The primate infraorder Lorisiformes is composed of two families: Lorisidae (lorises, pottos, and angwantibos) and Galagidae (galagos i.e. bushbabies). The taxonomic division between the Lorisiformes and Lemuriformes (lemurs) has been questioned in the past, though more recent morphological and molecular studies uphold the separate monophyly of these two groups (Perelman et al., 2011; Roos et al., 2004; Stanger-Hall, 1997). Lorisids are nocturnal primates found throughout Africa and Asia. Lorisiformes are one infraorder contained within the suborder Strepsirrhini.
Los lorisoides (Lorisoidea) son una superfamilia de primates estrepsirrinos.[1] Son de tamañu pequenu o medianu, presenten güeyos grandes y frontales, afechos a los sos vezos arborícoles y nocherniegos. Habiten en África y el sudeste asiaticu.
Los lorisoides (Lorisoidea) son una superfamilia de primates estrepsirrinos. Son de tamañu pequenu o medianu, presenten güeyos grandes y frontales, afechos a los sos vezos arborícoles y nocherniegos. Habiten en África y el sudeste asiaticu.
Els lorisoïdeus (Lorisoidea) són una superfamília de primats que s'estén per Àfrica i Àsia. A vegades, se'ls classifica dins el seu propi infraordre, Lorisiformes. Com a estrepsirinis que són, estan relacionats amb els lèmurs i els ai-ais, però actualment no se sap si l'ai-ai és més proper als lèmurs, o si representa una forma ancestral tant dels lemuroïdeus com dels lorisoïdeus.
En conjunt, es caracteritzen per tenir una urpa en lloc d'una ungla al segon dit, la qual fan servir per netejar-se. A més són animals nocturns que viuen als arbres, i tenen una pinta dental molt típica.[1] S'alimenten d'insectes, fruits, saba dels arbres i petits animals, especialment ocells i rèptils.
Els galàgids són animals molt petits, amb una mida entre la d'un ratolí i la d'un conill, que són capaços de fer grans salts i llençar-se sobre les seves víctimes des de lluny.
Dels lorísids cal destacar algunes particularitats. Les espècies del gènere Nycticebus dormen enrotllats com una bola durant el dia, mentre que les espècies dels gèneres Arctocebus, Perodicticus i Pseudopotto, tenen una característica única entre els primats: el dit índex està atrofiat i és més petit que el quart dit.
Els tres gèneres dels gàlags viuen a l'Àfrica intertropical, des de la costa atlàntica fins a Etiòpia.[2] La distribució geogràfica dels lorísids, és més dispersa. Els gèneres Arctocebus, Perodicticus i Pseudopotto, de la subfamília dels potos (Perodicticinae), viuen a l'Àfrica occidental.[2] Els dos gèneres restants de lorísids, Loris i Nycticebus, són els gèneres asiàtics dels lorisiformes. Les espècies del gènere Loris viuen exclusivament a l'Índia i Sri Lanka, mentre que les espècies del gènere Nycticebus, es troben al Sud-est asiàtic i Bengala.
L'infraordre dels lorisiformes està format per 2 famílies, 8 gèneres i 30 espècies.
Els lorisoïdeus (Lorisoidea) són una superfamília de primats que s'estén per Àfrica i Àsia. A vegades, se'ls classifica dins el seu propi infraordre, Lorisiformes. Com a estrepsirinis que són, estan relacionats amb els lèmurs i els ai-ais, però actualment no se sap si l'ai-ai és més proper als lèmurs, o si representa una forma ancestral tant dels lemuroïdeus com dels lorisoïdeus.
Lorisoidea er en overfamilie af nataktive primater, der lever i Afrika og Asien og omfatter galagoer og lorier.[1] De er beslægtede med lemurerne fra Madagaskar og er undertiden inkluderet i infraordnen Lemuriformes,[a][2] eller undertiden i deres egen infraorden, Lorisiformes.[3]
Lorisoidea deles i to familier:
Taksonomi fra Wikispecies Lorisoidea er en overfamilie af nataktive primater, der lever i Afrika og Asien og omfatter galagoer og lorier. De er beslægtede med lemurerne fra Madagaskar og er undertiden inkluderet i infraordnen Lemuriformes, eller undertiden i deres egen infraorden, Lorisiformes.
