume 5, chez Agasse, de l’imprimerie de Stoupe, en XIII, 1805 (lire en ligne)

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Clématite flammette: Brief Summary ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Clematis flammula

La Clématite flammette (Clematis flammula) est une plante ligneuse grimpante de la famille des Renonculacées, originaire d'Europe méridionale. Elle est aussi connue sous les noms de Clématite odorante ou de Clématite brûlante.

Cette liane sempervirente de la région méditerranéenne est parfois cultivée.

 src= Clematis flammula  src= Clematis flammula (dessin)  src= Clematis flammula - Muséum de Toulouse
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Clematis flammula ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT

Clematis flammula (L., 1753), comunemente nota come clematide fiammella, è una pianta appartenente alla famiglia delle Ranunculaceae, diffusa nel bacino del Mediterraneo ed in Medio Oriente[1].

 src=
Semi di C. flammula.

Descrizione

Note

  1. ^ (EN) Clematis flammula L., su Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato il 6 febbraio 2021.

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Clematis flammula: Brief Summary ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT

Clematis flammula (L., 1753), comunemente nota come clematide fiammella, è una pianta appartenente alla famiglia delle Ranunculaceae, diffusa nel bacino del Mediterraneo ed in Medio Oriente.

 src= Semi di C. flammula.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Powojnik południowy ( البولندية )

المقدمة من wikipedia POL
 src=
Owoce

Powojnik południowy (Clematis flammula L.) – gatunek rośliny z rodziny jaskrowatych (Ranunculaceae Juss.). Występuje w Azji Zachodniej (Iran, Izrael, Liban, Syria, Turcja), na Zakaukaziu, w Afryce Północnej oraz w południowej i południowo-wschodniej Europie[2]. Jest uprawiany w niektórych krajach.

Morfologia

Pokrój
Osiąga wysokość do 5 m.
Liście
Drobne, silnie powcinane, mają ciemnozielone brzegi i białozielone unerwienie.
Kwiaty
Drobne, o średnicy 2-3 cm, czteropłatkowe, koloru białego.
Owoce
Puszyste owocostany[3].

Biologia i ekologia

Rozwój
Roczne przyrosty wynoszą 3-5 m. Roślina kwitnie obficie w okresie od sierpnia do października. Owocostany pozostają na pędach aż do wiosny[3]. Kwiaty wydzielają silny, słodki zapach[4].
Cechy fitochemiczne
Jak wszystkie powojniki jest lekko trujący[5].

Zastosowanie

Roślina ozdobna
Jest uprawiany (rzadko) jako roślina ozdobna. Nadaje się na rabaty i do ogrodów naturalistycznych[4]. Od łacińskiej nazwy tego powojnika pochodzi nazwa całej, wydzielonej przez ogrodników grupy powojników Flammula[6].

Uprawa

Wymagania
Powojnik południowy najlepiej rośnie na żyznej i przepuszczalnej, umiarkowanie wilgotnej glebie i na stanowisku słonecznym oraz stosunkowo ciepłym[6].
Rozmnażanie
Rozmnażanie przez wysiew nasion lub poprzez sadzonki pędowe.
Pielęgnacja
W uprawie powojnik powinien być przycinany corocznie (wiosną [luty-kwiecień]) ze względu na bardzo szybki wzrost tej rośliny.

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2009-06-07].
  2. Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2010-01-25].
  3. a b Katarzyna Józefowicz: Powojnik południowy (pol.). 2013. [dostęp 2013-06-24].
  4. a b Encyklopedia pnączy. [dostęp 2010-02-04].
  5. Praca zbiorowa: Rośliny ogrodowe. Könemann, 2005. ISBN 978-3-8331-1916-3.
  6. a b Powojniki. [dostęp 2010-02-04].
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia POL

Powojnik południowy: Brief Summary ( البولندية )

المقدمة من wikipedia POL
 src= Owoce

Powojnik południowy (Clematis flammula L.) – gatunek rośliny z rodziny jaskrowatych (Ranunculaceae Juss.). Występuje w Azji Zachodniej (Iran, Izrael, Liban, Syria, Turcja), na Zakaukaziu, w Afryce Północnej oraz w południowej i południowo-wschodniej Europie. Jest uprawiany w niektórych krajach.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia POL

