dcsimg

Iris germanica ( астурски )

добавил wikipedia AST

Iris germanica ye una especie perteneciente a la familia Iridaceae, ye la variedá de xardín más común de los iris barbaos. Ye una planta bulbosa perenne que se considera invasiva pola so facilidá d'espardimientu. Crez en cualquier tipu de suelu.

 src=
Ilustración
 src=
Vista de la planta
 src=
Detalle de la flor
 src=
Ilustración
 src=
Nel so hábitat

Descripción

Les fueyes son basales,lliniales, ente 3 a 10 de más de 40 cm de llargu y 3 cm d'anchu en forma d'espada, polenques y de color verde mediu.
Les inflorescencies surden d'un tarmu terminal con fueyes na base y desnudu a midida que avérase al ápiz. Les flores tienen trés sépalos estendíos y curvaos pa escontra fora, de forma ovada y ente 8 y 12 cm de llongura por unos 6 d'anchu. Son glabros sacante la nervadura central cubierta de pitillos d'unos 3 mm., blancu amarellentaos o con tonos púrpura. Los pétalos son trés tamién, estiéndense erectos y dóblense sobre la parte fértil de la flor.

Floria dende la primavera hasta'l branu.

Esisten numberoses variedaes, como Iris germanica florentina y cultivares, nuna gama de colores que toma dende'l blancu al mariellu, el colloráu, el violeta y l'azul.

Hestoria

Nel edictu de Carlomagno Capitulare de villis vel curtis imperii apaez mentada col nome de lilium.

Propiedaes

Principios activos: Aceite esencial (0,2%): cetonas (ironas: alfa, beta y gamma, neo-alfa, iso-alfa, neo-iso-alfa, neo-beta, neo-gamma; iso-gamma y neo-iso-gamma-irona), sesquiterpenos, cetonas, acedu mirístico; flavonoides (isoflavones): irilona, irisolona. beta-sitosterol, almidón, mucílagos, oxalato cálcicu.[1]

Indicaciones: a dosis baxes actúa como expectorante, demulcente (antiinflamatoriu, hidratante) y diuréticu. En dosis mayores, como emético. Indicáu para bronquitis, asma, enfisema; espasmo gastrointestinales. Estomatitis y molesties de la dentinción, n'usu esternu. En dosis elevaes ye un purgante drásticu. N'estáu frescu, puede producir gastritis y vultures. Tópicamente puede aniciar dermatitis de contautu.[1]

Úsase'l rizoma. Fervinchu: una cuyarada de postre por taza, trés al día.

Taxonomía

Iris germanica describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 38. 1753.[2]

Etimoloxía

Iris: nome xenéricu llamáu asina por Iris la diosa griega del arcu iris.[3]

germanica: epítetu xeográficu qu'alude al so localización en Germania.

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Iris germanica (Fam. Iridaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=36.[4][5]


