Papilio homerus és l'espècie de papallona més grossa de tot Amèrica.[2]
Descripció
- És l'espècie més grossa del seu gènere amb una envergadura de 75 mm.
- Presenta un color fosc amb franges grogues i blaves.
- Els mascles tenen escates de pèl a les parts de les ales a prop de l'abdomen.[3]
Alimentació
Els adults liben el nèctar de moltes menes de flors.[3]
Hàbitat
Viu als vessants de les muntanyes a una altitud de 152-609 m.[3]
Distribució geogràfica
Viu a Jamaica: a les Blue Mountains a l'est i en alguns boscos de l'oest de l'illa.[4][2]
Costums
Vola de dia des del febrer fins a l'abril i des del setembre fins a l'octubre.[3]
Estat de conservació
Les seues principals amenaces són el deteriorament del seu hàbitat i la caça amb finalitats comercials. Se n'ha engegat un programa de cria en captivitat i s'ha proposat el seu nomenament com a papallona nacional de Jamaica amb el propòsit de salvar-la de l'extinció.[3]
Referències
Bibliografia
- Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
- Collins, N.M. i Morris, M.G., 1985. Threatened Swallowtail Butterflies of the World. The IUCN Red Data Book. UICN, Gland i Cambridge.
- Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
- IUCN, 1990. 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
- T.W. Turner, (1991): "Papilio homerus (Papilionidae) in Jamaica, West Indies: Field Observations and Description of Immature Stages, Journal of Lepidoptersts" Society, jrg. 45, núm. 4, pp. 259-271. (Pdf).
- Wells, S.M., Pyle, R.M. i Collins, N.M., 1983. The IUCN Invertebrate Red Data Book. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons (Galeria) Commons (Categoria) 
Viquiespècies