Die Loriartigen (Lorisiformes) sind eine Teilordnung der Primaten. Sie fassen die beiden Familien der Loris und Galagos zusammen und bilden gemeinsam mit den Lemuren die Gruppe der Feuchtnasenaffen.
Loriartige sind relativ kleine Primaten. Sie erreichen eine Kopfrumpflänge von 7 bis 40 Zentimetern, der Schwanz ist bei den Loris nur ein kurzer Stummel, bei den Galagos kann er hingegen länger als der Rumpf sein. Das Gewicht dieser Tiere variiert von 0,05 bis 2 Kilogramm. Das Fell ist in unauffälligen Grau- oder Brauntönen gehalten, die Unterseite ist meist etwas heller. Im Bau des Bewegungsapparates zeigen sich deutlich Spezifikationen an die jeweilige Lebensweise: Die Loris haben als Langsamkletterer annähernd gleich lange Vorder- und Hinterbeine, die Hände sind zu „Greifzangen“ umgebildet. Bei den Galagos sind hingegen als Anpassungen an die springende Fortbewegung die Hinterbeine und die Fußwurzel stark verlängert. Wie bei allen Feuchtnasenaffen tragen alle Finger und Zehen Fingernägel mit Ausnahme der Putzkralle an der zweiten Zehe. Der Kopf ist rundlich, die Augen sind relativ groß. Wie bei allen Feuchtnasenaffen ist die Nase mit einem Nasenspiegel ausgestattet. Die Zahnformel lautet I2/2-C1/1-P3/3-M3/3, insgesamt also 36 Zähne. Wie bei den meisten Feuchtnasenaffen bilden die unteren Schneide- und Eckzähne einen nach vorne gerichteten Zahnkamm.
Die Loriartigen sind im mittleren und südlichen Afrika – jedoch nicht auf Madagaskar – und im südlichen und südöstlichen Asien beheimatet, wobei die Galagos auf Afrika beschränkt sind, die Loris jedoch auf beiden Kontinenten vorkommen. Lebensraum dieser Tiere sind Wälder und andere baumbestandene Gebiete, es gibt neben ausgeprägten Regenwaldbewohnern auch Vertreter, die in Trockenwäldern oder Savannen leben.
Beide Gruppen der Loriartigen sind nachtaktive Baumbewohner, ansonsten unterscheiden sich die Lebensweisen der Familien deutlich. Galagos bewegen sich schnell kletternd und springend fort und kommunizieren mit Schreilauten. Die Loris hingegen führen eine bedächtige, verborgene Lebensweise: sie klettern langsam durch das Geäst und geben kaum Laute von sich.
Die Nahrung der Loriartigen ist variabel: neben Arten, die sich von Früchten oder Baumsäften ernähren, gibt es auch allesfressende und auch einige hauptsächlich fleischfressende Vertreter. Die Zusammensetzung der Nahrung variiert nicht nur zwischen den Arten, auch innerhalb einer Art kann es je nach Lebensraum oder Jahreszeit starke Unterschiede in der Ernährung geben.
Die Schwestergruppe der Loriartigen sind die Lemuren, gemeinsam bilden sie die Gruppe der Feuchtnasenaffen; der letzte gemeinsame Vorfahre der Loriartigen und der Lemuren lebte vor rund 50 Millionen Jahren.[1] Zwar ist die Monophylie der Loriartigen und das Schwestergruppenverhältnis zu den Lemuren aufgrund genetischer Daten relativ gesichert, es gibt aber nur wenige Synapomorphien, also morphologische Merkmale, die sie eindeutig von den Lemuren unterscheiden. Hierzu zählen der Bau der Ohrregion und der Blutversorgung des Schädels – so ist die Arteria carotis interna bei den Loriartigen im Gegensatz zu den meisten Lemuren rückgebildet.
