dcsimg
 
  fr  
noms dans le fil d’Ariane
Image de Athérine Joël
Life » … » Animaux » … » Vertébrés » … » Actinoptérygiens » … » Atherinidae » …

Athérine Joël

Atherina boyeri Risso 1810

catalan ; valencien
tout afficher azéri catalan ; valencien gallois allemand anglais espagnol ; castillan basque français Croate italien latin néerlandais ; flamand norvégien polonais portugais asturien russe suédois ukrainien vietnamien chinois

Joell ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
src=
Exemplars de la Toscana (Itàlia)
src=
Exemplars de la desembocadura del riu Negro (Ḷḷuarca, Astúries)

El joell, la cabeçuda, el jovell, el moixó, el moixonet, el xanguet o el xanquet[5] (Atherina boyeri) és un peix teleosti del gènere Atherina pertanyent a la família dels aterínids.[6]

Descripció

  • És un peix petit i de forma allargada que no ultrapassa els 20 cm de llargària total.
  • 7-10 espines i 8-16 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 10-18 radis tous a l'anal.
  • El diàmetre dels ulls és més ample que la longitud del musell.[7][8][9]

Subespècies

Reproducció

Té lloc per primera vegada quan arriba als 1-2 anys de vida. Les poblacions d'aigua dolça del riu Guadalquivir fresen entre l'abril i el juny, mentre que les del llac Trichonis (Grècia)[11] ho fan entre el març i l'octubre. Els ous tenen apèndixs llargs i peluts que els serveixen per adherir-se a les algues filamentoses i a 2-6 m de fondària. Les larves són pelàgiques, tot i que, sovint, formen moles a prop de les costes.[12]

Alimentació

Menja petits crustacis, cucs, mol·luscs i larves de peixos.[7][13][14][15]

Depredadors

És depredat pel sorell ( Trachurus trachurus) (a Grècia), Alosa brashnikovi (Rússia),[16] Alosa fallax (Portugal),[17] el llobarro (Dicentrarchus labrax) (la Gran Bretanya), la lucioperca (Sander lucioperca), el silur (Silurus glanis) i la rata de mar (Uranoscopus scaber) (Grècia).[18][19]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina, salabrosa i dolça;[20][21] demersal; amfídrom[22] i de clima subtropical (53°N-20°N, 18°W-42°E). Tot i que és un peix marí, tolera les baixes salinitats i es pot trobar també als aiguamolls i albuferes costaners i, àdhuc, a l'aigua dolça dels cursos inferiors d'alguns rius.[7][23]

Distribució geogràfica

Es troba a la vora dels litorals de la mar Mediterrània,[24][25][26][27][28] la mar Negra[29] i la mar Càspia. A l'oceà Atlàntic és present des del Portugal continental[30] fins a Mauritània i Madeira,[31] encara que n'hi ha poblacions aïllades a les costes d'Anglaterra i dels Països Baixos.[32][33] Ha estat introduït al mar d'Aral, el llac Trasimè (Itàlia) i, potser, a altres llacs italians.[12][34][4][7][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56] [57][58][59][60][61]

Gastronomia

És molt apreciat en fregitel·les tant a la cuina occitana com a la catalana, igual que la llengüeta rossa (Aphia minuta) i el sonso (Gymnammodytes cicerellus). Normalment, els joells s'empolsen lleugerament amb farina abans de fregir-los en oli d'oliva.[62]

Observacions

És inofensiu per als humans, de costums gregaris i té una esperança de vida normal de vida d'1-2 anys (poques vegades arriba fins als quatre).[12][7]

