Lactarius piperatus (L.) Pers. 1797

Taxonomia Super-regneEukaryotaRegneFungiClasseAgaricomycetesOrdreRussulalesFamíliaRussulaceaeGènereLactariusEspècieLactarius piperatus
(L.) Pers., 1797^[1] NomenclaturaSinònim taxonòmic

• Agaricus piperatus (L., 1753)
• Lactifluus piperatus ((L.) Kuntze, 1891)
• Lactifluus piperatus ((L.) Roussel, 1806)^[2]

El pebràs lleter o terrandòs (Lactarius piperatus) és una espècie termòfila de bolet pertanyent a la família Russulaceae.

Etimologia

El seu nom científic prové del llatí (piper=pebre) pel seu sabor coent.^[3]

Descripció

• Fa fins a 25 cm de diàmetre.
• Barret adult de color blanc o amb taques brunenques i amb una clara depressió central en forma d'embut i amb el marge enrotllat.
• Superfície de llisa a rugosa, mai vellutada.
• Làmines molt juntes i decurrents.
• Cama curta, gruixuda i blanquinosa.
• Carn ferma i de color blanc.
• Té una llet de gust molt picant i de color blanc que, en assecar-se, esdevé d'un verd groguenc.
• La seua olor és entre fúngica i afruitada, no pas desagradable.^[4][5][3]

Hàbitat

És un bolet primerenc que apareix sobretot a l'estiu o l'inici de la tardor, al voltant de planifolis (principalment, alzines, sureres, roures i castanyers) i coníferes, en grups de pocs exemplars i, amb freqüència, en companyia de la lleterola roja (Lactarius volemus).^[6][7]

Distribució geogràfica

Es troba a Europa,^[8] el nord-est de Turquia (tocant la Mar Negra)^[9] i l'est i el centre de l'Amèrica del Nord a l'est de Minnesota.^[10] Ha estat introduïda accidentalment a Australàsia, on es troba sota arbres introduïts i nadius.^[11][12]

Ús gastronòmic

És comestible, però molt coent i una mica indigest (pot irritar les mucoses de l'aparell digestiu si no és ben cuinada).^[4][13] És considerat com una delícia a l'Europa oriental (incloent-hi Rússia)^[14] i l'Índia on és menjada fregida o rostida amb una mica de mantega i sal. També és molt popular a Finlàndia on és bullit diverses vegades, conservat en aigua salada i refrigerat abans de servir-lo en escabetx o en amanides.^[15] En altres indrets, és emprat com a condiment sec o fresc (com una mena de pebre), tot i així encara conserva un sabor desagradable i acostuma a ésser difícil de digerir.^[10][16] Si és consumit fresc o cru, pot causar una reacció irritant als llavis i la llengua que triga a desaparèixer una hora.^[17]

Propietats medicinals

En el passat s'utilitzava per combatre malalties (com ara, la blennorràgia)^[18] i al segle XIX com un remei popular contra la tuberculosi (tot i que sense cap efecte curatiu).^[19] Avui en dia és investigada per les seues propietats antimicrobianes i medicinals (es pot emprar com un agent antiviral i el seu làtex és efectiu contra les berrugues víriques).^{[20][21][22][23][24][25][26][27]}

Confusió amb altres espècies

És molt semblant, gairebé idèntica, a l'espècie Lactarius pergamenus o Lactarius glaucescens, la qual comença a fructificar una mica més tard i el seu làtex es torna verd oliva en assecar-se sobre les làmines. A més, aquest làtex reacciona molt vivament amb la potassa, cosa que no fa el pebràs lleter. Altres Lactarius de color blanc (com ara, la pebrassa vellutada -Lactarius vellereus- o el pebràs lleter de riberada -Lactarius controversus-) tenen les làmines molt més separades.^[3]

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons (Galeria) Commons (Categoria)

• BioLib (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• GBIF (anglès)
• NCBI (anglès)
• NLBIF (anglès)
• Discover Life (anglès)
• MycoBank (anglès)
• StrainInfo (anglès)
• Systematic Mycology and Microbiology Laboratory, Fungal Databases (anglès)
• Effect of lactarius piperatus fruiting body maturity stage on antioxidant activity measured by several biochemical assays (anglès)
• Russulales News (anglès)