El calamar gegant o calamars gegant[1] és un animal d'aspecte semblant al calamar comú, però del qual s'han trobat exemplars morts d'aproximadament 18 metres de longitud fins a la punta dels tentacles. Els exemplars més grans han arribat a pesos propers a la tona (encara que s'ha trobat un espècimen de 13 tones). Aquests calamars són el tast predilecte dels catxalots, els quals descendeixen fins a la zona abissal (més de 1000 metres) per a aconseguir la seva carn, originant així titàniques baralles submarines.
Els zoòlegs reconeixen dues espècies diferents com a calamars gegants.
La primera, l'Architeuthis dux té ulls amb un diàmetre de fins a 40 cm. El seu gust d'amoníac es deu al fet que inclou dissolució de clorur d'amoni en el seu teixit muscular el qual li proporciona la sustentació necessària per a mantenir-se en la profunditat desitjada. Com tots els cefalòpodes creix molt de pressa. Se suposa que arriba al seu pes final de més de 500 kg en menys de 3 anys. Segons el contingut dels estómacs dels exemplars trobats fins ara la seva dieta es compon principalment de peixos i calamars.
Emparentat amb l'Architeuthis dux es coneix una altra espècie, el Kondakovia longimana, amb un pes de fins a 30 kg i una longitud de fins a 2,4 m, el qual viu a la zona de l'Antàrtida.
L'altra espècie reconeguda com a calamar gegant, el Taningia danae, s'assembla més a una gran sèpia, és de grandària bastant més reduïda que l'Architeuthis (uns 350 kg) i té l'honor de posseir l'ull més gran de la naturalesa, amb un diàmetre que supera els 60 cm.
L'any 2001 va ser capturat i filmat, per primera vegada, un exemplar de calamar gegant a 3.380 metres de profunditat per un submarí del Monterey Bay Aquarium Research Institute, durant uns estudis geològics realitzats pel Geochemical and Environmental Research Group de la Universitat Texas A&M en l'illa d'Oahu, en Hawaii.
L'any 2004 es van obtenir imatges d'un calamar gegant viu per un equip japonès del Museu Nacional de la Ciència de Tòquio el qual va seguir un grup de catxalots, l'únic depredador conegut del calamar gegant, fins al lloc en el qual s'alimentaven. En les profunditats de les illes Ogasawara, en l'oceà Pacífic, l'equip va suspendre en diverses ocasions una corda a la qual va lligar un esquer de calamars comuns i gambes, juntament amb una càmera fotogràfica.
El 30 de setembre de 2005, un calamar gegant adult va atacar finalment un dels esquers, la qual cosa va permetre que es prenguessin més de 550 fotografies de l'animal en la seva lluita per alliberar-se. El calamar va perdre un tentacle de 6 metres de llarg.
L'any 2006 aquest mateix equip d'investigació, dirigit per Tsunemi Kubodera, aconsegueix filmar un calamar gegant viu en la superfície del mar, probablement, per primer cop. L'enregistrament va tenir lloc en les illes Ogasawara, al sud de Tòquio.
El calamar gegant o calamars gegant és un animal d'aspecte semblant al calamar comú, però del qual s'han trobat exemplars morts d'aproximadament 18 metres de longitud fins a la punta dels tentacles. Els exemplars més grans han arribat a pesos propers a la tona (encara que s'ha trobat un espècimen de 13 tones). Aquests calamars són el tast predilecte dels catxalots, els quals descendeixen fins a la zona abissal (més de 1000 metres) per a aconseguir la seva carn, originant així titàniques baralles submarines.
