nomes no trilho de navegação
Zapus a zo ur genad e rummatadur ar bronneged, ennañ krignerien hag a denn d'al logod hag a vev e Norzhamerika.
Zapus a zo ur genad e rummatadur ar bronneged, ennañ krignerien hag a denn d'al logod hag a vev e Norzhamerika.
Zapus és un gènere de rosegadors de la família dels dipòdids. Viu a Nord-amèrica i prefereix les zones humides. Són animals nocturns que saben grimpar i nadar molt bé. Només saltironegen amb les potes posteriors quan fugen, si no, utilitzen les quatres potes. Quan saltironegen, poden avançar fins a 2 metres amb cada salt. A l'estiu, construeixen els nius a l'herba o els peus d'arbres. Els fan d'herba i fulles. A l'hivern, construeixen els nius a turons o piles de terra, o excaven un cau. Mengen nous, fruites i petits animals.
Zapus és un gènere de rosegadors de la família dels dipòdids. Viu a Nord-amèrica i prefereix les zones humides. Són animals nocturns que saben grimpar i nadar molt bé. Només saltironegen amb les potes posteriors quan fugen, si no, utilitzen les quatres potes. Quan saltironegen, poden avançar fins a 2 metres amb cada salt. A l'estiu, construeixen els nius a l'herba o els peus d'arbres. Els fan d'herba i fulles. A l'hivern, construeixen els nius a turons o piles de terra, o excaven un cau. Mengen nous, fruites i petits animals.
Die Echten Hüpfmäuse (Zapus) werden auch Feldhüpfmäuse genannt. Sie leben in Nordamerika und bevorzugen feuchtere Lebensräume. Sie sind nachtaktiv und können sehr gut klettern und schwimmen. Ausschließlich auf den Hinterbeinen hüpfen sie nur, wenn sie auf der Flucht sind, ansonsten gehen sie auf allen vieren. Wenn sie hüpfen, erreichen sie Sprungweiten von über 2 m. Ihre Nester bauen sie im Sommer im Gras oder am Fuß von Bäumen und verwenden dazu Gras und Blätter. Im Winter werden die Nester auf Hügel oder Erdwällen gebaut oder sie graben sich einen Bau. Die Nahrung besteht aus Samen, Früchten und Kleintieren. Für den langen Winterschlaf legen die Feldhüpfmäuse ein Fettdepot an der Schwanzwurzel an. Zwei- bis dreimal bringt das Weibchen nach einer Tragzeit von ca. 18 Tagen 4 bis 5 Junge zur Welt.
Die Wiesenhüpfmaus (Zapus hudsonius) ist am weitesten verbreitet. Sie erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von 7 bis 8 cm und eine Schwanzlänge von 10 bis 15 cm.
Die Echten Hüpfmäuse (Zapus) werden auch Feldhüpfmäuse genannt. Sie leben in Nordamerika und bevorzugen feuchtere Lebensräume. Sie sind nachtaktiv und können sehr gut klettern und schwimmen. Ausschließlich auf den Hinterbeinen hüpfen sie nur, wenn sie auf der Flucht sind, ansonsten gehen sie auf allen vieren. Wenn sie hüpfen, erreichen sie Sprungweiten von über 2 m. Ihre Nester bauen sie im Sommer im Gras oder am Fuß von Bäumen und verwenden dazu Gras und Blätter. Im Winter werden die Nester auf Hügel oder Erdwällen gebaut oder sie graben sich einen Bau. Die Nahrung besteht aus Samen, Früchten und Kleintieren. Für den langen Winterschlaf legen die Feldhüpfmäuse ein Fettdepot an der Schwanzwurzel an. Zwei- bis dreimal bringt das Weibchen nach einer Tragzeit von ca. 18 Tagen 4 bis 5 Junge zur Welt.
