noms dans le fil d’Ariane
Agaricomicets (Agaricomycetes) és una classe de fongs. El tàxon és aproximadament idèntic al definit per Homobasidiomycetes per Hibbett & Thorn,[1] amb la inclusió d'Auriculariales i Sebacinales. Inclou no sols els bolets sinó també la majoria de les espècies dels tàxons ja no utilitzats de Gasteromycetes i Homobasidiomycetes.[2]
Tots els membres de la classe produeixen basidiocarps i la seva mida va de pocs mm fins als polyporales, que fan un metre de diàmetre i pesen 130 kg. El grup inclou el que sembla l'organisme més vell de la Terra, el miceli d'Armillaria gallica, amb 1.500 anys.[3]
Gairebé totes les espècies d'aquesta classe són terrestres (unes poques en són aquàtiques); existeixen en un ampli marge d'ambients i la majoria s'alimenten de substàncies en descomposició, com la fusta morta. Tanmateix, algunes espècies són patògenes o paràsits i d'altres simbiòtiques, com els fongs ectomicorícics.
Agaricomicets (Agaricomycetes) és una classe de fongs. El tàxon és aproximadament idèntic al definit per Homobasidiomycetes per Hibbett & Thorn, amb la inclusió d'Auriculariales i Sebacinales. Inclou no sols els bolets sinó també la majoria de les espècies dels tàxons ja no utilitzats de Gasteromycetes i Homobasidiomycetes.
Tots els membres de la classe produeixen basidiocarps i la seva mida va de pocs mm fins als polyporales, que fan un metre de diàmetre i pesen 130 kg. El grup inclou el que sembla l'organisme més vell de la Terra, el miceli d'Armillaria gallica, amb 1.500 anys.
Gairebé totes les espècies d'aquesta classe són terrestres (unes poques en són aquàtiques); existeixen en un ampli marge d'ambients i la majoria s'alimenten de substàncies en descomposició, com la fusta morta. Tanmateix, algunes espècies són patògenes o paràsits i d'altres simbiòtiques, com els fongs ectomicorícics.