Insgesamt werden über 35 Arten unterschieden. Die folgende Liste gibt die Systematik bis zur Gattungsebene wieder:
Fossil überliefert sind aus rund 40 Millionen Jahre alten Schichten in Ägypten und Libyen die Gattungen Saharagalago und Karanisia, die den frühen Vorfahren der Galagos bzw. der Loris nahestehen.[1]
Die Loriartigen (Lorisiformes) sind eine Teilordnung der Primaten. Sie fassen die beiden Familien der Loris und Galagos zusammen und bilden gemeinsam mit den Lemuren die Gruppe der Feuchtnasenaffen.
Τα Λορισόμορφα (ανθυποτάξη Lorisiformes) είναι μία ομάδα πρωτευόντων θηλαστικών που συναντάται στην Αφρική και την Ασία. Μέλη της ομάδας αποτελούν ο γαλάγοι και οι λόρις. Είναι στρεψίρρινοι και συνεπώς συγγενεύουν περισσότερο με τους λεμούριους (οι οποίοι σχηματίζουν τη δεύτερη ανθυποτάξη των Στρεψίρρινων, τα Λεμουρόμορφα).
Τα Λορισόμορφα (ανθυποτάξη Lorisiformes) είναι μία ομάδα πρωτευόντων θηλαστικών που συναντάται στην Αφρική και την Ασία. Μέλη της ομάδας αποτελούν ο γαλάγοι και οι λόρις. Είναι στρεψίρρινοι και συνεπώς συγγενεύουν περισσότερο με τους λεμούριους (οι οποίοι σχηματίζουν τη δεύτερη ανθυποτάξη των Στρεψίρρινων, τα Λεμουρόμορφα).
Τάξη Πρωτεύοντα Υποτάξη Στρεψίρρινοι (Strepsirrhini): όλες οι προσιμιίδες εκτός από τους τάρσιους Ανθυποτάξη Λεμουρόμορφα (Lemuriformes) Ανθυποτάξη Λορισόμορφα (Lorisiformes) Οικογένεια Λορισίδες (Lorisidae) : λορίς Οικογένεια Γαλαγίδες (Galagidae): γαλάγος Υποτάξη Απλόρρινοι (Haplorrhini): τάρσιοι, μαϊμούδες και πίθηκοι
लोरिसोइडेआ (Lorisoidea) नरवानर गण के स्ट्रेपसिराइनी उपगण के लीमरिफ़ोर्मीस अधोगण (इन्फ़ाऑर्डर) का एक अधिकुल है। इसमें अफ़्रीका के गलेगो और पोटो, और भारत व दक्षिणपूर्वी एशिया के लोरिस शामिल हैं। कुछ जीववैज्ञानिकों के अनुसार इन्हें अलग "लोरिसिफ़ोर्मीस" (Lorisiformes) नामक अधोगण में होना चाहिये। ध्यान दें कि लीमर इस उच्चकुल में नहीं हैं बल्कि लीमरोइडेआ नामक अलग अधिकुल में आते हैं।[1]
लोरिसोइडेआ (Lorisoidea) नरवानर गण के स्ट्रेपसिराइनी उपगण के लीमरिफ़ोर्मीस अधोगण (इन्फ़ाऑर्डर) का एक अधिकुल है। इसमें अफ़्रीका के गलेगो और पोटो, और भारत व दक्षिणपूर्वी एशिया के लोरिस शामिल हैं। कुछ जीववैज्ञानिकों के अनुसार इन्हें अलग "लोरिसिफ़ोर्मीस" (Lorisiformes) नामक अधोगण में होना चाहिये। ध्यान दें कि लीमर इस उच्चकुल में नहीं हैं बल्कि लीमरोइडेआ नामक अलग अधिकुल में आते हैं।
Taxonavigaçion
Loriformes
Nomme: Loriformes
Gray 1915
Lorisoidea is a superfamily of nocturnal primates found throughout Africa and Asia. Members include the galagos and the lorisids.[2]: 34–35 As strepsirrhines, lorisoids are related to the lemurs of Madagascar and are sometimes included in the infraorder Lemuriformes,[3][a] although they are also sometimes placed in their own infraorder, Lorisiformes Gregory, 1915.[2]: 38
Data related to Lorisoidea at WikispeciesLorisoidea is a superfamily of nocturnal primates found throughout Africa and Asia. Members include the galagos and the lorisids.: 34–35 As strepsirrhines, lorisoids are related to the lemurs of Madagascar and are sometimes included in the infraorder Lemuriformes, although they are also sometimes placed in their own infraorder, Lorisiformes Gregory, 1915.: 38
Los lorisoides (Lorisoidea) son una superfamilia de primates estrepsirrinos.[1] Son de tamaño pequeño o mediano, presentan ojos grandes y frontales, adaptados a sus hábitos arborícolas y nocturnos. A veces se los ubica en su propio infrorden, Lorisiformes.