Clematis flammula ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT

Clematis flammula é uma espécie de planta com flor, pertencente à família das Ranunculáceas[1] e ao tipo fisionómico das microfanerófitas[2] e das escandentes.[3]

Descrição

Trepadeira de talos lenhosos, ramificados em vides ou sarmentos.[4][5]

Folhas opostas, maioritariamente pinatífidas, de segmentos peciolados, com formatos ovais, lanceolados, linear-lanceolados ou simplesmente lineares.[6] Raramente, podem aparecer folhas cordiformes bi ou trilobuladas.[4]

As flores agrupam-se em panículas, em ramadas velosas.[7] O perianto exibe 4 a 5 tépalas de 8 a 18 centímetros, de formato obtuso e coloração variável entre o branco e o branco-amarelento.[6] São onduladas nas bordas, velosas na face externa e glabras na face interna.[4]

Os seus frutos são aquénios comprimidos, velosos, podendo chegar aos três centímetros e meio.[4]

Distribuição

A clematis flammula medra no maquis e nas sarças do Mediterrâneo e do Próximo Oriente.[6] Embora também exista na Europa Central é bastante menos abundante.[7]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental e no Arquipélago dos Açores. Mais concretamente, em Portugal continental, encontra-se nas zonas do Sudeste meridional, do Sudoeste meridional, do Sudoeste montanhoso e de todas as zonas do Algarve, salvo as Berlengas.[2]

Nos Açores, encontra-se presente na ilha Terceira.[4]

Em termos de naturalidade é nativa de Portugal Continental e introduzida no Arquipélago dos Açores.[3]

 src=
Clematis flammula

Ecologia

Privilegia os habitats de bosques de árvores de folha permanente, os matorrais, as sebes e as balças.[2][3]

Protecção

Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.

Toxicologia

Todas as partes desta planta são tóxicas, se forem ingeridas ainda frescas, podendo ademais produzir irritação cutânea, se forem esfregadas na pele.[2][4]

É usada como rubefaciente, vesicante, e irritante.[8]

Usos

Quando secas são usadas como pascigo de gado.[5] Às vezes, também são cultivadas como planta ornamental.[5]

Taxonomia

Basónimo: Clematis flammula L.( publicado pela primeira vez na obra Species Plantarum em 1753 por Carlos Lineu)

 src=
Flores.

Etimologia

  • O nome genérico, Clematis, provém do grego antigo klɛmətis[9] (klématis), que significa «planta que trepa; vinca».[10]
  • O epíteto específico, flammula[11], trata-se do diminutivo do substantivo latino flamma[12], que significa "chamazinha; áscua pequena".[13] Por alusão ao aspecto luminoso que a planta presenta quando está coberta de flores.

Sinonímia

Referências

  1. «Página de Espécie • Naturdata - Biodiversidade em Portugal». Naturdata - Biodiversidade em Portugal. Consultado em 20 de março de 2021
  2. a b c d «Jardim Botânico UTAD | Clematis flammula». webcache.googleusercontent.com. Consultado em 18 de março de 2021
  3. a b c «Flora-On | Flora de Portugal». flora-on.pt. Consultado em 20 de março de 2021
  4. a b c d e f Castroviejo, S. (coord. gen.). 1986-2012. Flora iberica pp. 271-272. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.
  5. a b c Schönfelder, Ingrid (1999). Die Kosmos-Mittelmeerflora. 3. Auflage. Stuttgart: Franckh. p. 84. ISBN 3-440-07803-5
  6. a b c Krausch, Dieter (2007). Kaiserkron und Päonien rot... von der Entdeckung und Einführung unserer Gartenblumen. München: Deutscher Taschenbuch Verlag. p. 114. ISBN 978-3-423-34412-8
  7. a b P. Kremer, Bruno (2002). Strauchgehölze. Erkennen & bestimmen. In: Steinbachs Naturführer. Niedernhausen: Mosaik. p. 24. ISBN 3-576-11478-5
  8. «Clematis flammula». Plantas útiles: Linneo. www.plantasutiles.info/plut.html. Consultado em 5 de Fevereiro de 2010
  9. Sunset Western Garden Book. [S.l.: s.n.] 1995. pp. 606–7
  10. «Definition of CLEMATIS». www.merriam-webster.com (em inglês). Consultado em 16 de fevereiro de 2022
  11. «Flammula - ONLINE LATIN DICTIONARY - Latin - English». www.online-latin-dictionary.com. Consultado em 16 de fevereiro de 2022
  12. «Flamma - ONLINE LATIN DICTIONARY - Latin - English». www.online-latin-dictionary.com. Consultado em 16 de fevereiro de 2022
  13. En Epítetos Botánicos
  14. «Clematis flammula». Tela Botánica. Consultado em 5 de Fevereiro de 2010