De echte springmûzen of Noardamerikaanske springmûzen (wittenskiplike namme: Zapus) foarmje in skaai fan 'e klasse fan 'e sûchdieren (Mammalia), it skift fan 'e kjifdieren (Rodentia), de famylje fan 'e jerboä's (Dipodidae) en de ûnderfamylje fan 'e springmûzen (Zapodinae). Ta dit skaai hearre 3 soarten lytse kjifdieren dy't sterk op mûzen lykje, mar dat gjin echte mûzen binne. Echte springmûzen hawwe in lange sturt, lange efterpoaten dy't se brûke om op te huppen en in pels dy't op 'e rêch gielbrún en op 'e bealch witich is, wêrby't de beide kleuren faninoar skaat wurde troch in giel-oranje-eftige streek oer de fangen. De echte springmûzen binne de iennichste libbene sûchdieren mei in gebit dat út 18 tosken bestiet.
De echte springmûzen of Noardamerikaanske springmûzen (wittenskiplike namme: Zapus) foarmje in skaai fan 'e klasse fan 'e sûchdieren (Mammalia), it skift fan 'e kjifdieren (Rodentia), de famylje fan 'e jerboä's (Dipodidae) en de ûnderfamylje fan 'e springmûzen (Zapodinae). Ta dit skaai hearre 3 soarten lytse kjifdieren dy't sterk op mûzen lykje, mar dat gjin echte mûzen binne. Echte springmûzen hawwe in lange sturt, lange efterpoaten dy't se brûke om op te huppen en in pels dy't op 'e rêch gielbrún en op 'e bealch witich is, wêrby't de beide kleuren faninoar skaat wurde troch in giel-oranje-eftige streek oer de fangen. De echte springmûzen binne de iennichste libbene sûchdieren mei in gebit dat út 18 tosken bestiet.
Zapus is a genus of North American jumping mouse. It is the only genus whose members have the dental formula 1.0.1.31.0.0.3. Zapus are the only extant mammals aside from the Aye-aye with a total of 18 teeth.[1]
This genus was first separated from Old World jerboas by Coues in 1875. Members of this genus are very similar in appearance, all species having long tails, long hind feet and yellowish-brown pelage above and white below, the colors distinctly separated by a yellowish-orange lateral line.
The genus contains eight extant species. At least some of these subspecies designations are thought to be tenuous:[2][3]
The Okanogan Valley jumping mouse (Zapus okanoganensis), which is restricted to the Okanogan Valley and the eastern slopes of the Cascade Range, was described in 2017.[3] Although it is definitely thought to be a distinct species, it has not yet been properly published and is thus considered a nomen nudum, and is tentatively classified in Z. saltator until that happens.[2] A number of fossil species are also known, with the oldest being Zapus rinkeri from the Blancan of Kansas.[4]
The Linux distribution Ubuntu named its version 17.04 after the small creature, giving it the codename Zesty Zapus.[5]
Zapus is a genus of North American jumping mouse. It is the only genus whose members have the dental formula 1.0.1.31.0.0.3. Zapus are the only extant mammals aside from the Aye-aye with a total of 18 teeth.
This genus was first separated from Old World jerboas by Coues in 1875. Members of this genus are very similar in appearance, all species having long tails, long hind feet and yellowish-brown pelage above and white below, the colors distinctly separated by a yellowish-orange lateral line.
Zapus es un género de roedores de Norteamérica perteneciente a la familia Dipodidae.
Los Zapus son los únicos mamíferos existentes aparte de los aye-aye con un total de 18 dientes.[1]
Este género contiene las siguientes especies y subespecies:
También se conocen varias especies de fósiles, siendo Zapus rinkeri la más antigua.[2]
Zapus es un género de roedores de Norteamérica perteneciente a la familia Dipodidae.
Los Zapus son los únicos mamíferos existentes aparte de los aye-aye con un total de 18 dientes.
Zapus Dipodidae animalia familiako generoa da[1], karraskarien barruan sailkatua.
Zapus Dipodidae animalia familiako generoa da, karraskarien barruan sailkatua.