Los lorisoides (Lorisoidea) son una superfamilia de primates estrepsirrinos. Son de tamaño pequeño o mediano, presentan ojos grandes y frontales, adaptados a sus hábitos arborícolas y nocturnos. A veces se los ubica en su propio infrorden, Lorisiformes.
Lorisiformes Strepsirrhiniren azpiorden bat da, Madagaskarretik kanpo bizi diren guztiak biltzen dituena, hau da, Galagidae eta Lorisidae familiak. Galagoak Afrikan bizi dira, batez ere Gabonen eta lorisak gainera Indotxina inguruan. Hauek handiagoak dira lehenak baino orokorrean.
Madagaskarren bizi diren senideetatik Cherigalagidae da antza gehien duena. Ez dago argi jatorri zein den, bain litekeena da Madagaskarren sortutako talde batetik eratorriak izatea, horrela errazago azaltzen baita familia horrekin duten harremana.
Lorisiformes Strepsirrhiniren azpiorden bat da, Madagaskarretik kanpo bizi diren guztiak biltzen dituena, hau da, Galagidae eta Lorisidae familiak. Galagoak Afrikan bizi dira, batez ere Gabonen eta lorisak gainera Indotxina inguruan. Hauek handiagoak dira lehenak baino orokorrean.
Madagaskarren bizi diren senideetatik Cherigalagidae da antza gehien duena. Ez dago argi jatorri zein den, bain litekeena da Madagaskarren sortutako talde batetik eratorriak izatea, horrela errazago azaltzen baita familia horrekin duten harremana.
Les Lorisiformes constituent un infra-ordre de primates qui regroupe les lorisidés (Loris, pottos et angwantibos) et les galagidés (Galagos).
Ils se caractérisent par :
D'après l'ouvrage Handbook of the Mammals of the World en 2013, les Lorisiformes comprennent deux familles et au moins neuf genres[1] :
Loris lydekkerianus nordicus
Phylogénie des infra-ordres actuels de primates, d'après Perelman et al. (2011)[2] :
Primates HaplorrhiniSimiiformes (singes)
Tarsiiformes (tarsiers)
Lorisiformes (loris, galagos…)
Chiromyiformes (l'aye-aye)
Lemuriformes (lémuriens)
Les Lorisiformes constituent un infra-ordre de primates qui regroupe les lorisidés (Loris, pottos et angwantibos) et les galagidés (Galagos).
I Lorisiformi (Lorisiformes Gregory, 1915) sono un infraordine di Primati Strepsirrhini diffuso in Africa e Asia.
Delle due famiglie che compongono l'infraordine i Lorisidi sono diffusi nelle regioni tropicali dell'Africa e nell'Asia sudorientale mentre i Galagidi soltanto in Africa.
Sono primati di piccola taglia con grandi occhi, che ne svelano le abitudini notturne: i galagoni sono animaletti dalla lunga coda e dalle grandi orecchie, agili e scattanti, mentre i lori ed i posso sono lenti e cauti, dalla coda ridotta a un moncherino e le orecchie piccole e reniformi.
I Lorisiformes sono tutti animali arboricoli e dalle abitudini prevalentemente notturne.
Possiedono mani dai pollici opponibili che all'occorrenza sviluppano una presa fortissima.
Si nutrono di piccoli animali (molluschi, uccelli, rettili e insetti) e frutti.
Assieme a Lemuriformes e Chiromyiformes è uno dei tre infraordini in cui vengono suddivisi i primati strepsirrini. I rapporti filogenetici tra i tre infraordini non sono ancora del tutto chiariti.