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Clematis flammula: Brief Summary ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT

Clematis flammula é uma espécie de planta com flor, pertencente à família das Ranunculáceas e ao tipo fisionómico das microfanerófitas e das escandentes.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Vippklematis ( السويدية )

المقدمة من wikipedia SV
 src=
Clematis flammula

Vippklematis (Clematis flammula) är en art i familjen ranunkelväxter och förekommer från södra Europa till norra Iran.

Klättrande buske, 3-5 meter. Bladen är dubbelt parbladiga, med delblad som är mycket varierande i storlek och form, linjära till avlånga till nästan cirkelrunda, helbräddade till två- till treflikiga. Blommorna är små, vita eller gräddvita, stjärnlika och kommer i stora klasar sammansatta av knippen. Hyllebladen är fyra, duniga på utsidan och i kanterna, 1–2 cm långa. Ståndarna är gula eller gräddgula. Achenier sammantryckta, diamantformade med fjäderlik pistill. Blomman är väldoftande och arten blommar från juli till oktober.

Två varieteter erkänns:

  • var. flammula
  • var. maritima - är anpassad till Medelhavets sanddyner.

Odling

Introducerades i odling redan runt 1590. Växten blommar på årsskotten och kan skäras ner hårt på våren.

Sorter

  • 'Crassifolia' - en urvalsform som känns igen på dina läderartade blad.
  • 'Ithaca' - blommorna är något mindre än normalt för arten, de har dock bredare hylleblad. Bladen har en silvermarkering i mitten.
  • 'Rubella' - blommorna är vita men har en rödaktig utsida.

Hybrider

Hybriden mellan vippklematis och helbladig klematis (C. integrifolia) har fått namnet berlinerklematis (C. ×aromatica). Hybriden mellan skogsklematis (C. viticella) och vippklematis heter mandelklematis (C. ×triternata). Kloner av båda dessa odlas i trädgårdar.

Synonymer

var. flammula

  • Anemone flammula (L.) E.H.L.Krause
  • Clematis caespitosa Scop.
  • Clematis canaliculata Lag.
  • Clematis flammula proles fragrans Rouy & Foucaud
  • Clematis flammula var. acutipetala Kuntze
  • Clematis flammula var. caespitosa (Scop.) de Candolle
  • Clematis flammula var. rotundifolia de Candolle
  • Clematis flammula var. rubella de Candolle
  • Clematis flammula var. stenophylla Heldr. ex Kuntze
  • Clematis suaveolens Salisb.

var. maritima (L.) DC.

  • Clematis flammula proles maritima (L.) Rouy & Foucaud
  • Clematis maritima L.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia författare och redaktörer
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia SV

Vippklematis: Brief Summary ( السويدية )

المقدمة من wikipedia SV
 src= Clematis flammula

Vippklematis (Clematis flammula) är en art i familjen ranunkelväxter och förekommer från södra Europa till norra Iran.

Klättrande buske, 3-5 meter. Bladen är dubbelt parbladiga, med delblad som är mycket varierande i storlek och form, linjära till avlånga till nästan cirkelrunda, helbräddade till två- till treflikiga. Blommorna är små, vita eller gräddvita, stjärnlika och kommer i stora klasar sammansatta av knippen. Hyllebladen är fyra, duniga på utsidan och i kanterna, 1–2 cm långa. Ståndarna är gula eller gräddgula. Achenier sammantryckta, diamantformade med fjäderlik pistill. Blomman är väldoftande och arten blommar från juli till oktober.

