dcsimg

Gafarró ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

El gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca,[1] és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu dels Països Catalans, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya. Es distribueix naturalment a gran part d'Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú[2][3]) fins a Europa Central, on només es troba a l'estiu.

Morfologia

 src=
Anellament d'un gafarró a Portimão (Portugal)

És un ocell d'uns 12 cm, parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i és d'un color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves són d'un color bru vermellós, amb un disseny que recorda el dels mascles però sense groc.

Ecologia

Viu a llocs habitats (és comú als barris més o menys enjardinats i als parcs) i també li agraden els llocs oberts amb arbres. Al final d'hivern, els mascles es fan notar pel seu cant ràpid i eloqüent, que solen cantar des de l'extrem superior dels arbres despullats de fulles, o des d'altres punts elevats i visibles. S'alimenta de llavors i erugues que troba als conreus, que han d'estar propers als seus boscos.

Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres per tota l'extensió continental i insular dels Països Catalans, llevat de Menorca.[4]

La femella s'encarrega de construir un niu de petites dimensions en una branca prima. Utilitza herba seca, molsa, liquen i teranyines, que cova durant 13 dies. Al seu torn, el mascle és l'encarregat d'alimentar la femella i els polls, almenys al llarg dels primers dies de l'època de la cria. Després de 14-16 dies ja poden volar. Fan dues postes.[5]

Curiositats i renoms

La relació del gafarró amb els Països Catalans i el seu coneixement ve d'antic i això ho demostra l'ús popular de la llengua. Per exemple, a la població de Premià de Mar, els seus habitants reben el renom de "gafarrons". L'origen d'aquest renom es diu que ve dels anys 1830-1850, quan a Premià de Mar es va criar el gafarró intensament com a ocell cantaire, i es va fer popular a les parades d'ocells de la Rambla de Barcelona.[6]

Referències

  1. «Anuari ornitològic de les Balears». Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, 2003. [Consulta: 13 març 2019].
  2. Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6
  3. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Gafarró SCOC, (català)
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 107. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
  6. «Com ens diem al Maresme?» (en català). Biblioteques Municipals del Maresme. [Consulta: 22 abril 2015].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquiespècies
Viquiespècies
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Gafarró: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

El gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu dels Països Catalans, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya. Es distribueix naturalment a gran part d'Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú) fins a Europa Central, on només es troba a l'estiu.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA