El Xiprer de l'Himàlaia (nom científic Cupressus torulosa) és una conífera de la família Cupressus, que comprèn la majoria d'espècies de xiprers del món. De forma natural es fa en altituds entre els 800 i els 2.800 m. en els Himàlaies, i en terrenys calissos de Sichuan (Xina), Bhutan, Índia, Caixmir, Nepal, Sikkim i Vietnam. També se l'anomena Xiprer de Bhutan i, en vietnamita Hoàng dàn.
Pot arribar a créixer fins als 45 m. d'alçada, encara que normalment es queda en uns modestos vint. El seu tronc fa uns cinquanta centímetres de diàmetre. Els gàlbuls són verds o violacis quan són joves, per tornar-se marrons amb el temps; fan entre deu i vint mil·límetres.
Encara que es fa a moltes parts del món, en el seu hàbitat natural és una espècie amenaçada. La seva fusta, molt olorosa i duradora, s'usa en la construcció, i també se la crema per l'olor que desprèn. L'oli que se n'extreu s'empre com a antisèptic i en cosmètica [1].
El Xiprer de l'Himàlaia (nom científic Cupressus torulosa) és una conífera de la família Cupressus, que comprèn la majoria d'espècies de xiprers del món. De forma natural es fa en altituds entre els 800 i els 2.800 m. en els Himàlaies, i en terrenys calissos de Sichuan (Xina), Bhutan, Índia, Caixmir, Nepal, Sikkim i Vietnam. També se l'anomena Xiprer de Bhutan i, en vietnamita Hoàng dàn.
