Ursus és un gènere de la família Ursidae (óssos) que inclou els óssos amb una distribució més ampla arreu del món, especialment l'ós bru, l'ós polar i l'ós negre. El nom prové del llatí ursus, que significa precisament 'ós'.
Al gènere Ursus es distingeixen diverses espècies, tres d'elles extintes i una l'existència de la qual no ha estat provada):
L'ursus deningeri evolucionà a partir de l'ursus etruscus, apareixent a l'ionià, i es caracteritzava per tindre hàbits alimentaris menys carnívors.[1] L'ursus deningeri desaparegué el 18é mil·lenni abans de Crist aproximadament. Al pleistocé superior aparegué l'evolució de l'u. deningeri, l'ursus spelaeus.[2]
L'ós negre és una espècie bastant abundant que viu a boscos i muntanyes des d'Alaska fins a l'Oest, a les costes de la badia de Hudson, Labrador, Nova Escòcia i des del límit Nord fins al Sud de Florida, Mèxic i Califòrnia. Tot i que el nom comú d'"ós negre americà" indica una característica del color, el seu color canvia a les diferents regions, i fins i tot hi ha poblacions d'óssos negres de color blanc a una illa de la Colúmbia Britànica, al Canadà, conegut com a ursus americanus kermodei.
L'ós negre acostuma a viure uns 30 anys i els mascles pesen al voltant de 200 quilograms. La UICN el considera com de "risc mínim".
L'ós bru és una espècie que viu als boscos d'Europa, Àsia i Nord-amèrica. Són omnívors a la primavera, i a la tardor la seva alimentació es basa en vegetals. També cacen petits vertebrats i insectes. Viu entre 25 i 30 anys (màxim 47 en captivitat). La seva longitud corporal canvia entre 1,50 i 2,95 metres, depenent de cada subespècie, i l'alçada de fins a 1,30 metres. El seu pes també canvia, des dels 100 als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre; pot canviar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diversos tipus de grisos. Les cries acostumen a tenir un color blanc al voltant del coll, que desapareix a partir de la primera muda al primer any. El seu estat és "vulnerable" segons la UICN.
Hi ha 11 subespècies d'ós bru; tres es van extingir, i 8 són actuals.
No existeixen subespècies d'ós polar,[3] a causa del recent origen de l'espècie i la gran mobilitat dels individus als camps de gel, que en redueix l'aïllament. Tot i això, els científics en distingeixen sis poblacions principals:
L'ós tibetà (Ursus thibetanus o Selenarctos thibetanus), també anomenat ós de l'Himalàia o ós negre asiàtic, és una espècie que habita als boscos asiàtics, des de l'Iran fin al Japó). Està emparentat amb l'ós negre i en menor mesura amb l'ós polar i l'ós bru. Fa entre 1,30 i 1,90 metres de longitud, amb un pes d'entre 100 i 200 quilograms. L'esperança de vida en llibertat de l'ós tibetà és d'uns 25 anys.
La seva alimentació es basa en fruites, nous, arrels, petits invertebrats, mel, peixos, aus i mamífers petits. L'espècie, en perill d'extinció, està en estat "vulnerable" a la Llista Vermella de la UICN
Ursus és un gènere de la família Ursidae (óssos) que inclou els óssos amb una distribució més ampla arreu del món, especialment l'ós bru, l'ós polar i l'ós negre. El nom prové del llatí ursus, que significa precisament 'ós'.
Al gènere Ursus es distingeixen diverses espècies, tres d'elles extintes i una l'existència de la qual no ha estat provada):
Ós negre (Ursus americanus) Ós bru (Ursus arctos) Ós polar (Ursus maritimus) Ós tibetà (Ursus thibetanus) Ursus minimus (extingit) Ursus spelaeus (extingit) Ursus etruscus (extingit) Ursus inopinatus (existència no provada)[cal citació] Ursus deningeri (extingit)L'ursus deningeri evolucionà a partir de l'ursus etruscus, apareixent a l'ionià, i es caracteritzava per tindre hàbits alimentaris menys carnívors. L'ursus deningeri desaparegué el 18é mil·lenni abans de Crist aproximadament. Al pleistocé superior aparegué l'evolució de l'u. deningeri, l'ursus spelaeus.
_running.jpg)