L'infraordine Lorisiformes è monofiletico e comprende due famiglie: Lorisidae e Galagidae.
I Lorisiformi (Lorisiformes Gregory, 1915) sono un infraordine di Primati Strepsirrhini diffuso in Africa e Asia.
De lori's en galago's (Lorisiformes) zijn een infraorde van de orde primaten (Primates). Deze infraorde bestaat uit twee families: Loriachtigen (Lorisidae) en Galago's (Galagonidae).
De lori's en galago's (Lorisiformes) zijn een infraorde van de orde primaten (Primates). Deze infraorde bestaat uit twee families: Loriachtigen (Lorisidae) en Galago's (Galagonidae).
Multimedia w Wikimedia Commons Lorisokształtne[2] (Lorisiformes) – infrarząd ssaków z rzędu naczelnych (Primates).
Do infrarzędu należą dwie rodziny[2][3]:
Lorisokształtne (Lorisiformes) – infrarząd ssaków z rzędu naczelnych (Primates).
Loriformes ou Lorisiformes é um grupo de primatas encontrados em toda a África e a Ásia. De tamanho pequeno ou médio, apresentam olhos grandes e frontais, adaptados a seus hábitos arborícolas e noturnos. Os membros desta infraordem são os galagos e os lóris. Como estrepsirrinos, são relacionados aos lêmures e aie-aie, mas atualmente o aie-aie está mais próximo aos lêmures, ou representa uma forma ancestral aos lemuriformes e às espécies de loriformes. É composta de duas famílias, 8 gêneros e 28 espécies.
Loriformes ou Lorisiformes é um grupo de primatas encontrados em toda a África e a Ásia. De tamanho pequeno ou médio, apresentam olhos grandes e frontais, adaptados a seus hábitos arborícolas e noturnos. Os membros desta infraordem são os galagos e os lóris. Como estrepsirrinos, são relacionados aos lêmures e aie-aie, mas atualmente o aie-aie está mais próximo aos lêmures, ou representa uma forma ancestral aos lemuriformes e às espécies de loriformes. É composta de duas famílias, 8 gêneros e 28 espécies.
Lorisiformes är en systematisk grupp i underordningen lägre primater (Strepsirrhini) med två familjer.[1] Ibland listas djurgruppen som överfamilj Lorisoidea till infraordningen Lemuriformes.[2]
Tillhörande arter förekommer i Afrika och i sydöstra Asien. De ingående familjerna lorier (Loridae) och galagoer skiljer sig i sina kroppsegenskaper men genetiska undersökningar visade att de tillhör samma evolutionära gren. De skilde sig från sina släktingar på Madagaskar för cirka 60 miljoner år sedan. Uppdelningen i två familjer skedde för ungefär 35 miljoner år sedan.[3]
Egenskaper som båda familjer uppvisar är samma konstruktion av blodkärlen i hjärnan samt en förminskad andra finger (pekfingret) och andra tå. Tandformeln är I 2/2 C 1/1 P 3/3 M 3/3. Uppskattningsvis hade de ursprungligaste medlemmar i underordningen lägre primater samma tandformel. Tandkammen som är typisk för nästan alla lägre primater förekommer likaså.[3]
Arterna i gruppen Lorisiformes är aktiva på natten och har en brun eller grå pälsfärg utan påfallande mönster. Galagoer har livliga rörelser och på förmåga att hoppa. Däremot är lorier långsamma.[3]
Familjer och släkten:[1]
Lorisiformes är en systematisk grupp i underordningen lägre primater (Strepsirrhini) med två familjer. Ibland listas djurgruppen som överfamilj Lorisoidea till infraordningen Lemuriformes.
Tillhörande arter förekommer i Afrika och i sydöstra Asien. De ingående familjerna lorier (Loridae) och galagoer skiljer sig i sina kroppsegenskaper men genetiska undersökningar visade att de tillhör samma evolutionära gren. De skilde sig från sina släktingar på Madagaskar för cirka 60 miljoner år sedan. Uppdelningen i två familjer skedde för ungefär 35 miljoner år sedan.