Zapus est un genre de rongeurs de la famille des Dipodidae.
Zapus (Coues, 1875) è un genere di roditori della famiglia dei Dipodidi, comunemente noti come topi saltatori nordamericani.
Al genere Zapus appartengono roditori di piccole dimensioni, con lunghezza della testa e del corpo tra 75 e 110 mm, la lunghezza della coda tra 108 e 165 mm e un peso fino a 35 g.[1]
Il cranio è allungato e presenta un rostro corto e sottile con le ossa nasali che si estendono oltre gli incisivi, una scatola cranica tondeggiante, le arcate zigomatiche sottili nella porzione posteriori ed espanse anteriormente, le bolle timpaniche non sono rigonfie e il foro infra-orbitale è grande ed ovale. Gli incisivi superiori sono arancioni scuri o giallastri e sono attraversati da un profondo solco longitudinale. È presente un piccolo premolare su ogni semi-arcata superiore, la superficie occlusiva dei molari è formata da una complicata combinazione di rientranze e zone isolate.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 1 0 1 1 0 1 3 3 0 0 1 1 0 0 3 Totale: 18 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;L'aspetto è quello di un topo con lunghe zampe posteriori adattate ad un'andatura saltatoria. La pelliccia è ruvida, le parti dorsali sono bruno-grigiastre, i fianchi bruno-giallastri e le parti ventrali bianche. Il muso è appuntito e ricoperto di lunghe vibrisse, gli occhi e le orecchie sono relativamente piccoli. La coda è molto più lunga della testa e del corpo, è sottile, scura sopra, più chiara sotto ed è praticamente priva di peli. Le femmine hanno un paio di mammelle pettorali, due addominali e uno inguinale.
Sono roditori terricoli saltatori diffusi in America settentrionale, dall'Alaska fino alla Georgia ad est e la California ad ovest.
Il genere comprende 3 specie.[2]
Zapus (Coues, 1875) è un genere di roditori della famiglia dei Dipodidi, comunemente noti come topi saltatori nordamericani.
Zapus is een geslacht van zoogdieren uit de familie van de jerboa's (Dipodidae).
Zapus is een geslacht van zoogdieren uit de familie van de jerboa's (Dipodidae).
Skoczomyszka[2] (Zapus) – rodzaj gryzoni z rodziny skoczkowatych, obejmujący gatunki występujące w Ameryce Północnej.
Gatunki należące do tego rodzaju znane są od późnego pliocenu w Ameryce Północnej[3]. Pokrewne rodzaje skoczomysz (Napaeozapus) i myszoskok (Eozapus) były włączane do tego rodzaju, niekiedy w randze podrodzaju[4].
Współcześnie zalicza się do niego trzy żyjące gatunki[1][3][2]:
Skoczomyszka (Zapus) – rodzaj gryzoni z rodziny skoczkowatych, obejmujący gatunki występujące w Ameryce Północnej.
Zapus é um gênero de roedores da família Dipodidae.
Zapus är ett släkte i familjen springråttor med tre arter som förekommer i Nordamerika.