Referències

  1. ↑ Von Linné, Carl. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius), 1758. . «Enllaç».
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ TERMCAT (català)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. ↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  9. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  10. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  11. ↑ Daoulas, C., Economou, A.N., Stoumboudi, M.T., Psarras, T. i Barbieri-Tseliki, R., 1997. Larvae development in a landlocked population of Atherina boyeri in Lake Trichonis, Greece.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 UICN (anglès)
  13. ↑ Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Atherinidae. P. 1207-1210. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  14. ↑ Danilova, M.M., 1991. Diet of juvenile silversides, Atherina boyeri, from the Black Sea. J. Ichthyol. 31(3):137-147.
  15. ↑ Mantillaci, L., M. Mearelli, G. Giovinazzo i M. Lorenzoni, 1990. Accrescimento ed alimentazione del latterino (Atherina boyeri, Risso). Rivista di Idrobiologia 29(1):309-327.
  16. ↑ Vetchanin, V.I., 1984. Feeding of the astrakhan shad, Alosa brasnikovi (Clupeidae), in the southeastern Caspian sea. J. Ichthyol. 24(5):143-147.
  17. ↑ Assis, C.A., P.R. Almeida, F. Moreira, J.L. Costa i M.J. Costa, 1992. Diet of the twaite Alosa fallax (Lacépède) (Clupeidae) in the River Tagus Estuary, Portugal. J. Fish Biol. 41(6):1049-1050.
  18. ↑ FishBase (anglès)
  19. ↑ Stolyarov, I.A., 1985. Dietary features of catfish, Silurus glanis, and pike-perch Stizostedion lucioperca, in Kyzlyarsk Bay, northern Caspian Sea. J. Ichthyol. 25(2):140-145.
  20. ↑ Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles, vol. 65. París, França. 303 p.
  21. ↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  22. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  23. ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  24. ↑ Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.
  25. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  26. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editore), Roma. 244p.
  27. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  28. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  29. ↑ Salekhova, L.P., N.S. Kostenko, T.A. Bogachick i O.N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23.
  30. ↑ Gordo, L.S. i H.N. Cabral, 2001. The fish assemblage structure of a hydrologically altered coastal lagoon: the Obidos lagoon (Portugal). Hydrobiologia 459:125-133.
  31. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  32. ↑ Wolff, W.J., 2005. Non-indigenous marine and estuarine species in the Netherlands. Zool. Med. Leiden 79(1)31iii.2005:1-116.
  33. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  34. ↑ Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Atherinidae. P. 1207-1210.
  35. ↑ Andreu-Soler, A., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralva, 2006. A review of length-weight relationships of fish from the Segura River basin (SE Iberian Peninsula). J. Appl. Ichthyol. 22:295-296.
  36. ↑ Arias, A. i P. Drake, 1990. Estados juveniles de la ictiofauna en las caños de las salinas de la bahía de Cádiz. Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía. CSIC.
  37. ↑ Azeroual, A., A.J. Crivelli, A. Yahyaoui i M. Dakki, 2000. L'ichtyofaune des eaux continentales du Maroc. Cybium 24(Suppl. 3):17-22.
  38. ↑ Bartulovic, V., B. Glamuzina, A. Conides, A. Gavrilovic i J. Dulcic, 2006. Maturation, reproduction and recruitment of the sand smelt, Atherina boyeri (Risso, 1810) (Pisces: Atherinidae) in the estuary of Mala Neretva River (southeastern Adriatic, Croatia). Acta adriatica 47(1):5-11.
  39. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  40. ↑ Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. vol. 3, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem.
  41. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  42. ↑ Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  43. ↑ Blanco, S., S. Romo, M.-J. Villena i S. Martínez, 2003. Fish communities and food web interactions in some shallow Mediterranean lakes. Hydrobiologia 506-509:473-480.
