Lanius és un gènere d'ocells de la família dels lànids (Laniidae). És el gènere més ric en espècies de la seva família.
La major part de les espècies tenen algun grau de dimorfisme sexual, amb un mascle de colors més brillants que la femella.
Es distribueixen principalment pel Vell Món, si bé el botxí septentrional té una distribució circumpolar i el botxí americà únicament nord-americana. Als Països Catalans aquest gènere està representat, en major o menor nombre per l'escorxador, la trenca, el capsigrany i el botxí meridional. Aquests noms comuns es poden fer extensius a espècies del mateix gènere, d'aspecte similar, d'altres latituds.
Són ocells d'hàbitats oberts, que es veuen sobretot, en posició erecta, sobre una perxa, com els filferros elèctrics o els d'estendre la roba o la copa d'un arbre. Des d'aquells llocs es poden llançar cap a terra a la captura d'una presa o agafar-la al vol.
Malgrat la dieta similar a la dels rapinyaires, no tenen les fortes urpes d'aquests. Tot i que fan servir els peus per mantenir els insectes més petits, les preses grans són empalades en una punta afilada, com una espina d'arbust o d'un filferro. D'aquesta manera, l'assegura per trossejar-la amb el seu bec ganxut.
La majoria de les espècies de Lanius són solitàries, excepte en època de cria. Les espècies septentrionals o de clima temperat són migratòries i passen l'hivern molt al sud de l'àrea de reproducció.
Principalment s'alimenten d'insectes grans, però també agafen petits ocells, rèptils i mamífers. Les grans espècies septentrionals, com ara el botxí septentrional s'alimenten majoritàriament de vertebrats, especialment a l'hivern.
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.4, 2010) aquest gènere està format per 28 espècies.
Lanius és un gènere d'ocells de la família dels lànids (Laniidae). És el gènere més ric en espècies de la seva família.
