Iris germanica ye una especie perteneciente a la familia Iridaceae, ye la variedá de xardín más común de los iris barbaos. Ye una planta bulbosa perenne que se considera invasiva pola so facilidá d'espardimientu. Crez en cualquier tipu de suelu.
Descripción
Les fueyes son basales,lliniales, ente 3 a 10 de más de 40 cm de llargu y 3 cm d'anchu en forma d'espada, polenques y de color verde mediu.
Les inflorescencies surden d'un tarmu terminal con fueyes na base y desnudu a midida que avérase al ápiz. Les flores tienen trés sépalos estendíos y curvaos pa escontra fora, de forma ovada y ente 8 y 12 cm de llongura por unos 6 d'anchu. Son glabros sacante la nervadura central cubierta de pitillos d'unos 3 mm., blancu amarellentaos o con tonos púrpura. Los pétalos son trés tamién, estiéndense erectos y dóblense sobre la parte fértil de la flor.
Floria dende la primavera hasta'l branu.
Esisten numberoses variedaes, como Iris germanica florentina y cultivares, nuna gama de colores que toma dende'l blancu al mariellu, el colloráu, el violeta y l'azul.
Hestoria
Nel edictu de Carlomagno Capitulare de villis vel curtis imperii apaez mentada col nome de lilium.
Propiedaes
Principios activos: Aceite esencial (0,2%): cetonas (ironas: alfa, beta y gamma, neo-alfa, iso-alfa, neo-iso-alfa, neo-beta, neo-gamma; iso-gamma y neo-iso-gamma-irona), sesquiterpenos, cetonas, acedu mirístico; flavonoides (isoflavones): irilona, irisolona. beta-sitosterol, almidón, mucílagos, oxalato cálcicu.[1]
Indicaciones: a dosis baxes actúa como expectorante, demulcente (antiinflamatoriu, hidratante) y diuréticu. En dosis mayores, como emético. Indicáu para bronquitis, asma, enfisema; espasmo gastrointestinales. Estomatitis y molesties de la dentinción, n'usu esternu. En dosis elevaes ye un purgante drásticu. N'estáu frescu, puede producir gastritis y vultures. Tópicamente puede aniciar dermatitis de contautu.[1]
Úsase'l rizoma. Fervinchu: una cuyarada de postre por taza, trés al día.
Taxonomía
Iris germanica describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 38. 1753.[2]
- Etimoloxía
Iris: nome xenéricu llamáu asina por Iris la diosa griega del arcu iris.[3]
germanica: epítetu xeográficu qu'alude al so localización en Germania.
- Citoloxía
Númberu de cromosomes de Iris germanica (Fam. Iridaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=36.[4][5]
- Sinonimia
-
Iris × florentina L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
-
Iris × sambucina L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
-
Iris × squalens L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
-
Iris × nostras Garsault, Fig. Pl. Méd. 1: t. 23a (1764).
-
Iris × lurida Aiton, Hort. Kew. 1: 68 (1789).
-
Iris × murorum Gaterau, Descr. Pl. Montauban: 30 (1789).
-
Iris × latifolia Gilib., Exerc. Phyt. 2: 497 (1792), contrary to Art. 32.7 ICBN (2000).
-
Iris × officinalis Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 43 (1796).
-
Iris × spectabilis Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 43 (1796).
-
Iris × vulgaris Pohl, Tent. Fl. Bohem. 1: 46 (1809).
-
Iris × amoena DC. in P.J.Redouté, Liliac. 6: t. 336 (1811).
-
Iris × pallida Ten., Fl. Napol. 3: 36 (1811), nom. illeg.
-
Iris × neglecta Hornem., Hort. Bot. Hafn. 1: 55 (1813).
-
Iris × violacea Savi, Bot. Etrusc. 2: 9 (1815).
-
Iris × nepalensis Wall. ex Lindl., Bot. Reg. 10: t. 818 (1824).
-
Iris × laciniata Berg, Flora 16(1 Beibl.): 28 (1833).
-
Iris × venusta J.Booth ex Berg, Flora 16(1 Beibl.): 31 (1833).
-
Iris × repanda Berg, Flora 18: 565 (1835).
-
Iris × superba Berg, Flora 18: 567 (1835).
-
Iris × tardiflora Berg, Flora 18: 566 (1835).
-
Iris × deflexa Knowles & Westc., Fl. Cab. 2: 19 (1838).
-
Iris × humei G.Don in J.C.Loudon, Encycl. Pl., Suppl. 1: 1150 (1841).
-
Iris × redouteana Spach, Hist. Nat. Vég. 13: 56 (1846).
-
Iris × australis Tod., Nuov. Xen. Sp.: 49 (1861).
-
Iris × atroviolacea Lange, Bot. Tidsskr. 13: 18 (1882).
-
Iris × florentina var. pallida Nyman, Consp. Fl. Eur.: 700 (1882).
-
Iris variegata var. lurida (Aiton) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 700 (1882).
-
Iris × biliottii Foster, Gard. Chron. 1887(1): 738 (1887).
-
Iris × trojana A.Kern. ex Stapf, Verh. K. K. Zool.-Bot. Gues. Wien 37: 650 (1887).
-
Iris × cypriana Foster & Baker, Gard. Chron. 1888(2): 182 (1888).
-
Iris × suaveolens (N.Terracc.) A.Terracc., Nuovo Giorn. Bot. Ital., n.s., 1: 182 (1894), nom. illeg.
-
Iris × mesopotamica Dykes, Xen. Iris: 176 (1913).
-
Iris × belouini Bois & Cornuault, Rev. Hort. 87: 547 (1915).
-
Iris × varbossania K.Malý, Glasn. Zemaljsk. Muz. Bosni Hercegovini 31: 75 (1919).
-
Iris × croatica Prodán, Fl. Dobrudscha Meeresk. Rum.: 15 (1931).
-
Iris × nyaradyana Prodán, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 14: 176 (1934 publ. 1935).
-
Iris × macrantha Simonet, Bull. Soc. Natl. Hort. France, VI, 2: 107 (1935).
-
Iris × rothschildii Degen, Fl. Veleb. 1: 646 (1936).
-
Iris × piatrae Prodán, Ann. Sci. Univ. Jassy, Pt. 2, Sci. Nat. 27: 126 (1941).
-
Iris × squalens var. biflora Prodán & Buia, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 25: 205 (1945).
-
Iris × squalens var. rosea Prodán & Buia, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 25: 204 (1945).
-
Iris × croatica Horvat & M.D.Horvat, Acta Bot. Croat. 20-21: 8 (1962), nom. illeg.
-
Iris × florentinoides Prodán ex Nyar. in T.Savulescu, Fl. Reipubl. Popul. Roman. 11: 515 (1966).
-
Iris × setina Coles., Giorn. Bot. Ital. 123(Suppl. 1): 112 (1989).
-
Iris × relicta Coles., Fl. Medit. 6: 214 (1996).[6]
- Castellanu: cárdenu, carrizas, carrucia, cebolles de llirios, cuchiellos, espadaina, espadañes, fresilla de monte, ireos de flor blanca, ireos de flor púrpura, iris, lliriu, lliriu azul, lliriu blancu, lliriu calzáu, lliriu cárdenu, lliriu común, lliriu de campu, lliriu de Florencia, lliriu de la flor blanca de Florencia, lliriu de les parmas, lliriu de tiestu, lliriu de palma, Reina de l'Agua, lliriu moráu, lliriu morao, lliriu morao cultivao, lliriu pascual, lliriu montés, parma, parmito.[4]
Referencies
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.