Phrymaceae és una família d'angiospermes pertanyent a l'ordre de les lamials. Aquesta família comprèn sis gèneres. Són plantes naturals de les zones temperades i subtropicals de l'Índia fins al Japó, a més de l'est de Nord-amèrica.
Les frimàcies es defineixen principalment per les següents tres característiques:
Els membres d'aquesta família es troben en els hàbitats més diversos, que van des dels deserts, les riberes dels rius fins a les muntanyes. Poden ser anuals o perennes, amb una longitud d'entre uns pocs centímetres a arbustos llenyosos, de 4 metres d'alçada.
Les estructures florals en Phrymaceae poden ser prou diferents, tant que una avaluació morfològica es fa difícil. Els seus corol·les poden ser bilaterals o amb simetria radial.
Fins i tot la reproducció es realitza mitjançant diferents sistemes de reproducció: asexual, autofertilització, encreuament o l'aparellament mixt. Algunes són pol·linitzades per insectes, altres per colibrís.
El tipus de fruit més comú en aquesta família és una càpsula molt dehiscent que conté nombroses llavors, però hi ha excepcions com l'aqueni (Phryma leptostachya), o desenvolupar un fruit semblant a una baia (Leucocarpus).
Anteriorment, aquesta família era monotípica amb el gènere Phryma, i limitades pel que fa a l'àrea de distribució geogràfica des de l'est d'Amèrica del Nord i l'est de la Xina. Aquest gènere va ser col·locat prèviament per Cronquist en la família Verbenaceae.
Una nova investigació de les relacions filogenètiques (Beardsley i Olmstead, 2002) ha revelat que diversos gèneres, inclòs tradicionalment en la família Scrophulariaceae, estan, en realitat, més estretament emparentades amb la nova definició i ampliació Phrymaceae. Un treball més recent ha suggerit que el gènere Rehmannia està estretament relacionada amb Mazus i Lancea, però també ha posat en dubte la inclusió d'aquests gèneres en Phrymaceae.
El gènere Mimulus (amb prop de 120 espècies) no és monofilètic. Altres sis gèneres es deriven del seu interior (Glossostigma, Peplidium, Phryma, Leucocarpus, Hemichaena, i Berendtiell), i el Elacholoma gènere australià, probablement també s'incloga en aquesta llista. El gènere Mimulus és cosmopolita, encara que la majoria de les espècies es troben a l'oest d'Amèrica del Nord (amb el major nombre a Califòrnia). També passa a Austràlia, Sud Àfrica, Índia, Xile, Mèxic, l'Himàlaia i Madagascar. Les relacions taxonòmiques d'aquestes espècies no estan molt clares i una redefinició està a la vista. La ruptura d'aquest gènere és, probablement, el següent pas, que requererirà més de 100 canvis de nom.
Phrymaceae és una família d'angiospermes pertanyent a l'ordre de les lamials. Aquesta família comprèn sis gèneres. Són plantes naturals de les zones temperades i subtropicals de l'Índia fins al Japó, a més de l'est de Nord-amèrica.
Les frimàcies es defineixen principalment per les següents tres característiques:
Calzes tubulars, amb dents (amb cinc lòbuls) Els estigmes amb dues làmines amb superfícies interiors sensibles, que al tancar-se sobre elles mateixes entren en contacte amb un pol·linitzador. Càpsules molt dehiscents en la zona entre els envans dels lòculs.Els membres d'aquesta família es troben en els hàbitats més diversos, que van des dels deserts, les riberes dels rius fins a les muntanyes. Poden ser anuals o perennes, amb una longitud d'entre uns pocs centímetres a arbustos llenyosos, de 4 metres d'alçada.
Les estructures florals en Phrymaceae poden ser prou diferents, tant que una avaluació morfològica es fa difícil. Els seus corol·les poden ser bilaterals o amb simetria radial.
Fins i tot la reproducció es realitza mitjançant diferents sistemes de reproducció: asexual, autofertilització, encreuament o l'aparellament mixt. Algunes són pol·linitzades per insectes, altres per colibrís.
El tipus de fruit més comú en aquesta família és una càpsula molt dehiscent que conté nombroses llavors, però hi ha excepcions com l'aqueni (Phryma leptostachya), o desenvolupar un fruit semblant a una baia (Leucocarpus).
Phrymaceae je čeleď vyšších dvouděložných rostlin z řádu hluchavkotvaré (Lamiales). Jsou to byliny a keře s jednoduchými listy a pyskatými květy. Čeleď zahrnuje asi 186 druhů ve 13 rodech. Je rozšířena téměř po celém světě. Ze známějších rostlin sem náležejí kejklířky, občas pěstované jako vlhkomilné okrasné rostliny. Některé druhy v české přírodě zdomácněly.
Zástupci čeledi Phrymaceae jsou jednoleté nebo vytrvalé byliny a keře s jednoduchými vstřícnými listy bez palistů. Stonky jsou často čtyřhranné až křídlaté. Čepel listů je celokrajná nebo na okraji pilovitá či zubatá. Květy jsou jednotlivé úžlabní nebo v květenstvích, nejčastěji ve vrcholovém klasu. Kalich je srostlý z 5 lístků. Koruna je válcovitá nebo trubkovitá, dvoupyská. Horní pysk je dvoulaločný, dolní trojlaločný. Tyčinky jsou 4 (výjimečně 2), přirostlé v korunní trubce. Semeník je svrchní, srostlý ze 2 plodolistů, s 1 nebo 2 komůrkami. Plodem je tobolka, nažka nebo bobule.[1][2]
Kejklířka Mimulus bigelovii
Kejklířka Mimulus bifidus
Glossostigma sp.
Hemichaena fruticosa
Čeleď zahrnuje asi 186 druhů ve 13 rodech.[3] Největším rodem je kejklířka (Mimulus) s asi 150 druhy. Někdy bývá větší část (sekce Erythranthe, 111 druhů) řazena z tohoto rodu do samostatného rodu Erythranthe.[1][4] Čeleď je rozšířena téměř po celém světě. Není zastoupena v původní květeně Evropy a ve velké části Eurasie. Největší druhové rozmanitosti dosahuje v západních oblastech Severní Ameriky a v Austrálii.[1]
Severoamerické druhy kejklířka skvrnitá (Mimulus guttatus) a kejklířka pižmová (M. moschatus) začaly v naší květeně zdomácňovat již v 19. století.[5]
V tradičních systémech byla čeleď Phrymaceae povětšině zastoupena, obsahovala však pouze rod Phryma, zatímco ostatní rody byly součástí čeledi krtičníkovité (Scrophulariaceae).[1]
V roce 2011 byla na základě fylogenetických studií ustavena nová čeleď Mazaceae, obsahující 3 rody řazené ve starších verzích systému APG do čeledi Phrymaceae: Mazus, Dodartia a Lancea. Tyto rody jsou po morfologické stránce jen málo odlišné od čeledi Phrymaceae. Čeleď Mazaceae tvoří podle kladogramů bazální větev jedné z vývojových větví Lamiidae zahrnující dále čeledi Orobanchaceae, Rehmanniaceae, Phrymaceae a Paulowniaceae.[6][7]
Někteří zástupci této čeledi jsou velmi malé rostliny. Celá rostlinka kejklířky Mimulus jepsonii bývá tvořena jen 2 listy, 2 děložními lístky a květem. Také australská vodní rostlina Glossostigma je jen o málo větší než okřehek (Lemna).[4]
Různé druhy kejklířky (Mimulus) jsou pěstovány jako okrasné rostliny. Vodní rostlina Glossostigma elatinoides se pěstuje jako akvarijní rostlina.
Kejklířka skvrnitá (Mimulus guttatus)
Kejklířka Mimulus cardinalis
Diplacus, Elacholoma, Erythranthe, Glossostigma, Hemichaena, Leucocarpus, Microcarpaea, Mimetanthe, Mimulus, Peplidium, Phryma, Thyridia, Uvedalia[4]
Phrymaceae je čeleď vyšších dvouděložných rostlin z řádu hluchavkotvaré (Lamiales). Jsou to byliny a keře s jednoduchými listy a pyskatými květy. Čeleď zahrnuje asi 186 druhů ve 13 rodech. Je rozšířena téměř po celém světě. Ze známějších rostlin sem náležejí kejklířky, občas pěstované jako vlhkomilné okrasné rostliny. Některé druhy v české přírodě zdomácněly.
Die Gauklerblumengewächse (Phrymaceae) sind eine Pflanzenfamilie in der Ordnung der Lippenblütlerartigen (Lamiales). Wenige Arten werden als Zierpflanzen verwendet.
Bei den meisten Arten handelt sich um einjährige bis ausdauernde krautige Pflanzen. Nur wenige Arten sind Halbsträucher, die eine verholzte Basis haben. Viele Arten bilden Rhizome als Überdauerungsorgane. Die australischen Glossostigma-Arten sind kaum größer als Wasserlinsen (Lemna). Die oberirdischen Pflanzenteile können kahl oder drüsig behaart sein. Die Laubblätter sind gegenständig.
Die Blüten stehen seiten- oder endständig, einzeln oder in traubigen Blütenständen.
Die zwittrigen, zygomorphen Blüten sind meist fünfzählig. Die grünen Kelchblätter sind röhrig verwachsen und haltbar.[1] Die Kronblätter sind röhrig bis glockenförmig verwachsen und die Kronröhre endet in zwei Kronlippen. Es sind meist vier (selten zwei) Staubblätter vorhanden. Meist zwei Fruchtblätter sind zu einem oberständigen Fruchtknoten verwachsen. Die Narbe ist meist breit-zweilappig, selten nur zweispaltig oder einfach.[1]
Es werden Kapselfrüchte gebildet, die winzige Samen enthalten.
Die Chromosomengrundzahl beträgt n = 7-12, 14-16, 22 etc.[1]
Die Familie Phrymaceae wurde 1847 durch Johannes Conrad Schauer in dem von Augustin-Pyrame de Candolle begonnenen Werk Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis, Band 11, S. 520[2] aufgestellt. Die Typusgattung ist Phryma L., sie war früher die einzige Gattung der Familie Phrymaceae.
Die Gattungen, die auf Grund molekulargenetischer Daten in diesem Jahrhundert in dieser Familie eingeordnet wurden, rechneten Systematiker früher zur Familie der Braunwurzgewächse (Scrophulariaceae).[1] Die Daten reichen noch nicht aus, um die Monophylie der Familie Phrymaceae zu sichern. Einige Gattungen gehören vielleicht zu den Linderniaceae.[3] Kontrovers diskutiert wurde, ob die Gattungen Dodartia, Lancea und Mazus in einer Unterfamilie Mazoideae oder gar eigenen Familie Mazaceae Reveal stehen. In diesem Jahrhundert wurden mehrere Gattungen in ihrem Umfang neu gegliedert.[4]
Die Familie Phrymaceae ist mehr oder weniger weltweit vertreten. Die Familie hat zwei Diversitätszentren im gemäßigten Klimabereich und westlichen Bereich Nordamerikas und in Australien. Nur wenige Arten gibt es in den feuchten Tropen. Einige Arten findet man auch im östlichen Nordamerika, in Südamerika, in Ost- und Südasien oder in Südafrika. In Mitteleuropa sind zwei Mimulus-Arten eingebürgert (Neophyten).
Die Familie Phrymaceae enthält 13[4][1] (bis zu 21) Gattungen mit etwa 188[4][1] (bis zu 234) Arten:[5][3]
In die 2011 neu aufgestellte Familie Mazaceae Reveal werden drei Gattungen, die davor zur Familie Phrymaceae gehörten eingeordnet:[8][4][9]
Die Gauklerblumengewächse (Phrymaceae) sind eine Pflanzenfamilie in der Ordnung der Lippenblütlerartigen (Lamiales). Wenige Arten werden als Zierpflanzen verwendet.
Phrymaceae, also known as the lopseed family, is a small family of flowering plants in the order Lamiales.[1] It has a nearly cosmopolitan distribution, but is concentrated in two centers of diversity, one in Australia, the other in western North America.[2] Members of this family occur in diverse habitats, including deserts, river banks and mountains.
Phrymaceae is a family of mostly herbs and a few subshrubs, bearing tubular, bilaterally symmetric flowers. They can be annuals or perennials.[2] Some of the Australian genera are aquatic or semiaquatic. One of these, Glossostigma, is among the smallest of flowering plants, larger than the aquatic Lemna but similar in size to the terrestrial Lepuropetalon. The smallest members of Phrymaceae are only a few centimeters long, while the largest are woody shrubs to 4 m tall. The floral structure of Phrymaceae is variable, to such an extent that a morphological assessment is difficult. Reproduction is also variable, being brought about by different mating systems which may be sexual or asexual, and may involve outcrossing, self-fertilization, or mixed mating. Some are pollinated by insects, others by hummingbirds. The most common fruit type in this family is a dehiscent capsule containing numerous seeds, but exceptions exist such as an achene, in Phryma leptostachya, or a berry-like fruit in Leucocarpus.
About 16 species are in cultivation.[3] They are known horticulturally as "Mimulus" and were formerly placed in the genus Mimulus when it was defined broadly to include about 150 species. Mimulus, as a botanical name, rather than a common name or horticultural name, now represents a genus of only seven species. Most of its former species have been transferred to Diplacus or Erythranthe.[2] Six of the horticultural species are of special importance. These are Diplacus aurantiacus, Diplacus puniceus, Erythranthe cardinalis, Erythranthe guttata, Erythranthe lutea, and Erythranthe cuprea.
Phrymaceae has recently become a model system for evolutionary studies.[4]
Within the order Lamiales, Phrymaceae is a member of an unnamed clade of five families.[5] This clade has the topology of a phylogenetic grade and can therefore be represented as {Mazaceae [Phrymaceae (Paulowniaceae )]}.[6] Two of these families, Mazaceae and Rehmanniaceae are not part of the APG III system.[7] They were not formally validated until 2011.[8]
The composition of Phrymaceae and the delimitation of genera changed radically from 2002 to 2012 as a result of molecular phylogenetic studies.[9][10][11] Previously, Phrymaceae had been monotypic with Phryma leptostachya as its only species. It was limited in geographic range to eastern North America and eastern China. Phryma had been previously placed by Cronquist in Verbenaceae. Research on phylogenetic relationships revealed that several genera, traditionally included in Scrophulariaceae, were actually more closely related to Phryma than to Scrophularia.[12] These genera became part of an expanded Phrymaceae. Mazus and Lancea were included in Phrymaceae for a short time before further studies indicated that they, along with Dodartia should be segregated as a new family, Mazaceae.
As currently understood, Phrymaceae consists of about 210 species in 13 genera.[2] Erythranthe (111 species) and Diplacus (46 species) are much larger than the other genera. Phrymaceae is distributed nearly worldwide but with the majority of species in western North America (about 130 species) and Australia (about 30 species). Phrymaceae consists of four clades, all of which have strong statistical support in cladistic analyses of DNA sequences. No relationships among these four clades have been strongly supported by the bootstrap or posterior probability assessments of clade support in any of the datasets that have been produced so far. One of the four main clades consists of a single species, Phryma leptostachya. Another consists of Mimulus sensu stricto (seven species) and six genera that have an Australian distribution. The other two clades have an American-Asian disjunct distribution.[13] One of these includes the large genus Diplacus, while the other of these includes the other large genus, Erythranthe.
Estimates of the number of species in Phrymaceae have varied widely because of a lack of clear differences between species in certain genera, especially Diplacus and Erythranthe. When these two genera have been treated as segregates of Mimulus, the number of species assigned to Mimulus sensu lato has ranged from about 90[14] to about 150.[15] A 2008 paper indicates that the actual number of species is well over 150.[4]
In 2012, a revision of Phrymaceae recognized 188 species in the family, but noted that 17 species from Australia and five from North America would be named and described in future publications. Ten of those unnamed species will be in Peplidium, raising the number of species in that genus from four to 14.[2]
The following description is excerpted from the conspectus published in 2012.[2]
Mostly annual or perennial herbs, a few subshrubs. Leaves opposite, sometimes glandular-punctate. Flowers hypogynous; usually in racemes, rarely solitary or in axillary clusters of 2 or 3. Calyx tubular, toothed, usually ribbed below teeth. Corolla zygomorphic, or rarely, sub-actinomorphic; 5-lobed, or rarely reduced to 3 or 4 lobes. Stamens 4, didynamous, or rarely 2. Filaments inserted on corolla tube. Carpels 2, bearing many ovules; or rarely, carpel 1 with a single ovule. Stigmas 2-lobed, sensitive except in Elacholoma hornii which has a linear stigma. Fruit a loculicidal capsule, rarely a schizocarp or berry; borne in a persistent calyx. Seeds small; many or only 1 (Phryma).
The family Phrymaceae is mainly defined by the following three characteristics:
The family Phrymaceae was established in 1847 by Johannes Conrad Schauer as a guest author in the Prodromus of Alphonse Pyramus de Candolle.[16][17] The family has often been called "Phrymataceae", even in modern times,[18] but the correct name for the family is Phrymaceae.[2]
Until 2002, Phrymaceae was usually defined as consisting of only a single, anomalous species, Phryma leptostachya. Whenever Phrymaceae was not recognized, Phryma was usually placed in the family Verbenaceae, but sometimes in Lamiaceae.[19] Mimulus and its relatives were usually placed in some version of Scrophulariaceae that was much larger than the currently accepted circumscription of that family.[20]
In 2002, a molecular phylogenetic study showed that Phryma formed a strongly supported clade with Mimulus and its various relatives. Chloroplast DNA showed Phryma to be embedded within a broadly defined Mimulus, but this result was not strongly supported, and was contradicted by data from the ITS and ETS regions of the nuclear genome.[9]
In 2004, in the most recent comprehensive treatment of families and genera in Lamiales, Phrymaceae consisted of Phryma only.[21] In that treatment, it was suggested that Mimulus and its relatives (8 genera) might be transferred from Scrophulariaceae to Phrymaceae. It was also suggested that 11 other genera in Scrophulariaceae might be transferred in the same way. The 11 "additional genera" were Dodartia, Mazus, Lancea, Bythophyton, Encopella, Hemianthus, Micranthemum, Bryodes, Dintera, Psammetes, and Mimulicalyx.[15]
Dodartia, Mazus, and Lancea make Phrymaceae paraphyletic if they are included within it.[6][22] They now constitute the related family Mazaceae.[8]
The monotypic genera Bythophyton and Encopella might properly belong to Plantaginaceae tribe Gratioliae.[23] This hypothesis has never been tested by molecular phylogenetics.
Hemianthus is so similar to Micranthemum that its recognition as a separate genus is doubtful.[14] Micranthemum and Bryodes have been shown to be members of Linderniaceae.[5]
The African monotypic genera Dintera and Psammetes are little known and their affinities remain obscure. Mimulicalyx has 2 species, both endemic to China. Their familial placement remains uncertain.
Thus Bythophyton, Encopella, Dintera, Psammetes, and Mimulicalyx might be considered as possible members of Phrymaceae since they have not been unequivocally placed elsewhere. Instead of recognizing Phrymaceae and several of the other Lamiales families of APG III, some authors have chosen to maintain a large polyphyletic Scrophulariaceae until there is a clear understanding of how it should be "disintegrated".[19]
A taxonomic conspectus of Phrymaceae published in 2012 included 13 genera. In that conspectus, Eunanus, Tricholoma, and Berendtiella were not accepted as they are in some recent works. Eunanus is reduced to a section in Diplacus. Tricholoma is subsumed within Glossostigma.[2] Subsequent molecular phylogenetic studies showed that Cyrtandromoea also belonged in the family,[24] a placement accepted by Plants of the World Online, which also accepts the monospecific genus Mimulicalyx, producing a total of 15 genera.[25]
Phrymaceae, also known as the lopseed family, is a small family of flowering plants in the order Lamiales. It has a nearly cosmopolitan distribution, but is concentrated in two centers of diversity, one in Australia, the other in western North America. Members of this family occur in diverse habitats, including deserts, river banks and mountains.
Phrymaceae is a family of mostly herbs and a few subshrubs, bearing tubular, bilaterally symmetric flowers. They can be annuals or perennials. Some of the Australian genera are aquatic or semiaquatic. One of these, Glossostigma, is among the smallest of flowering plants, larger than the aquatic Lemna but similar in size to the terrestrial Lepuropetalon. The smallest members of Phrymaceae are only a few centimeters long, while the largest are woody shrubs to 4 m tall. The floral structure of Phrymaceae is variable, to such an extent that a morphological assessment is difficult. Reproduction is also variable, being brought about by different mating systems which may be sexual or asexual, and may involve outcrossing, self-fertilization, or mixed mating. Some are pollinated by insects, others by hummingbirds. The most common fruit type in this family is a dehiscent capsule containing numerous seeds, but exceptions exist such as an achene, in Phryma leptostachya, or a berry-like fruit in Leucocarpus.
About 16 species are in cultivation. They are known horticulturally as "Mimulus" and were formerly placed in the genus Mimulus when it was defined broadly to include about 150 species. Mimulus, as a botanical name, rather than a common name or horticultural name, now represents a genus of only seven species. Most of its former species have been transferred to Diplacus or Erythranthe. Six of the horticultural species are of special importance. These are Diplacus aurantiacus, Diplacus puniceus, Erythranthe cardinalis, Erythranthe guttata, Erythranthe lutea, and Erythranthe cuprea.
Phrymaceae has recently become a model system for evolutionary studies.
Within the order Lamiales, Phrymaceae is a member of an unnamed clade of five families. This clade has the topology of a phylogenetic grade and can therefore be represented as {Mazaceae [Phrymaceae (Paulowniaceae )]}. Two of these families, Mazaceae and Rehmanniaceae are not part of the APG III system. They were not formally validated until 2011.
The composition of Phrymaceae and the delimitation of genera changed radically from 2002 to 2012 as a result of molecular phylogenetic studies. Previously, Phrymaceae had been monotypic with Phryma leptostachya as its only species. It was limited in geographic range to eastern North America and eastern China. Phryma had been previously placed by Cronquist in Verbenaceae. Research on phylogenetic relationships revealed that several genera, traditionally included in Scrophulariaceae, were actually more closely related to Phryma than to Scrophularia. These genera became part of an expanded Phrymaceae. Mazus and Lancea were included in Phrymaceae for a short time before further studies indicated that they, along with Dodartia should be segregated as a new family, Mazaceae.
As currently understood, Phrymaceae consists of about 210 species in 13 genera. Erythranthe (111 species) and Diplacus (46 species) are much larger than the other genera. Phrymaceae is distributed nearly worldwide but with the majority of species in western North America (about 130 species) and Australia (about 30 species). Phrymaceae consists of four clades, all of which have strong statistical support in cladistic analyses of DNA sequences. No relationships among these four clades have been strongly supported by the bootstrap or posterior probability assessments of clade support in any of the datasets that have been produced so far. One of the four main clades consists of a single species, Phryma leptostachya. Another consists of Mimulus sensu stricto (seven species) and six genera that have an Australian distribution. The other two clades have an American-Asian disjunct distribution. One of these includes the large genus Diplacus, while the other of these includes the other large genus, Erythranthe.
Estimates of the number of species in Phrymaceae have varied widely because of a lack of clear differences between species in certain genera, especially Diplacus and Erythranthe. When these two genera have been treated as segregates of Mimulus, the number of species assigned to Mimulus sensu lato has ranged from about 90 to about 150. A 2008 paper indicates that the actual number of species is well over 150.
In 2012, a revision of Phrymaceae recognized 188 species in the family, but noted that 17 species from Australia and five from North America would be named and described in future publications. Ten of those unnamed species will be in Peplidium, raising the number of species in that genus from four to 14.
Mimulus guttatus from Thomé, Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885
Phrymaceae (= Phrymataceae) es una familia de plantas fanerógamas con seis géneros que pertenece al orden Lamiales. Naturales de las zonas templadas y subtropicales de India a Japón y este de Norteamérica.
Phrymaceae (= Phrymataceae) es una familia de plantas fanerógamas con seis géneros que pertenece al orden Lamiales. Naturales de las zonas templadas y subtropicales de India a Japón y este de Norteamérica.
Apinankukkakasvit (Phrymaceae) on kasviheimo, joka on sukua huulikukkaiskasveille (Lamiaceae eli Labiatae). Heimon tunnetuimmat edustajat ovat kääpiökielet (Glossostigma), apinankukat (Mimulus) ja soiliot (Rehmannia). Heimoon aiemmin viety arokki (Dodartia orientalis) on nykyään Mazaceae-heimossa.[1][2]
Apinankukkakasveihin kuuluu enimmäkseen yksi- ja monivuotisia ruohoja, vain harvoin ne ovat puuvartisia. Lehtilaidat ovat tavallisesti hampaiset, joskus ehyet. Kukat ovat tavallisesti kukinnoissa. Verhiö on putkimainen, suultaan hampainen. Heteenponnet ovat lähes munuaisenmuotoisia. Kukassa on toisinaan mesiäinen. Luotti on leveän kaksiliuskainen, joskus yksiliuskainen, tavallisesti sensitiivinen. Kussakin emilehdessä on paljon suoria siemenaiheita. Hedelmä on tavallisesti avautuva, verhiöllinen.[2]
Apinankukkakasveja esiintyy Pohjois-Amerikassa, Andeilla, eteläisessä Afrikassa, Madagaskarissa ja Itä-Aasiasta ja Etu-Intiasta Uuteen-Seelantiin ulottuvalla alueella. Runsaiten lajeja on Pohjois-Amerikan länsiosissa ja Australiassa.[2]
Heimossa on 13 sukua ja 188 lajia, joista 111 kuuluu sukuun Erythranthe ja 46 sukuun Diplacus.[2]
Diplacus memphiticus.
Lancea tibetica (siirretty Mazaceae-heimoon).
Mimulus alatus -apinankukka.
Apinankukkakasvit (Phrymaceae) on kasviheimo, joka on sukua huulikukkaiskasveille (Lamiaceae eli Labiatae). Heimon tunnetuimmat edustajat ovat kääpiökielet (Glossostigma), apinankukat (Mimulus) ja soiliot (Rehmannia). Heimoon aiemmin viety arokki (Dodartia orientalis) on nykyään Mazaceae-heimossa.
Les Phrymacées (Phrymaceae) sont une famille des plantes dicotylédones, originaires de l'est de l'Amérique du Nord et d'Asie (Japon, Népal, Inde et Pakistan occidental).
Le nom vient du genre type Phryma dont l’origine est inconnue, mais pourrait être apparenté avec le racine grecque φρύνος / phrynos, crapaud[1].
La classification classique de Cronquist (1981) avait été précédemment placé Phryma dans les Verbenaceae. Les recherches phylogénétiques ont révélé que plusieurs genres, traditionnellement inclus dans Scrophulariaceae, étaient en fait plus étroitement liés au genre Phryma qu'au genre Scrophularia.
Pendant une courte période les genres Mazus et Lancea ont été inclus dans les Phrymaceae.
En classification phylogénétique APG II (2003) la circonscription des Phrymacées est incertaine : le genre le plus connu est Mimulus.
Les Phrymacées font partie d'un clade de cinq familles : Mazaceae, Phrymaceae, Paulowniaceae, Orobanchaceae, Lamiaceae, dont deux, Mazacées et Rehmanniacées, ne font pas partie de la classification phylogénétique APG III (2009) et n'ont été officiellement validées qu'en 2011.
La composition des Phrymacées et la délimitation des genres ont radicalement changé de 2002 à 2012. Auparavant ils étaient monotypiques avec Phryma leptostachya (en) comme seule espèce.
En classification phylogénétique APG IV (2016), les Mazaceae (genres Dodartia (en), Lancea (en) et Mazus) forment une famille distincte.
Selon Angiosperm Phylogeny Website (12 nov. 2015)[2] :
Selon NCBI (12 nov. 2015)[3] :
Selon ITIS (12 nov. 2015)[4] :
Les Phrymacées (Phrymaceae) sont une famille des plantes dicotylédones, originaires de l'est de l'Amérique du Nord et d'Asie (Japon, Népal, Inde et Pakistan occidental).
Phrymaceae, biljna porodica u redu medićolike koja obuhvaća desetak rodova sa svih kontinenata osim Europe, u koju su uvezene neke vrste roda Erythranthe [1]
Postoji oko 220 vrsta[2] jednogodišnjeg raslinja, trajnica i polugrmova.
Phrymaceae, biljna porodica u redu medićolike koja obuhvaća desetak rodova sa svih kontinenata osim Europe, u koju su uvezene neke vrste roda Erythranthe
Postoji oko 220 vrsta jednogodišnjeg raslinja, trajnica i polugrmova.
Phrymaceae adalah salah satu suku anggota tumbuhan berbunga. Menurut Sistem klasifikasi APG II suku ini termasuk dalam bangsa Lamiales.
Phrymaceae adalah salah satu suku anggota tumbuhan berbunga. Menurut Sistem klasifikasi APG II suku ini termasuk dalam bangsa Lamiales.
Phrymaceae Schauer, 1847 è una famiglia di piante spermatofite dicotiledoni appartenenti all'ordine delle Lamiales.[1][2][3]
Il nome della famiglia potrebbe derivare dal nome greco-latino "Phyrama" per un non meglio identificato composto della resina di un albero nord-africano.[4] L'epiteto specifico (leptostachya) deriva da due parole: "lepto" (= piccolo, snello)[5][6] e "stachus" (= spiga di grano)[7][8], quest'ultimo nome greco è stato usato da Dioscoride (Anazarbe, 40 circa – 90 circa), medico, botanico e farmacista greco antico che esercitò a Roma ai tempi dell'imperatore Nerone, per piante come l'ortica bianca o il lamio.
Il nome scientifico della famiglia è stato definito dal botanico germanico, studioso delle spermatofite, Johannes Conrad Schauer (1813 - 1848) nella pubblicazione "Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis - 11: 520. 1847" del 1847.[9]
La distribuzione delle specie di questa famiglia è soprattutto americana con climi tropicali o sub-tropicali, ma comprende anche una fascia che dall'Africa tropicale arriva fino all'Australia e Giappone passando per l'India.
La posizione tassonomica delle specie di questa famiglia più volte è stata modificata nel corso del tempo. In passato mentre alcuni botanici (classificazione di Engler e Diels, oppure di Wettstein e Rendle) hanno riconosciuto la famiglia Phrymaceae (nell'ordine delle Tubiflorae) comprendente il solo genere Phryma sottolineando i caratteri peculiari e distintivi del gineceo, altri (Bentham, Hooker, Hallier e Hutchinson) non hanno dato validità tassonomica alla famiglia ed hanno incluso il suo solo genere nella famiglia delle Verbenaceae giustificando il fatto che il gineceo uniloculare è derivato da un tipo di frutta simile trovato nelle Lantaneae e che anche la vascolarizzazione floreale di Phryma è simile a quella dei generi Lantana, Lippia, e Stachytarpheta (tribù Lantaneae, famiglia Verbenaceae).[10][11] Solo in tempi recenti con i nuovi sistemi di classificazione filogenetica (classificazione APG) la famiglia ha avuto l'attuale circoscrizione nella quale sono confluiti diversi generi da altre famiglie come le Scrophulariaceae.[1][3]
Nell'ambito dell'ordine Lamiales la famiglia, da un punto di vista evolutivo, occupa una posizione molto interna (recente) antecedenti solamente alle famiglie Paulowniaceae e Orobanchaceae (è "gruppo fratello" dell'insieme delle due famiglie). Queste tre famiglie si sono separate dal resto dell'ordine circa 67 milioni di anni fa; mentre a 40 milioni di anni può essere posizionata la definitiva separazione delle Phrymaceae dal resto del gruppo.[1]
La famiglia attualmente è suddivisa in 4 tribù, 10 generi e circa 173 specie.[2][3]
La tribù Leucocarpeae Conzatti, 1910 comprende 2 generi e 6 specie:
La tribù Microcarpeae Miq., 1857 comprende 4 generi e circa 16 specie:
La tribù Mimuleae Dumort., 1829 comprende 3 generi e circa 150 specie:
La tribù Phrymeae Hogg, 1858 comprende un generi e una specie:
Note:
Probabilmente l'attuale struttura della famiglia non è ancora definitiva. Di seguito per ogni tribù sono indicate le proposte per delle nuove circoscrizioni.