Två varieteter erkänns:

var. flammula var. maritima - är anpassad till Medelhavets sanddyner.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia författare och redaktörer
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia SV

Ломиніс вогнистий ( الأوكرانية )

المقدمة من wikipedia UK

Морфологічна характеристика

Багаторічна напівдерев'яниста й вічнозелена травяниста рослина. Може досягати висоти 5 м, хоча зазвичай менша. Листки (8-)15–35(-50) х (3)5–15(-25) мм, в більшості складаються з п'яти листових фрагментів, рідко бувають лінійними, цілими, загостреними. Квітки білі, дуже запашні, близько 3 см в діаметрі, і відкритий в літній час. Плоди — Сім'янки 4,5–5 мм, яйцеподібні й мають до 2 сантиметрів завдовжки, перисті хвости.

Поширення

Батьківщина. Північна Африка: Алжир; Лівія; Марокко; Туніс. Кавказ: Грузія. Західна Азія: Іран; Ізраїль; Ліван; Сирія; Туреччина. Європа: Україна — Крим; Албанія; Болгарія; країни колишньої Югославії; Греція; Італія; Франція; Португалія; Гібралтар; Іспанія. Рослина також культивується.

Використання

Окрім деякого використання в декоративних цілях, рослину використовують для закріплення рухомих ґрунтів на еродованих ділянках поблизу морських пляжів.

Галерея

Примітки

Джерела

Unidentified Buttercup Closeup 1500px.jpg Це незавершена стаття про Жовтецеві.
Ви можете допомогти проекту, виправивши або дописавши її.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Автори та редактори Вікіпедії
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia UK

Clematis flammula ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI

Clematis flammula là một loài thực vật có hoa trong họ Mao lương. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Clematis flammula. Truy cập ngày 13 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết về chủ đề tông mao lương Anemoneae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Clematis flammula: Brief Summary ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI

Clematis flammula là một loài thực vật có hoa trong họ Mao lương. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Ломонос жгучий ( الروسية )

المقدمة من wikipedia русскую Википедию
 src=
Clematis flammula - Тулузский музеум

Ломонос жгучий, или клематис жгучий[2], или клематис душистый[2] (лат. Clematis flammula) — вид цветковых растений рода Ломонос (Clematis) семейства Лютиковые (Ranunculaceae).

Распространение и экология

В природе ареал вида охватывает побережья Средиземного и Чёрного морей[3].

Произрастает в разреженных лесах и в зарослях кустарников.

Ботаническое описание

Деревянистая лазящая лиана длиной до 5 м.

Листья обычно непарно-дваждыперистые, боковые листочки часто трёхлистные или 2—3-лопастные; листочки от широкояйцевидных до узколанцетных, длиной 1,5—4 см, заострённые или иногда тупые, при основании обычно закруглённые или клиновидные, часто лопастные, ярко-зелёные, голые.

Цветки белые, ароматные, диаметром 2—3 см, собранные в большие многоцветковые метёлки. Чашелистики длиной 4—10 мм, тупые, по краю опушенные.

Семянки голые или опушённые, с перисто опушенным носиком длиной 6—7 см.

Цветение в июне — августе. Плодоношение в августе — сентябре.

Таксономия

Вид Ломонос жгучий входит в род Ломонос (Clematis) трибы Anemoneae подсемейства Лютиковые (Ranunculoideae) семейства Лютиковые (Ranunculaceae) порядка Лютикоцветные (Ranunculales).


ещё 4 подсемейства
(согласно Системе APG II) ещё 6 родов семейство Лютиковые триба Anemoneae вид
Ломонос жгучий
порядок Лютикоцветные подсемейство Лютиковые род
Ломонос ещё 9 семейств
(согласно Системе APG II) ещё 8 триб
(согласно Системе APG II) ещё 230—250 видов

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. 1 2 Бескаравайная М. А. Клематисы. — М.: Росагропромиздат, 1991. — 189 с. — ISBN 5-260-00584-8.
  3. По данным сайта GRIN (см. карточку растения).
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Авторы и редакторы Википедии
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia русскую Википедию

Ломонос жгучий: Brief Summary ( الروسية )

المقدمة من wikipedia русскую Википедию
 src= Clematis flammula - Тулузский музеум

Ломонос жгучий, или клематис жгучий, или клематис душистый (лат. Clematis flammula) — вид цветковых растений рода Ломонос (Clematis) семейства Лютиковые (Ranunculaceae).

