Salvia africana-lutea ye una planta yerbácea perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria de Sudáfrica.
Ye un parrotal de fueya perenne que s'atopa nes dunes costeres y les llombes de la mariña de la provincia del Cabu en Sudáfrica. Tien numberosos tarmos maderizos qu'algamen un tamañu de más de 1 m d'altor y anchor, con escases fueyes verdes abuxaes. Les flores empiecen como de color mariellu brillante, convirtiéndose n'un color ferruñosu, cola mota de color escuru ferruñosu que persiste muncho depués de qu'empiece la fructificación.[2]
S. africana-lutea foi utilizáu polos primeros colonu europeos pa tratar los resfriaos, la tuberculosis y bronquitis crónica. Los médicos indíxenes tradicionales utilizar pa les enfermedaes respiratories, la gripe, problemes xinecolóxicos, fiebres, dolores de cabeza y trestornos dixestivos.[3]
Salvia africana-lutea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 26. 1753.[4]
Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.
africana-lutea: epítetu xeográficu llatín que significa "africana de color mariellu naranxa".[5]
Salvia africana-lutea ye una planta yerbácea perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria de Sudáfrica.
Ilustración