  44. ↑ Borbori, D.C., P.S. Economidis i E.G. Maurakis, 2001. Freshwater fish habitat science and management in Greece. Aquatic Ecosystem Health and Management 4: 381-391.
  45. ↑ Creech, S., 1992. A study of the population biology of Atherina boyeri (Risso, 1810) in Aberthaw Lagoon, on the Bristol Channel, in South Wales. J. Fish Biol. 41:277-286.
  46. ↑ Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special 215 p.
  47. ↑ Drake, P. i A.M. Arias, 1991. Composition and seasonal fluctuations of the ichthyoplankton community in a shallow tidal channel of Cadiz Bay (S.W. Spain). J. Fish Biol. 39(2):245-263.
  48. ↑ Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
  49. ↑ Innal, D. i F. Erk'akan, 2006. Effects of exotic and translocated fish species in the inland waters of Turkey. Rev. Fish Biol. Fish. 16:39-50.
  50. ↑ Kiener, A. i J. Spillman, 1979. Atherinidae. P. 576-578. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  51. ↑ Koutrakis, E.T., A.K. Kokkinakis, E.A. Eleftheriadis i M.D. Argyropoulou, 2000. Seasonal changes in distribution and abundance of the fish fauna in the two estuarine systems of Strymonikos gulf (Macedonia, Greece). Belgian Journal of Zoology 130:41-48.
  52. ↑ Kyrtatos, N.A., 1982. Investigation on fishing and biology of the most important fishes of the region around the Aegean Sea. Island of Tinos. Thalassographica 5 (specl. publ.), 88 pp.
  53. ↑ Leonardos, I. i A. Sinis, 2000. Age, growth and mortality of Atherina boyeri (Risso, 1810) (Pisces: Atherinidae) in the Mesolongi and Etolikon lagoons (W. Greece). Fish. Res. 45:81-91.
  54. ↑ Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
  55. ↑ Marfin, J.P., 1981. Biologie de l'atherine: Atherina boyeri (Risso, 1810) (Poisson, Téléostéen) dans trois milieux saumâtres du Roussilon (Leucate, Canet, Bourdigou). Universitat de Perpinyà. 238 p. Thèse de troisième cycle.
  56. ↑ Maugé, L.A., 1986. Atherinidae. P. 277-279. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, París. Vol. 2.
  57. ↑ Maugé, L.A., 1990. Atherinidae. P. 604-605. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  58. ↑ Mirto, S., D. Scilipoti, L. Lopiano, F. Badalamenti i A. Mazzola, 1994. Primi dati sul ritmo alimentare giornaliero di tre specie ittiche nello stagnone di Marsala (Sicilia Occidentale). Biol. Mar. Mediterr. 1, 335-336.
  59. ↑ Palmer, C.J., M.B. Culley i P.N. Claridge, 1979. A further occurrence of Atherina boyeri (Risso, 1810) in North-E astern Atlantic waters. Environ. Biol. Fish. 4(1):71-75.
  60. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  61. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  62. ↑ ZipCodeZoo (anglès)


Bibliografia

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Creech, S., 1991. An electrophoretic investigation of populations of Atherina boyeri (Risso, 1810) and Atherina presbyter (Cuvier, 1829) (Teleostei: Atherinidae): genetic evidence in support of two species. J. Fish Biol. 39(6):807-816.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Hilton-Taylor, C., 2000. 2000 IUCN red list of threatened species. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya. xviii + 61 p. (amb 1 CD-ROM).
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sparta, A., 1942. Uova e larvae di Atherina rissoi C.V. ottenute da fecondiazione artificiale, e stadi post-embrionali raccolti nel plancton. Arch. Oceanogr. Limnol. 2:161-168.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wonham, M.J., J.T. Carlton, G.M. Ruiz i L.D. Smith, 2000. Fish and ships: relating dispersal frequency to success in biological invasions. Mar. Biol. 136(6):1111-1121.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Joell: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
src= Exemplars de la Toscana (Itàlia) src= Exemplars de la desembocadura del riu Negro (Ḷḷuarca, Astúries)

El joell, la cabeçuda, el jovell, el moixó, el moixonet, el xanguet o el xanquet (Atherina boyeri) és un peix teleosti del gènere Atherina pertanyent a la família dels aterínids.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA
L’EdlV est hébergée par :