Sinonimia
  • Iris × florentina L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
  • Iris × sambucina L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
  • Iris × squalens L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
  • Iris × nostras Garsault, Fig. Pl. Méd. 1: t. 23a (1764).
  • Iris × lurida Aiton, Hort. Kew. 1: 68 (1789).
  • Iris × murorum Gaterau, Descr. Pl. Montauban: 30 (1789).
  • Iris × latifolia Gilib., Exerc. Phyt. 2: 497 (1792), contrary to Art. 32.7 ICBN (2000).
  • Iris × officinalis Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 43 (1796).
  • Iris × spectabilis Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 43 (1796).
  • Iris × vulgaris Pohl, Tent. Fl. Bohem. 1: 46 (1809).
  • Iris × amoena DC. in P.J.Redouté, Liliac. 6: t. 336 (1811).
  • Iris × pallida Ten., Fl. Napol. 3: 36 (1811), nom. illeg.
  • Iris × neglecta Hornem., Hort. Bot. Hafn. 1: 55 (1813).
  • Iris × violacea Savi, Bot. Etrusc. 2: 9 (1815).
  • Iris × nepalensis Wall. ex Lindl., Bot. Reg. 10: t. 818 (1824).
  • Iris × laciniata Berg, Flora 16(1 Beibl.): 28 (1833).
  • Iris × venusta J.Booth ex Berg, Flora 16(1 Beibl.): 31 (1833).
  • Iris × repanda Berg, Flora 18: 565 (1835).
  • Iris × superba Berg, Flora 18: 567 (1835).
  • Iris × tardiflora Berg, Flora 18: 566 (1835).
  • Iris × deflexa Knowles & Westc., Fl. Cab. 2: 19 (1838).
  • Iris × humei G.Don in J.C.Loudon, Encycl. Pl., Suppl. 1: 1150 (1841).
  • Iris × redouteana Spach, Hist. Nat. Vég. 13: 56 (1846).
  • Iris × australis Tod., Nuov. Xen. Sp.: 49 (1861).
  • Iris × atroviolacea Lange, Bot. Tidsskr. 13: 18 (1882).
  • Iris × florentina var. pallida Nyman, Consp. Fl. Eur.: 700 (1882).
  • Iris variegata var. lurida (Aiton) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 700 (1882).
  • Iris × biliottii Foster, Gard. Chron. 1887(1): 738 (1887).
  • Iris × trojana A.Kern. ex Stapf, Verh. K. K. Zool.-Bot. Gues. Wien 37: 650 (1887).
  • Iris × cypriana Foster & Baker, Gard. Chron. 1888(2): 182 (1888).
  • Iris × suaveolens (N.Terracc.) A.Terracc., Nuovo Giorn. Bot. Ital., n.s., 1: 182 (1894), nom. illeg.
  • Iris × mesopotamica Dykes, Xen. Iris: 176 (1913).
  • Iris × belouini Bois & Cornuault, Rev. Hort. 87: 547 (1915).
  • Iris × varbossania K.Malý, Glasn. Zemaljsk. Muz. Bosni Hercegovini 31: 75 (1919).
  • Iris × croatica Prodán, Fl. Dobrudscha Meeresk. Rum.: 15 (1931).
  • Iris × nyaradyana Prodán, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 14: 176 (1934 publ. 1935).
  • Iris × macrantha Simonet, Bull. Soc. Natl. Hort. France, VI, 2: 107 (1935).
  • Iris × rothschildii Degen, Fl. Veleb. 1: 646 (1936).
  • Iris × piatrae Prodán, Ann. Sci. Univ. Jassy, Pt. 2, Sci. Nat. 27: 126 (1941).
  • Iris × squalens var. biflora Prodán & Buia, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 25: 205 (1945).
  • Iris × squalens var. rosea Prodán & Buia, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 25: 204 (1945).
  • Iris × croatica Horvat & M.D.Horvat, Acta Bot. Croat. 20-21: 8 (1962), nom. illeg.
  • Iris × florentinoides Prodán ex Nyar. in T.Savulescu, Fl. Reipubl. Popul. Roman. 11: 515 (1966).
  • Iris × setina Coles., Giorn. Bot. Ital. 123(Suppl. 1): 112 (1989).
  • Iris × relicta Coles., Fl. Medit. 6: 214 (1996).[6]

Nome común

  • Castellanu: cárdenu, carrizas, carrucia, cebolles de llirios, cuchiellos, espadaina, espadañes, fresilla de monte, ireos de flor blanca, ireos de flor púrpura, iris, lliriu, lliriu azul, lliriu blancu, lliriu calzáu, lliriu cárdenu, lliriu común, lliriu de campu, lliriu de Florencia, lliriu de la flor blanca de Florencia, lliriu de les parmas, lliriu de tiestu, lliriu de palma, Reina de l'Agua, lliriu moráu, lliriu morao, lliriu morao cultivao, lliriu pascual, lliriu montés, parma, parmito.[4]

Referencies

  1. 1,0 1,1 «Iris germanica». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 26 de marzu de 2010.
  2. «Iris germanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 21 d'agostu de 2014.
  3. En Nomes Botánicos
  4. 4,0 4,1 «Iris germanica». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 26 de marzu de 2010.
  5. Iris germanica L. Proves Cytotaxonomy of spanish plants. II. Monocotyledons. Löve, A. & Y. Kjellqvist (1973) Lagascalia 3(2): 147-182
  6. «Iris germanica». Real Xardín Botánicu de Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 26 de marzu de 2010.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST

Iris germanica: Brief Summary ( астурски )

добавил wikipedia AST
Iris germanica

Iris germanica ye una especie perteneciente a la familia Iridaceae, ye la variedá de xardín más común de los iris barbaos. Ye una planta bulbosa perenne que se considera invasiva pola so facilidá d'espardimientu. Crez en cualquier tipu de suelu.

 src= Ilustración  src= Vista de la planta  src= Detalle de la flor  src= Ilustración  src= Nel so hábitat
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST