Els pleosporals (Pleosporales) és l'ordre més gran de la classe dels Dothideomycetes. S'estima que conté 23 faílies, 332 gèneres i més de 4.700 espècies.[2] La majoria de les espècies són sapròtrofs sobre material vegetal en descomposició en aigua dolça,[3] marine,[4] o ambients terrestres, però algunes espècies estan associades amb plantes vives com paràsits, epífits o endòfits.[5] Les espècies més ben estudiades causen malalties en les plantes cultivades, per exemple, Cochliobolus heterostrophus, causa malalties en el panís, Phaeosphaeria nodorum (Stagonospora nodorum) la causa la blat i Leptosphaeria maculans la causa en la col (Brassica). Algunes espècies de pleosporals es troben en la femta dels animals[6] i un petit nombre en els líquens[7] i fongs que viuen en les roques.[8] El membre més antic dels Pleosporales és el gènere extint Margaretbarromyces de l'Eocè.[9]
Aquest són gèneres dels Pleosporales de taxonomia incerta.
Els pleosporals (Pleosporales) és l'ordre més gran de la classe dels Dothideomycetes. S'estima que conté 23 faílies, 332 gèneres i més de 4.700 espècies. La majoria de les espècies són sapròtrofs sobre material vegetal en descomposició en aigua dolça, marine, o ambients terrestres, però algunes espècies estan associades amb plantes vives com paràsits, epífits o endòfits. Les espècies més ben estudiades causen malalties en les plantes cultivades, per exemple, Cochliobolus heterostrophus, causa malalties en el panís, Phaeosphaeria nodorum (Stagonospora nodorum) la causa la blat i Leptosphaeria maculans la causa en la col (Brassica). Algunes espècies de pleosporals es troben en la femta dels animals i un petit nombre en els líquens i fongs que viuen en les roques. El membre més antic dels Pleosporales és el gènere extint Margaretbarromyces de l'Eocè.