Egenskaper som båda familjer uppvisar är samma konstruktion av blodkärlen i hjärnan samt en förminskad andra finger (pekfingret) och andra tå. Tandformeln är I 2/2 C 1/1 P 3/3 M 3/3. Uppskattningsvis hade de ursprungligaste medlemmar i underordningen lägre primater samma tandformel. Tandkammen som är typisk för nästan alla lägre primater förekommer likaså.
Arterna i gruppen Lorisiformes är aktiva på natten och har en brun eller grå pälsfärg utan påfallande mönster. Galagoer har livliga rörelser och på förmåga att hoppa. Däremot är lorier långsamma.
Familjer och släkten:
Lorier (Loridae) Björnmakier (Arctocebus) Loris Tröglorier (Nycticebus) Potto (Perodicticus) Pseudopotto, omstridd Galagoer (Galagonidae) Klogalagoer (Euoticus) Galago OtolemurLorisiler (Lorisiformes) primatlar (Primates) takımının bir infra takımı. Lorigiller ve Galagogiller familyalarını kapsar. Diğer bir infra takım olan makimsiler ile birlikte nemli burunlu maymunlar alt takımını oluşturur.
Lorigiller gayet küçük primatdır. Uzunlukları 7 – 40 cm ve ağırlıkları 0,1 - 2 Kg arası değişir, ve kuyrukları çok kısadır. Postları dikkati çekmeyen gri ve kahverengi tonlu renklerde olur. Lorigiller yavaş tırmanıcı olarak aynı uzunlukta ön ve arka bacaklara sahiptir, ama galagogillerin arka bacakları daha uzun ve böylece zıplayarak ilerlemek için elverişlidir. Tüm nemli burunlu maymunlarda olduğu gibi lorisi maymunlarda da ayağın ikinci parmağı tırnaksız bir temizlik parmağıdır. Diğer bütün parmaklarında tırnakları olur. Kafa yuvarlakımsı ve gözler iridir.
Lorisiler Afrika'nın güneyinde - ama Madagaskar'da değil - ve Güney- ve Güneydoğu Asya'da yaşarlar. Galagogiller sırf Afrika'da, lorigiller ise her iki kıtada yaygındır. Yaşam alanları ormanlar ve ağaçlı bölgelerdir. Bazı türler sadece tropik ormanları tercih ederken bazı diğerleri kuru ormanlarda veya savana ikliminde de yaşar.
Lorisilerin her iki familyası gece aktif, ağaçta yaşayan türlerden oluşur. Bunun dışında yaşam şekilleri gayet farklıdır; galagogiller hızlı hareket eder, zıplayarak ilerler ve soydaşları ile sesli çığlıklarla iletişim kurarken, lorigiller dalların arasında saklı, yavaş hareket ederek, sessiz bir hayat sürdürür.
Beslenmeleri çok çeşitlidir; bazıları sırf meyve ve ağaç suları ile beslenirken diğerleri her şey yiyici veya hatta sırf etoburdur. Bu farklılıklar sırf türler arasında değil, yaşam alanı ve şartlarına bağlı olarak tek bir türün farklı popülasyonlarında da değişik olabilir.
Lorisilerin kardeş grubu makimsilerdir (Lemuriformes). Birlikte nemli burunlu maymunlar grubunu oluştururlar. Bu iki grubun farklılıkları genetik araştırmalar ile sağlam bir temele dayandırılmış olsa da, aralarında pek fazla dıştan görünen fark yoktur. Örneğin kulak yapısı ve beyine kan iletişimi iki grupta farklıdır.
İç sistematik tamamen açıklığa kavuşmuş değildir. Güncel sınıflandırmalarda toplam 30 tür ayrıt edilir. Altdaki sınıflandırma'nın kaynağı Wilson & Reeder'dir (2005):
Lorisiler (Lorisiformes) primatlar (Primates) takımının bir infra takımı. Lorigiller ve Galagogiller familyalarını kapsar. Diğer bir infra takım olan makimsiler ile birlikte nemli burunlu maymunlar alt takımını oluşturur.
