Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs[1] que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.[2] Tots els animals són mòtils,[3] tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els humans, però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animàlia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (embrancament Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a eumetazous.
Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular, característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.
Els animals són éssers vius, és a dir, presenten les característiques pròpies de la vida: metabolisme, creixement i reproducció. Són organismes, és a dir, estan dotats d'una estructura i constitució determinades. Tenen cèl·lules eucariotes, són pluricel·lulars amb teixits. Són homeoterms, és a dir, es poden regular la temperatura del cos, i són heteròtrofs, és a dir, no es poden produir el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi, per la qual cosa s'han d'alimentar d'altres éssers vius o de les seves restes. Segons l'origen de l'aliment que prenen poden ser:
Amb algunes excepcions, principalment entre les esponges (embrancament Porifera) i els Placozous, els animals tenen cossos estructurats en teixits separats. Aquests inclouen els músculs, que són capaços de contreure i controlar la locomoció, i els teixits nerviosos, que envien i processen els senyals. En general, també disposen d'una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització s'anomenen metazous, o eumetazous, quan el primer nom s'utilitza per a animals en general.[4]
Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica formada per col·lagen i glicoproteïnes elàstiques.[5] Aquestes poden calcificar-se per formar estructures com exoesquelets, ossos i espícules.[6] Durant el desenvolupament, constitueixen carcasses relativament flexibles[7] a les quals les cèl·lules es poden moure i reorganitzar, fent possible la formació d'estructures complexes. Per contra, altres organismes pluricel·lulars, com les plantes i els fongs, tenen la paret cel·lular formada per cel·lulosa, i per tant es desenvolupen per creixement progressiu. A més, les cèl·lules animals tenen unions intercel·lulars úniques: unions estretes, unions comunicants i desmosomes.[8]
Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques de la vida. En la majoria d'animals, les funcions vitals estan controlades per hormones.
El regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominats embrancaments (l'equivalent de les divisions del regne vegetal); cadascun correspon a un tipus d'organització ben definit, tot i que n'hi ha alguns amb filiació controvertida. En el següent quadre es llisten els embrancaments animals i les seves característiques principals:
Filum Significat Nom comú Característiques distintives Espècies descrites[10] Acanthocephala Cap espinós Acantocèfals Cucs paràsits amb una probòscide evaginable dotada d'espines 1.100 Acoelomorpha[11] Sense intestí Acelomorfs Petits cucs acelomats sense tub digestiu Annelida Petit anell Anèl·lids Cucs celomats amb el cos segmentat en anells 16.500 Arthropoda Peus articulats Artròpodes Exoesquelet de quitina i potes articulades 1.100.000 Brachiopoda Braços-peus Braquiòpodes Amb lofòfor i closca de dues valves 335 (16.000 d'extingides) Bryozoa Animals molsa Briozous Amb lofòfor; filtradors; anus fora de la corona tentacular 4.500 Chaetognatha Mandíbules espinoses Quetògnats Amb aletes i un parell d'espines quitinoses a cada banda del cap 100 Chordata Amb corda Cordats Corda dorsal o notocordi, com a mínim en estat embrionari 60.979[12] Cnidaria Portadors d'ortigues Cnidaris Diblàstics amb cnidocits 10.000 Ctenophora Portadors de pintes Ctenòfors Diblàstics amb col·loblasts 100 Cycliophora Portadors de rodes Cicliòfors Pseudocelomats amb boca circular rodejada per petits cilis 2 Echinodermata Pell espinosa Equinoderms Simetria pentaradiada, esquelet extern de peces calcàries 7.000 (13.000 d'extingides) Echiura Cua-espina Equiuroïdeu Cucs marins amb trompa, propers als anèl·lids 135 Entoprocta Anus interior Entoproctes Amb lofòfor; filtradors; anus inclòs a la corona tentacular 150 Gastrotrichia Estómac de pèl Gastròtrics Pseudocelomats, cos amb pues, dos tubs caudales adhesius 450 Gnathostomulida Petita boca amb mandíbules Gnatostomúlids Boca amb mandíbules característiques; intersticials 80 Hemichordata Amb mitja corda Hemicordats Deuteròstoms amb fenedures faríngies i estomocorda 106[12] Kinorhyncha Musell mòbil Quinorincs Pseudocelomats amb cap retràctil i cos segmentat 150 Loricifera Portador de cota Lorocífers Pseudocelomats coberts d'una mena de cota de malla 10 Micrognathozoa Animal amb petits mandíbules Micrognatozous Pseudocelomats; mandíbules complexes; tòrax extensible en acordió 1 Mollusca Tous Mol·luscs Boca amb ràdula, peu muscular i mantell al voltant de la closca 93.000 Monoblastozoa Animals amb monoblasts Monoblastozoos Densament ciliats, una única capa de cèl·lules; no se'ls ha vist des del 1892 1 Myxozoa Animals moc Mixozous Paràsits microscòpics amb càpsules polars similars a cnidocits 1.300 Nematoda Semblants a un fil Cucs rodons Cucs pseudocelomats de secció circular amb cutícula quitinosa 25.000 Nematomorpha Forma de fil Nematomorfs Cucs paràsits similars als nematodes 320 Nemertea Nimfa del mar Nemertins Cucs acelomats amb trompa extensible 900 Onychophora Portador d'urpes Onicòfors Cos vermiforme amb potes dotades d'urpes quitinoses apicals 165[12] Orthonectida Natació recta Ortonèctids Paràsits molt simples amb el cos ciliat 20 Phoronida Mestra de Zeus Forònids Cucs Lofoforats tubícoles; intestí en forma de U 20 Placozoa Animals placa Placozous Animals molt simples, reptants, amb el cos amedoide irregular 1 Platyhelminthes Cucs plans Platihelmints Cucs acelomats, ciliats, sense anus; molts són paràsits 20.000 Pogonophora Portador de barba Pogonòfors Animals vermiformes i tubícoles amb cap retràctil, de filiació incerta, probablement a classificar amb els anèl·lids Porifera Portador de porus Esponges de mar Parazous; sense simetria definida; cos perforat per porus inhaladors 5.500 Priapulida De Príap, déu de la mitologia grega Priapúlids Cucs pseudocelomats con trompa extensible rodejada por papil·les 16 Rhombozoa Animal rombe Rombozous Paràsits molt simples formats per molt poques cèl·lules 70 Rotifera Portador de rodes Rotífers Pseudocelomats amb una corona anterior de cilis 1.800 Sipuncula Petit tub Sipuncúlids Cucs celomats no segmentats amb la boca rodejada por tentacles 320 Tardigrada Pas lent Tardígrads Tronc segmentat amb quatre parells de potes amb urpes o ventoses 800 Xenoturbellida Estrany cuc pla Xenoturbèl·lids Cucs deuteròstoms ciliats molt simples i de filiació incerta 2 >1.300.000Generalment es considera que els animals evolucionaren d'un eucariota flagel·lat. Els seus parents vivents coneguts més propers són els coanoflagel·lats, flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges. Els estudis moleculars classifiquen els animals al si del grup dels opistoconts, que també inclouen els coanoflagel·lats, els fongs i uns quants protists paràsits de mida petita. El nom deriva de la ubicació posterior del flagel en les cèl·lules mòtils, com en la majoria d'espermatozous dels animals, mentre que els altres eucariotes tendeixen a tenir flagels anteriors.
Els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals del Precambrià, fa uns 610 milions d'anys, i són coneguts com a organismes ediacarians o vendians. Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils més recents. Alguns podrien representar precursors dels embrancaments moderns, però poden ser grups separats, i podria ser que ni tan sols fossin animals. A part d'aquests éssers vius, la majoria de embrancaments animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el període Cambrià, fa uns 542 milions d'anys. Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat "explosió cambriana", representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que féu possible una major fossilització. Tanmateix, alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals, aparegueren molt abans del que es creia anteriorment, possiblement fins i tot fa mil milions d'anys. Icnofòssils, com ara pistes i caus descoberts en estrats tonians indiquen la presència de metazous triploblàstics amb forma de cuc, més o menys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que els cucs de terra.[14] A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns mil milions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat dels estromatòlits que podria indicar l'aparició d'animals pasturadors durant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l'Ordovicià i del Permià extingissin grans quantitats d'animals marins pasturadors, i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin. El descobriment, que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pel protist unicel·lular gegant Gromia sphaerica, posa més en dubte la seva interpretació com a prova d'una evolució animal primerenca.[15][16]
El següent cladograma representa les relacions filogenètiques entre els diversos embrancaments animals. Està basada en Brusca i Brusca (2005);[17] es tracta d'una hipòtesi filogenètica "clàssica" en la qual es reconeixen els grans clades admesos tradicionalment (pseudocelomats, articulats, etc.) i assumeix la teoria colonial com l'explicació sobre l'origen dels metazous.
Segons el punt de vista que s'acaba d'exposar, els bilateris se subdivideixen en quatre grans llinatges:
Les modernes tècniques de seqüenciació de bases de l'ADN, juntament amb la metodologia de la cladística han permès reinterpretar les relacions filogenètiques dels diferents embrancaments animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de bilateris sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
A causa de la gran diversitat dels animals, resulta més econòmic pels científics estudiar un nombre limitat d'espècies elegides per tal de poder traçar relacions a partir del seu treball i extrapolar conclusions sobre com funcionen els animals en general. Com que és fàcil de mantenir i criar, la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) i el nematode Caenorhabditis elegans han estat des de fa molt de temps els organismes model metazous estudiats més intensament, i foren uns dels primers éssers vius a ser seqüenciats genèticament. Això fou facilitat per la mida tan petita del seu genoma, però un problema d'això és que com que han perdut molts gens, introns i lligaments, aquests ecdisozous no poden revelar gaire sobre l'origen dels animals en conjunt. L'abast d'aquest tipus de l'evolució dins del superembrancament serà revelat pels projectes genoma actualment en progrés. L'anàlisi del genoma de Nematostella vectensis ha subratllat la importància de les esponges, els placozous i els coanoflagel·lats, també en curs de seqüenciació, a l'hora d'explicar l'arribada de 1.500 gens ancestrals únics als eumetazous.[18]
Una anàlisi de l'esponja homoscleromorfa Oscarella carmela també suggereix que l'últim avantpassat comú i els animals eumetazous era més complex del que s'assumia anteriorment.[19]
Altres organismes model del regne animal inclouen el ratolí domèstic (Mus musculus) i el peix zebra (Danio rerio).
Aristòtil dividí el món vivent en animals i plantes, esquema que fou seguit per Carl von Linné a la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa mesura. Per exemple, els protozous microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.
En el sistema original de Linné, els animals eren un d'entre tres regnes, dividits en les classes Vermes, Insecta, Pisces, Amphibia, Aves i Mammalia. Des d'aleshores, els quatre últims grups han estat units en un únic embrancament, el dels cordats, mentre que les altres classes han estat separades.
Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular. Tots els animals són mòtils, tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els humans, però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animàlia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (embrancament Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a eumetazous.
Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular, característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.