Uno studio cladistico recente[11] propone che alla tribù Leucocarpeae vada tolto il genere Hemichaena (assegnato alla tribù Mimuleae) e aggiunto il genere Erythranthe Spach, 1840.
Alla tribù Microcarpeae ai quattro generi già presenti andrebbero aggiunti altri due nuovi generi:[11]
Inoltre è da aggiungere il genere Mimulus s.str. ridotto solamente a 7 specie con una distribuzione cosmopolita.
In base ad alcune ricerche sul DNA di tipo filogenetico[17] risulta che il genere Mimulus non è monofiletico: al suo interno si trovano nidificate diverse specie appartenenti a generi diversi: Hemichaena e Leucocarpus. Inoltre alcune sue sezioni formano un clade separato con i generi Glossostigma e Peplidium. Alla Mimuleae oltre al genere Mimetanthe dovrebbe essere assegnato il genere Hemichaena con 5 specie (attualmente descritto all'interno della tribù Leucocarpeae[3]). Mentre al genere Mimulus (rinominato Diplacus) dovrebbero essere assegnate le seguenti sei sezioni:
Il cladogramma a lato tratto dallo studio citato[11] e semplificato mostra la struttura della famiglia revisionata in base alle ultime ricerche.
Per meglio comprendere ed individuare i vari generi della famiglia l'elenco seguente utilizza in parte il sistema delle chiavi analitiche (vengono cioè indicate solamente quelle caratteristiche utili a distingue una specie dall'altra).[11]
Phrymaceae Schauer, 1847 è una famiglia di piante spermatofite dicotiledoni appartenenti all'ordine delle Lamiales.
Phrymaceae is een botanische naam, voor een familie van tweezaadlobbige planten. Een familie onder deze naam wordt tamelijk onregelmatig erkend door systemen van plantentaxonomie, en dan met een wisselende omschrijving. De familie wordt wel erkend door het APG-systeem (1998) en het APG II-systeem (2003).
Het gaat om een niet al te grote familie van onzekere samenstelling. De bekendste vertegenwoordiger is de gele maskerbloem (Mimulus guttatus).
Phrymaceae is een botanische naam, voor een familie van tweezaadlobbige planten. Een familie onder deze naam wordt tamelijk onregelmatig erkend door systemen van plantentaxonomie, en dan met een wisselende omschrijving. De familie wordt wel erkend door het APG-systeem (1998) en het APG II-systeem (2003).
Het gaat om een niet al te grote familie van onzekere samenstelling. De bekendste vertegenwoordiger is de gele maskerbloem (Mimulus guttatus).
Phrymaceae, gjøglerblomstfamilien er en plantefamilie i ordenen Lamiales i kurvplante-kladen (Asteridae). Ingen arter vokser naturlig i den nordiske floraen, men ulike arter av gjøglerblomstslekta (Mimulus sp.) dyrkes i hager og kan finnes forvilla. De fleste artene i denne familien var tidligere inkludert i maskeblomstfamilien.
Phrymaceae, gjøglerblomstfamilien er en plantefamilie i ordenen Lamiales i kurvplante-kladen (Asteridae). Ingen arter vokser naturlig i den nordiske floraen, men ulike arter av gjøglerblomstslekta (Mimulus sp.) dyrkes i hager og kan finnes forvilla. De fleste artene i denne familien var tidligere inkludert i maskeblomstfamilien.
Phrymaceae – rodzina roślin należąca do rzędu jasnotowców (Lamiales). Do rodziny zalicza się 13 rodzajów ze 188 gatunkami, z czego większość należy do rodzajów Erythranthe (111) i Diplacus (46). Przedstawiciele tej rodziny są najbardziej zróżnicowani w zachodniej części Ameryki Północnej i Australii, ale poza tym spotykani są niemal w całej Ameryce Północnej, w Ameryce Środkowej i wzdłuż Andów w Ameryce Południowej, w Afryce południowej i środkowej, w południowo-wschodniej i wschodniej Azji oraz na wyspach Oceanii[1]. We florze Polski jedynymi przedstawicielami tej rodziny są zawleczone tu z Ameryki Północnej gatunki kroplika (Mimulus)[3].
Przynależność do tej rodziny różnych roślin i jej pozycja systematyczna pozostawała bardzo zmienna. Na przełomie XX i XXI wieku ujmowana była jako monotypowa, tylko z rodzajem Phryma o niejasnej pozycji systematycznej w grupie rodzin jasnotowatych-werbenowatych-trędownikowatych. Później badania molekularne wykazały zagnieżdżenie tego rodzaju w obrębie grupy kilku rodzajów z Mimulus, dotychczas włączanych do trędownikowatych[5]. W szerszym ujęciu rodzina ta znalazła się w systemie APG III z 2009. W systemie APG IV z 2016 z rodziny tej wyodrębniono trzy rodzaje w osobną rodzinę Mazaceae[6].
Oleaceae oliwkowate
Gesneriaceae ostrojowate
Plantaginaceae babkowate
Scrophulariaceae trędownikowate
Byblidaceae byblisowate
Linderniaceae linderniowate
Pedaliaceae połapkowate, sezamowate
Acanthaceae akantowate
Bignoniaceae bignoniowate
Lentibulariaceae pływaczowate
Verbenaceae werbenowate
jasnotowate Lamiaceae
Phrymaceae
paulowniowate Paulowniaceae
zarazowate Orobanchaceae
Phrymaceae – rodzina roślin należąca do rzędu jasnotowców (Lamiales). Do rodziny zalicza się 13 rodzajów ze 188 gatunkami, z czego większość należy do rodzajów Erythranthe (111) i Diplacus (46). Przedstawiciele tej rodziny są najbardziej zróżnicowani w zachodniej części Ameryki Północnej i Australii, ale poza tym spotykani są niemal w całej Ameryce Północnej, w Ameryce Środkowej i wzdłuż Andów w Ameryce Południowej, w Afryce południowej i środkowej, w południowo-wschodniej i wschodniej Azji oraz na wyspach Oceanii. We florze Polski jedynymi przedstawicielami tej rodziny są zawleczone tu z Ameryki Północnej gatunki kroplika (Mimulus).
Phrymaceae é uma família de plantas angiospérmicas (plantas com flor - divisão Magnoliophyta), pertencente à ordem Lamiales.
