Els acantocèfals (Acanthocephala) són un embrancament de cucs paràsits caracteritzats per la presència d'una probòscide evaginable recoberta d'espines. Presenta cicles biològics molt complexos, que impliquen diversos hostes intermedis, inclosos invertebrats, peixos, amfibis, aus i mamífers. S'han descrit unes 1.150 espècies. No se n'ha trobat cap representant fòssil.[1]
Els acantocèfals no tenen boca per ingerir aliment, característica compartida amb els cestodes com les tènies. Per això absorbeixen els nutrients ja digerits per l'hoste a través del tegument corporal, molt fi, fet que simplifica enormement l'aparell digestiu.
Les dimensions d'aquests animals són molt diverses, des de formes de pocs mil·límetres fins a longituds de fins a 650 mm, com Gigantorhynchus gigas.
Els acantocèfals estan molt adaptats a la vida parasitària i han perdut molts òrgans i estructures a través dels processos evolutius. Això fa que determinar el parentesc amb altres tàxons comparant la morfologia sigui problemàtic. Anàlisis filogenètiques amb el 18S ribosomal han demostrat que els acantocèfals estan més estretament emparentats amb els rotífers, o podrien pertànyer a aquest fílum. Els dos estan inclosos en el grup dels platizous.
El següent cladograma, adaptat de l'enllaç, mostra les afinitats dels acantocèfals:
GnathiferaAcanthocephala
Els acantocèfals (Acanthocephala) són un embrancament de cucs paràsits caracteritzats per la presència d'una probòscide evaginable recoberta d'espines. Presenta cicles biològics molt complexos, que impliquen diversos hostes intermedis, inclosos invertebrats, peixos, amfibis, aus i mamífers. S'han descrit unes 1.150 espècies. No se n'ha trobat cap representant fòssil.