Lorisoidea hay liên họ cu li là một siêu họ (hay liên họ) linh trưởng ăn đêm được tìm thấy trên khắp châu Phi và châu Á. Thành viên bao gồm các loài linh trưởng thuộc nhóm galago và các loài cu li thuộc nhóm lorisids. Giống như các loài trong phân bộ Strepsirrhini, các loài culi này có liên quan đến các loài vượn cáo ở Madagascar và đôi khi được bao gồm trong một cận bộ vượn cáo, mặc dù họ cũng đôi khi chúng được đặt trong một cận bộ riêng của chúng là Lorisiformes (cận bộ Cu li) bởi Gregory vào năm 1915.
Lorisoidea hay liên họ cu li là một siêu họ (hay liên họ) linh trưởng ăn đêm được tìm thấy trên khắp châu Phi và châu Á. Thành viên bao gồm các loài linh trưởng thuộc nhóm galago và các loài cu li thuộc nhóm lorisids. Giống như các loài trong phân bộ Strepsirrhini, các loài culi này có liên quan đến các loài vượn cáo ở Madagascar và đôi khi được bao gồm trong một cận bộ vượn cáo, mặc dù họ cũng đôi khi chúng được đặt trong một cận bộ riêng của chúng là Lorisiformes (cận bộ Cu li) bởi Gregory vào năm 1915.
Лориобра́зные (лат. Lorisiformes) — инфраотряд в подотряде мокроносых приматов. Живут в Африке и Азии.
Этот инфраотряд включает семейства галаговых и лориевых. Будучи мокроносыми приматами, они родственны лемурообразным и руконожковым. В данный момент не выяснено, является ли единственный вид руконожковых ай-ай более близким к лемурам, или же он представляет древний таксон, от которого позже произошли лемурообразные и лориобразные.
Древнейшими представителями лориобразных считаются сахарагалаго (Saharagalago, галаговые) и каранисия (Karanisia, лориевые), найденные в Файюме, в эоценовых отложениях возрастом 40 млн лет.
Оценка времени разделения лориобразных и лемурообразных колеблется от консервативных 50—53 млн лет назад до 80 млн л. н. Оценки времени разделения лориобразных на лориевых и галаговых лежат в пределах от 40 млн л. н. до ~70 млн л. н.
Положение лориобразных в генеалогическом древе приматов отмечено в следующей кладограмме:
Приматы (Primates) ├──Сухоносые приматы (Haplorhini) | ├──Обезьянообразные (Simiiformes) | └──Долгопятообразные (Tarsiiformes) └──Мокроносые приматы (Strepsirrhini) ├──Лориобразные (Lorisiformes) └──Лемурообразные (Lemuriformes)
Лориобра́зные (лат. Lorisiformes) — инфраотряд в подотряде мокроносых приматов. Живут в Африке и Азии.
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 哺乳綱 Mammalia 目 : サル目（霊長目） Primate 亜目 : 曲鼻猿亜目 Strepsirrhini 下目 : ロリス下目 Lorisiformes 学名 Lorisiformes Gregory, 1915 科 ロリス下目（ロリスかもく、Lorisiformes）は、霊長目曲鼻猿亜目の1下目。ロリス科（広義のロリス）のほかガラゴ科（広義のガラゴ）が含まれる。
なお、同じ階級にある真猿下目を伝統的な分類と同じ亜目としたい必要などから、霊長目の2亜目をそれぞれsemiorderなどに、下目をそれぞれ亜目に格上げすることがある。その場合、ロリス下目はロリス亜目（学名は同じ）となる。
ロリス下目（ロリスかもく、Lorisiformes）は、霊長目曲鼻猿亜目の1下目。ロリス科（広義のロリス）のほかガラゴ科（広義のガラゴ）が含まれる。
なお、同じ階級にある真猿下目を伝統的な分類と同じ亜目としたい必要などから、霊長目の2亜目をそれぞれsemiorderなどに、下目をそれぞれ亜目に格上げすることがある。その場合、ロリス下目はロリス亜目（学名は同じ）となる。
로리스상과(Lorisoidea)는 아시아와 아프리카에서 발견되는 영장류의 한 집단이다. 로리스과와 갈라고과 원숭이를 포함한다.[1]
.jpg)