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Авторы и редакторы Википедии
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia русскую Википедию

棉團鐵線蓮 ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科
二名法 Clematis hexapetala
Pall. [1]
 src=
Clematis flammula

棉團鐵線蓮學名Clematis hexapetala英文名稱:Miantuantexianlian[4],別稱鐵腳威靈仙狹葉鐵線蓮威靈仙靈仙山蓼山姜山辣椒秧棉花花棉花團棉花團花棉花子花棉花繭子山棉花山棉花秧野棉花黑薇黑漢子腿搜山虎驢籠頭菜馬籠頭鐵掃帚依日會依日繪依日繪哈得衣日-查干-額布斯 哈得衣日音-查干-額布斯[2],為毛茛科鐵線蓮屬植物[4]

分佈

棉團鐵線蓮現分佈於中國蒙古日本韓國俄羅斯西伯利亞東部[5][1]中國國內主要分佈於東北等北方一帶如:山東山西陝西河北甘肅東部、吉林遼寧內蒙古黑龍江中南地區等省區[4][6]長江流域等南方地帶較為稀見[6],分佈於乾旱的荒漠、沙丘地帶,喜生於山坡草地或沙丘之上[5]

形態特徵

棉團鐵線蓮是一種直立多年生草本植物[7],高約30[5]-120[8]厘米,高可達1[9]。根莖粗壯,鬚根多數,黑褐色[10];莖直立[10],圓柱形[10],上部疏披短柔毛或近無毛[9],基部木質[9],具縱紋,基部處有時具1對單葉[10]或枯葉裂成纖維狀[11]

片綠色,乾後常變為黑色,近革質[8],對生[10],單葉至複葉,一至二回奇數[12]羽狀分裂[7],具柄,長可達15厘米[9]葉柄基部稍加寬,微抱莖[11],疏披長柔毛,長約0.5-3.5厘米;小葉5枚,上部小葉不分裂,中部小葉常為2裂,下部小葉為不等的2或3全裂或深裂[12];裂片長橢圓形、橢圓形、線狀披針形、披針形或線形[5][9],先端凸尖、銳尖或有時鈍[5][13],基部漸狹[9],表面暗綠色[9],背面綠色[9],兩面或沿葉脈疏披長柔毛或近無毛,兩面葉脈顯著,網脈突出,全緣,基部2-3[13]裂,長約1.5-10厘米,寬約0.1-3厘米[10],同一植株上可同時出現寬僅約1或可達2毫米的裂片[5]

為聚傘花序或為圓錐狀、總狀聚傘花序[5],頂生或腋生[10],常有花3枚[10],或有時花單生[5]白色[9],直徑約2[7]-5[13]厘米花梗披伸展的柔毛[10][12];苞葉線形[11]或線狀披針形[12]萼片白色,常為6枚,少為4-8枚[10],狹倒卵形或長橢圓形,先端圓形[10],外面密披白色棉毛[10],內部無毛,花蓄時呈棉花球狀,開花時萼片平展,後遂漸向下反折[10],長約1-3厘米 [8],寬約0.3-1.5 厘米[5];無花瓣[10]雄蕊多數,無毛,長約9毫米[10]花藥黃色,條形[10]花絲褐色,絲狀[9],無毛,與花藥近等長[10]或較長[9]藥室側向開裂[9]心皮密披柔毛,多數[10]子房密披白色長柔毛[11][9]

瘦果,多數[11],扁平,倒卵形或卵狀菱形[9],密披緊貼的短柔毛[10][9],長約45毫米[9],寬約8毫米[11];先端宿存花柱[11],羽毛狀,披灰白色長柔毛,長約2.2厘米[10]

醫藥用途

Star of life caution.svg 维基百科中的醫療相关内容仅供参考,詳見醫學聲明。如需专业意见请咨询专业人士。

棉團鐵線蓮以乾燥的及根莖入藥,中藥名為威靈仙,藥材主產於山東东北等地,味辛、鹹、微苦,性溫,小毒,具祛風除濕、通絡止痛等功效[4],主治風濕痹痛、屈伸不利、筋脈拘攣、肢體麻木、腳氣腫痛、骨哽咽喉、痰飲積聚等症狀,現代藥理研究表明棉團鐵線蓮具抗微生物、抗利尿、鎮痛、引產、保護心肌缺血、促進膽汁分泌等作用[4][6]