A ordem à qual pertence esta família está por sua vez incluida na classe Magnoliopsida (Dicotiledóneas): desenvolvem portanto embriões com dois ou mais cotilédones.
Phrymaceae é uma família de plantas angiospérmicas (plantas com flor - divisão Magnoliophyta), pertencente à ordem Lamiales.
A ordem à qual pertence esta família está por sua vez incluida na classe Magnoliopsida (Dicotiledóneas): desenvolvem portanto embriões com dois ou mais cotilédones.
Gyckelblomsväxter (Phrymaceae) är en familj med trikolpater som omfattar ungefär 234 arter i 19 släkten. De förekommer på alla kontinenter utom Europa. Familjen består av ett- och fleråriga örter.
Wikimedia Commons har media som rör Gyckelblomsväxter.
Gyckelblomsväxter (Phrymaceae) är en familj med trikolpater som omfattar ungefär 234 arter i 19 släkten. De förekommer på alla kontinenter utom Europa. Familjen består av ett- och fleråriga örter.
Члени родини — головним чином трави і кілька видів напівчагарників. Вони можуть бути однорічними або багаторічними рослинами. Деякі з австралійських родів є водними або напівводними. Найменші члени родини кілька сантиметрів завдовжки, найбільші чагарники до 4 метрів. Листки розміщені по спіралі. Квіти бічні або кінцеві, окремі або в суцвіттях. Найбільш поширений тип плодів — капсула, насіння дрібне.
Майже космополітичний, має два центри біорозмаїття: Австралія та Північна Америка. Члени цієї родини зустрічаються в різних місцях проживання, у тому числі пустелях, берегах річок і горах. Деякі види вирощуються як декоративні.
Họ Thấu cốt thảo (danh pháp khoa học: Phrymaceae) là một họ thực vật có hoa nhỏ trong bộ Hoa môi (Lamiales). Họ này chứa khoảng 190-235 loài, phân bó rộng khắp thế giới nhưng phần lớn các loài tại miền tây Bắc Mỹ (khoảng 130 loài) [1] và Australia (khoảng 30 loài) [1].
Trước đây, họ này là đơn chi với chi duy nhất là Phryma, và có phân bố hạn hẹp về mặt địa lý tại miền đông Bắc Mỹ và miền đông Trung Quốc. Chi này trước đó được đặt trong họ Verbenaceae theo hệ thống Cronquist.
Nghiên cứu mới về các mối quan hệ phát sinh loài như của Beardsley & Olmstead (2002)[1] chỉ ra rằng một vài chi, theo truyền thống được đặt trong họ Scrophulariaceae, trên thực tế có mối quan hệ họ hàng gần gũi hơn với họ Phrymaceae theo định nghĩa mới và được mở rộng. Một bài báo gần đây còn gợi ý rằng chi Rehmannia có quan hệ họ hàng gần với chi Mazus và Lancea, nhưng cũng nghi ngờ về việc đưa các chi này vào trong họ Phrymaceae [2].
Họ Phrymaceae chủ yếu được định nghĩa theo 3 đặc trưng cơ bản sau:
Các thành viên trong họ này có mặt trong các môi trường sống đa dạng, tại các sa mạc, bờ sông hay sườn núi. Chúng có thể là cây một năm hay lâu năm, với chiều cao từ chỉ vài xentimét tới các cây bụi thân gỗ cao tới 4 m.
Cấu trúc hoa trong phạm vi họ Phrymaceae có thể rất khác biệt, vì thế việc đánh giá theo hình thái trở nên khó khăn. Các tràng hoa của chúng có thể là dạng đối xứng hai bên hay xuyên tâm (tỏa tia).
Ngay sự sinh sản của chúng cũng được thực hiện theo nhiều hệ thống sinh sản khác nhau: vô tính, tự thụ phấn, thụ phấn chéo hay hỗn tạp. Một số thụ phấn nhờ côn trùng, số khác nhờ chim ruồi.
Kiểu quả phổ biến nhất trong họ là quả nang dễ nứt, chứa nhiều hạt, nhưng cũng có các ngoại lệ (như quả bế ở Phryma leptostachya, hay tương tự như quả mọng ở các loài Leucocarpus).
Chi Mimulus (với khoảng 120-170 loài) là không đơn ngành. Sáu chi khác có lẽ bắt nguồn từ trong chi này (bao gồm Glossostigma, Peplidium, Phryma, Leucocarpus, Hemichaena và Berendtiell)[1], và chi chỉ có tại Australia là Elacholoma có lẽ cũng vậy. Chi Mimulus có sự phân bố rộng khắp toàn cầu, với phần lớn các loài tại miền tây Bắc Mỹ (và phần lớn tại California). Nó cũng có mặt tại Australia, Nam Phi, Ấn Độ, Chile, Mexico, Himalaya và Madagascar. Mối quan hệ phân loại của các loài này hiện vẫn còn chưa rõ và việc định nghĩa lại chi này vẫn đang tiến hành; việc chia nhỏ chi này có lẽ là bước tiếp theo, đòi hỏi trên 100 tên gọi khoa học phải thay đổi. Các phân chi hiện tại trong chi này là: Schizoplacus, Mimulus với các đoạn như sau[1]:
Họ Thấu cốt thảo (danh pháp khoa học: Phrymaceae) là một họ thực vật có hoa nhỏ trong bộ Hoa môi (Lamiales). Họ này chứa khoảng 190-235 loài, phân bó rộng khắp thế giới nhưng phần lớn các loài tại miền tây Bắc Mỹ (khoảng 130 loài) và Australia (khoảng 30 loài) .
Trước đây, họ này là đơn chi với chi duy nhất là Phryma, và có phân bố hạn hẹp về mặt địa lý tại miền đông Bắc Mỹ và miền đông Trung Quốc. Chi này trước đó được đặt trong họ Verbenaceae theo hệ thống Cronquist.
Nghiên cứu mới về các mối quan hệ phát sinh loài như của Beardsley & Olmstead (2002) chỉ ra rằng một vài chi, theo truyền thống được đặt trong họ Scrophulariaceae, trên thực tế có mối quan hệ họ hàng gần gũi hơn với họ Phrymaceae theo định nghĩa mới và được mở rộng. Một bài báo gần đây còn gợi ý rằng chi Rehmannia có quan hệ họ hàng gần với chi Mazus và Lancea, nhưng cũng nghi ngờ về việc đưa các chi này vào trong họ Phrymaceae .
Фримовые (лат. Phrymaceae) — семейство цветковых растений порядка Ясноткоцветные (лат. Lamiales). Содержит 16-19 (по другим источникам, 10[2]) родов и свыше 190 видов.
