Les esponges calcàries (Calcarea) són una classe de l'embrancament animal dels porífers, o esponges de mar.[1] Es caracteritzen per les seves espícules compostes de carbonat de calci en forma de calcita o aragonita. Tot i que la majoria tenen tres puntes, l'espícula d'una esponja calcària pot tenir-ne entre dues i quatre.
Totes les esponges d'aquesta classe viuen exclusivament al mar. Totes les tres configuracions corporals de les esponges de mar estan representades a les esponges calcàries: asconoide, siconoide i leuconoide. Generalment, les esponges calcàries són molt petites, amb una alçada de només 7-10 cm. De les aproximadament 15.000 espècies de porífers vivents, només unes 400 són esponges calcàries.
Les espècies d'aquesta classe varien des d'esponges en forma de vas amb una simetria radial fins a colònies compostes d'un reticle de tubs prims, o formes massives irregulars. Les esponges calcàries són generalment animals sedentaris que s'alimenten per suspensió, i manquen de teixits autèntics. Són especialment comunes a les aigües tropicals someres. En general, són esponges petites. Les seves diferents formes són relativament simples; forma de moneder, de vas, de pera o de cilindre. L'esquelet té una estructura o bé de malla o bé de rusc. A diferència de la majoria d'altres esponges, les esponges calcàries manquen de canals buits, cosa que les fa més robustes.
Les esponges calcàries aparegueren per primer cop durant el Cambrià, i assoliren la seva màxima diversitat durant el Cretaci. Anàlisis moleculars recents suggereixen que la classe Calcarea hauria de ser designada un embrancament; en particular, el primer a divergir al regne dels animals. Des d'aquest punt de vista, les altres esponges pertanyerien a l'embrancament Silicarea.
Les esponges calcàries es subdivideixen en dues subclasses i vuit ordres:
Les esponges calcàries (Calcarea) són una classe de l'embrancament animal dels porífers, o esponges de mar. Es caracteritzen per les seves espícules compostes de carbonat de calci en forma de calcita o aragonita. Tot i que la majoria tenen tres puntes, l'espícula d'una esponja calcària pot tenir-ne entre dues i quatre.
Totes les esponges d'aquesta classe viuen exclusivament al mar. Totes les tres configuracions corporals de les esponges de mar estan representades a les esponges calcàries: asconoide, siconoide i leuconoide. Generalment, les esponges calcàries són molt petites, amb una alçada de només 7-10 cm. De les aproximadament 15.000 espècies de porífers vivents, només unes 400 són esponges calcàries.
Les espècies d'aquesta classe varien des d'esponges en forma de vas amb una simetria radial fins a colònies compostes d'un reticle de tubs prims, o formes massives irregulars. Les esponges calcàries són generalment animals sedentaris que s'alimenten per suspensió, i manquen de teixits autèntics. Són especialment comunes a les aigües tropicals someres. En general, són esponges petites. Les seves diferents formes són relativament simples; forma de moneder, de vas, de pera o de cilindre. L'esquelet té una estructura o bé de malla o bé de rusc. A diferència de la majoria d'altres esponges, les esponges calcàries manquen de canals buits, cosa que les fa més robustes.
Les esponges calcàries aparegueren per primer cop durant el Cambrià, i assoliren la seva màxima diversitat durant el Cretaci. Anàlisis moleculars recents suggereixen que la classe Calcarea hauria de ser designada un embrancament; en particular, el primer a divergir al regne dels animals. Des d'aquest punt de vista, les altres esponges pertanyerien a l'embrancament Silicarea.