藥材鑑定

中藥威靈仙以乾燥根莖入藥,於秋季採挖,清除泥沙及地上部份等雜質後曬乾;本品根莖呈短柱狀,表面棕褐至棕黑色,長約1-4厘米,直徑約0.5-1厘米部斷面呈圓形,長約4-20厘米,直徑約0.1-0.2厘米[14][15][16]。本種與同屬的威靈仙Clematis chinensis )及東北鐵線蓮Clematis mandshurica)同時收錄於《中國藥典》2005年版中,定為中藥威靈仙的法定原植物來源種之一[6][14]。本種與威靈仙東北鐵線蓮的化學成份大致相同,只分別在本種不含威靈仙皂苷,另含有鐵線蓮苷B[6]

參考

  1. ^ 1.0 1.1 Clematis hexapetala Pall.. 美國種質資源信息網路. 美國農業部..
  2. ^ 2.0 2.1 Clematis hexapetala Pall. 棉團鐵線蓮. 中國自然標本館.
  3. ^ Clematis hexapetala Pall. 棉團鐵線蓮. The Plant List 2010.
  4. ^ 4.0 4.1 4.2 4.3 4.4 棉團鐵線蓮 Miantuantexianlian. 香港浸會大學中醫藥學院藥用植物圖像數據庫.
  5. ^ 5.0 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6 5.7 5.8 棉團鐵線蓮 (PDF). 中國植物誌 28: 156–158.[永久失效連結]
  6. ^ 6.0 6.1 6.2 6.3 6.4 趙中振, 蕭培根. 《當代藥用植物典 1》. 香港賽馬會中藥研究院. 2006年8月: 222-225. ISBN 978-988-99226-0-3.[永久失效連結]
  7. ^ 7.0 7.1 7.2 棉團鐵線蓮 (PDF). 遼寧植物誌 遼寧植物誌: 525.[永久失效連結]
  8. ^ 8.0 8.1 8.2 棉團鐵線蓮 (PDF). 黑龍江植物誌 5: 61–62.[永久失效連結]
  9. ^ 9.00 9.01 9.02 9.03 9.04 9.05 9.06 9.07 9.08 9.09 9.10 9.11 9.12 9.13 9.14 9.15 棉團鐵線蓮 (PDF). 秦嶺植物誌 1(2): 292.[永久失效連結]
  10. ^ 10.00 10.01 10.02 10.03 10.04 10.05 10.06 10.07 10.08 10.09 10.10 10.11 10.12 10.13 10.14 10.15 10.16 10.17 10.18 10.19 棉團鐵線蓮 (PDF). 內蒙古植物誌 2: 519–520.[永久失效連結]
  11. ^ 11.0 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6 棉團鐵線蓮 (PDF). 河北植物誌 1: 471–472.[永久失效連結]
  12. ^ 12.0 12.1 12.2 12.3 棉團鐵線蓮 (PDF). 河南植物誌 1: 448.[永久失效連結]
  13. ^ 13.0 13.1 13.2 棉團鐵線蓮 (PDF). 北京植物誌 上冊: 248–249.[永久失效連結]
  14. ^ 14.0 14.1 趙中振. 《香港中藥材圖鑑》. 香港浸會大學中醫藥學院. 2003年10月: 208. ISBN 988-97448-1-3.
  15. ^ 趙中振, 陳虎彪. 《常用中藥材鑑別圖典》. 萬里機構. 2010年1月: 143. ISBN 978-962-14-4150-8.
  16. ^ 中華人民共和國衛生部藥典委員會. 《中華人民共和國藥典中藥彩色圖集(1995年版)》. 三聯書店. 1996年11月: 325-326. ISBN 962-04-1326-1.

外部連結


 src= 維基物種中有關棉團鐵線蓮的數據  src= 維基共享資源中与棉團鐵線蓮相關的分類

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科

棉團鐵線蓮: Brief Summary ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科
 src= Clematis flammula

棉團鐵線蓮(學名:Clematis hexapetala,英文名稱:Miantuantexianlian),別稱鐵腳威靈仙、狹葉鐵線蓮、威靈仙、靈仙、山蓼、山姜、山辣椒秧、棉花花、棉花團、棉花團花、棉花子花、棉花繭子、山棉花、山棉花秧、野棉花、黑薇、黑漢子腿、搜山虎、驢籠頭菜、馬籠頭、鐵掃帚、依日會、依日繪、依日繪哈得衣日-查干-額布斯及 哈得衣日音-查干-額布斯等,為毛茛科鐵線蓮屬植物。

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科