Семейство представлено более или менее по всему миру. Фримовые имеют 2 центра разнообразия: первый располагается в умеренной климатической зоне, а второй — в западной части Северной Америки и в Австралии. Во влажных тропиках обитают лишь несколько видов. Некоторые виды обнаружены также на востоке Северной Америки, в Южной Америке, Восточной и Южной Азии, Южной Африке. Два вида были искусственно акклиматизированы в Центральной Европе (неофиты).
Большинство видов — однолетние и многолетние травянистые растения. Лишь несколько видов являются полукустарниками и имеют деревянистые стебли. Надземная часть может быть как голой, так и опушённой железистыми волосками. Листья супротивные.
Цветки могут быть как одиночными и располагаться пазушно или верхушечно, так и быть собранными в кистевидное соцветие. Двуполые актиноморфные или, что бывает чаще, зигоморфные цветки всегда пятичленные. Трубка чашечки зелёная. Лепестки срастаются и формируют колоколообразный венчик. Тычинок обычно 4, реже 2. Плодолистиков всегда 2, они срастаются, образуя верхнюю завязь. Рыльце двулопастное. Некоторые виды опыляются насекомыми, остальные — колибри.
Плод — коробочка с мелкими многочисленными семенами, но есть и исключения. К примеру, у Phryma leptostachya плод — семянка, а у Leucocarpus он ягодообразный.
Ранее семейство Фримовые считали монотипным, содержащим один род Phryma, распространённые в географическом регионе от востока Северной Америки до востока Китая. Кронквист отнёс этот род к семейству Вербеновые (лат. Verbenaceae).
В 2002 году были проведены новые исследования филогенетических родственных связей, в ходе которых было выяснено, что несколько родов семейства Норичниковые (лат. Scrophulariaceae) значительно ближе стоят к по-новому определённому и расширенному семейству Фримовые. Недавно было выдвинуто предположение о том, что род Rehmannia является близким родственником родов Mazus и Lancea, однако включение этого рода в семейство фримовые представлялось сомнительным.
Разные источники по-разному определяют родовой состав семейства. Некоторые из них включают в него всего лишь 10 родов:
Согласно другим, помимо вышеперечисленных к фримовым также относятся роды:
Таким образом, к семейству Фримовые они относят 17 родов.
Наиболее многочисленным родом семейства является род Губастик, или Мимулюс (лат. Mimulus). Он содержит более 120 видов.
Phryma leptostachya var. asiatica
Фримовые (лат. Phrymaceae) — семейство цветковых растений порядка Ясноткоцветные (лат. Lamiales). Содержит 16-19 (по другим источникам, 10) родов и свыше 190 видов.
参见正文
透骨草科 (Schauer 1847)以前只分成一属—透骨草属（Phryma）一种透骨草（Phryma leptostachya Linn.），但最新的基因分析认为许多原来在玄参科的属应该列入本科，重新分成11属约190种，。主要分布在北美洲，约有160种，其次在澳洲有约30种，另外30种分布在世界各地。
本科植物为一年生或多年生草本，也有高达4米的灌木，花萼5，管状有齿；心皮内有两个薄板，果实为蒴果开裂。
1981年的克朗奎斯特分类法将其列入马鞭草科内，1998年根据基因亲缘关系分类的APG 分类法将新扩大的本科列入唇形目。
透骨草科 (Schauer 1847)以前只分成一属—透骨草属（Phryma）一种透骨草（Phryma leptostachya Linn.），但最新的基因分析认为许多原来在玄参科的属应该列入本科，重新分成11属约190种，。主要分布在北美洲，约有160种，其次在澳洲有约30种，另外30种分布在世界各地。
本科植物为一年生或多年生草本，也有高达4米的灌木，花萼5，管状有齿；心皮内有两个薄板，果实为蒴果开裂。
1981年的克朗奎斯特分类法将其列入马鞭草科内，1998年根据基因亲缘关系分类的APG 分类法将新扩大的本科列入唇形目。
ハエドクソウ科（Phrymaceae）は双子葉植物の科の一つである。約13属190種が属し、北アメリカとオーストラリアを始めとして世界に分布する[1]。果実はさく果で、ハエドクソウ属のみ種子が1個、その他は多数の種子を含む。花冠は筒状で先は唇状になる。
従来ゴマノハグサ科に分類されていた属を含む。
以下に系統樹を示す。大部分の種はミゾホオズキ属 Mimulus に含まれるが、これは多系統であり、将来的に再編される可能性が高い[2][3]。
ハエドクソウ科 サギゴケ亜科M. sect. Mimulus（一部）
M. sect. Mimulus（一部）
ハエドクソウ属 Phryma
M. sect. Paradanthus・Simolus・Erythranthe
M. sect. Eunanus・Mimulastrum・Diplacus・Oenoe・Mimuloides
東アジアと北アメリカに分布するハエドクソウ1属1種のみ（ハエドクソウとアメリカハエドクソウの2亜種）からなる単型科・属とする。
クロンキスト体系では科として認めず、ハエドクソウをクマツヅラ科に入れる。
この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（プロジェクト:植物／Portal:植物）。 ハエドクソウ科（Phrymaceae）は双子葉植物の科の一つである。約13属190種が属し、北アメリカとオーストラリアを始めとして世界に分布する。果実はさく果で、ハエドクソウ属のみ種子が1個、その他は多数の種子を含む。花冠は筒状で先は唇状になる。
従来ゴマノハグサ科に分類されていた属を含む。
파리풀과(---科, 학명: Phrymaceae 프리마케아이[*])는 꿀풀목의 과이다.[1]
동아시아에서 히말라야에 걸친 지역 그리고 북아메리카 동부에 분포하고 있으며, 세계적으로 13개 속이 알려져 있다. 한국에는 파리풀이 자라고 있다.
여러해살이풀로서 줄기는 곧게 서며 짧은 털이 나 있다. 잎은 마주 달리는데, 잎자루를 가지고 있으며 턱잎은 없다. 꽃은 양성화로, 꽃받침과 꽃부리는 모두 입술 모양이다. 수술은 4개인데, 그 중 2개는 길고 2개는 짧다. 씨방은 상위로 1개의 방을 가지며, 그 안의 밑부분에는 1개의 밑씨가 만들어진다. 암술머리는 2갈래로 얕게 나뉘어 있다. 열매는 견과이며 영존하는 꽃받침에 둘러싸여 있다.
.jpg)
.jpg)
Karte mit allen verlinkten Seiten: 
.jpg)
.jpg)
_-_detail_-_geograph.org.uk_-_867443.jpg)
.jpg)