Det vetenskapliga namnet är bildad av det grekiska prefixet za i betydelsen mycket eller mer samt av ordet pus (fot).[1]
Arterna påminner om vanliga möss med långa bakfötter. De når en kroppslängd (huvud och bål) av 7,5 till 11 cm, en svanslängd av 11 till 16 cm och en vikt av 13 till 20 gram. Före vintern lagrar de fettreserver i svansen och de väger då upp till 37 gram. Bakfötternas längd ligger mellan 28 och 35 mm. Pälsens färg skiftar från den gråbruna ryggen över de gulaktiga sidorna till den vita buken. I äldre avhandlingar nämns ibland att de har kindpåsar för att bära födan men det är felaktig.[2]
Släktet utgörs av tre arter.[2][3]
Habitatet utgörs av skogar och gräsmarker i låglandet eller i bergstrakter. De föredrar den täta vegetationen nära vattenansamlingar.[2]
Dessa gnagare är främst aktiva på natten men syns även på dagen. De bygger under sommaren nästan klotrunda bon av växtdelar med en diameter på 10 cm. För vinterdvalan gräver de underjordiska bon som fylls delvis med gräs och löv. Vinterdvalan varar från september/oktober till april/maj. Dessutom kan de vid kyliga väderförhållanden falla i ett stelt tillstånd (torpor). Vid dessa tillfällen kan kroppstemperaturen sjunka till 2 °C.[2]
Arterna skuttar bara med en meter långa hopp när de känner sig hotade. De har bra förmåga att simma och klättra i buskar. Födan utgörs främst av frön som kompletteras med frukter, bär, nötter och insekter.[2]
Individerna lever ensam men reviren av olika kön överlappar varandra. I fångenskap är de ibland aggressiva mot varandra när de sätts i samma bur. Parningen kan ske mellan maj och september, oftast mellan juni och augusti. Beroende på art föder honor en eller två kullar under tiden. Dräktigheten varar upp till 23 dagar och per kull föds upp till nio nakna och blind ungar (genomsnitt fem). De öppnar ögonen efter cirka fyra veckor och kort efteråt slutar honan med digivningen. Individer i fångenskap blev upp till fem år gamla.[2]
Alla tre arter listas av IUCN som livskraftig (LC).[4]
Zapus är ett släkte i familjen springråttor med tre arter som förekommer i Nordamerika.
Det vetenskapliga namnet är bildad av det grekiska prefixet za i betydelsen mycket eller mer samt av ordet pus (fot).
Живуть у Північній Америці і полюбляють вологі місця проживання.
Вони нічні, можуть лазити і можуть плавати дуже добре. Зазвичай рухаються повільно на чотирьох лапах, на задніх лапах вони стрибають, тільки якщо тікають (довжина стрибків сягає 2 метрів). Вони будують свої гнізда з трав та листя в траві або у підніжжя дерев в літній час. Взимку влаштовують свої гнізда під пагорбом або насипом або вони риють нори. Раціон складається з насіння, плодів і дрібних тварин. Для довгої зимової сплячки створюють жирові відкладення.
Два-три рази на рік самиця народжує, після періоду вагітності близько 18 днів, 4-5 дитинчат. У неволі Zapus hudsonius жив 5 років.
Довжина голови й тулуба 75-110 мм, а довжина хвоста 108-165 мм, довжина задніх ступнів 28—35 мм, вага влітку 13—20 гр. Зубна формула: 1/1, 0/0, 1/0, 3/3, загалом 18 зубів.
Хутро кошлате. Спина сірувато-коричнева, боки жовтувато-коричневі, низ білий.
Zapus là một chi động vật có vú trong họ Dipodidae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Coues miêu tả năm 1875.[1] Loài điển hình của chi này là Dipus hudsonius Zimmermann, 1780.
Chi này gồm 3 loài:
Bài viết về một loài thuộc bộ Gặm nhấm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Zapus là một chi động vật có vú trong họ Dipodidae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Coues miêu tả năm 1875. Loài điển hình của chi này là Dipus hudsonius Zimmermann, 1780.
草原林跳鼠 Zapus hudsonius
西部林跳鼠 Zapus princeps
太平洋林跳鼠 Zapus trinotatus
美洲林跳鼠屬（學名：Zapus）是生活在北美洲的嚙齒目跳鼠科動物，它們是現存僅有的共有18顆牙齒的哺乳動物。
本屬包括三種：
자푸스속(Zapus)은 뛰는쥐과에 속하는 설치류 속 분류군이다.[1] 북아메리카에서 발견된다.
작은 크기의 설치류로 꼬리 길이 108~165mm를 제외한 몸길이가 75~110mm이다. 몸무게는 최대 35g이다.[2] 치열은 1.0.1.31.0.0.3이다. 총 18개 이빨을 가진 아이아이를 제외하고 현존하는 유일한 포유류이다.[3]
