Intianpalmuorava

L'esquirol de les palmeres (Funambulus palmarum) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. Viu al sud de l'Índia i Sri Lanka. Es tracta d'un animal diürn i semiarborícola. Els seus hàbitats naturals són els boscos caducifolis secs tropicals i subtropicals, els manglars, els herbassars, els matollars, les plantacions, els jardins rurals i les zones urbanes. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.^[1]

Referències

Das Indische Palmenhörnchen (Funambulus palmarum) ist eine Hörnchenart aus der Gattung der Gestreiften Palmenhörnchen (Funambulus). Es ist in einem großen Gebiet von Zentral- und Süd-Indien sowie auf Sri Lanka verbreitet.

Merkmale

Das Indische Palmenhörnchen erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von etwa 14,6 bis 15,0 Zentimetern bei einem Gewicht von etwa 100 bis 120 Gramm. Der Schwanz wird 14,7 bis 15,8 Zentimeter lang und ist damit etwa gleich lang wie der restliche Körper. Die Tiere sind oberseits braun mit drei hell-sandfarbenen Rückenstreifen, die Bauchseite ist ebenfalls hell sandfarben. Auf dem Schwanz verläuft eine rote Mittellinie.^[1]

Verbreitung

Das Indische Palmenhörnchen kommt in Zentral- und Süd-Indien sowie auf Sri Lanka vor.^[1] Die Höhenverbreitung reicht vom Flachland bis in Höhen von etwa 2000 Metern.^[2]

Lebensweise

Indisches Palmenhörnchen

Die Verbreitungsgebiete des Indischen Palmenhörnchens überlappen sich in großen Teilen mit denen des Nördlichen Palmenhörnchens (Funambulus pennantii). Dabei bevorzugt das Indische Palmenhörnchen eher die höheren Lagen mit sommergrünen Wäldern und besiedelt von dort aus auch menschliche Siedlungen. Auch in den Westghats kommt die Art in den höheren Lagen vor, verdrängt das Nördliche Palmenhörnchen jedoch etwa im Dekkan-Plateau. In den immergrünen Regenwäldern des Gebiets ist die Art jedoch nicht anzutreffen.^[1]

Es ist tagaktiv und lebt vor allem in Bäumen, kommt selten jedoch auch auf den Boden.^[1] Die Tiere ernähren sich von Früchten, Nüssen, Knospen, Sprossen, Rinden, Nektar und Insekten. Im Point Calimere Wildlife Sanctuary in Tamil Nadu nutzen die Tiere mehr als 50 verschiedene Pflanzen und ernähren sich unter anderem auch vom Nektar des Kapokbaums (Ceiba pentandra), womit sie eventuell die Bestäubung der Bäume unterstützen. Bei der Nahrungssuche untersuchen sie die Rinden von Bäumen, wahrscheinlich auf der Suche nach Insekten.^[1]

Die Nester werden auf Ästen gebaut, sie sind rund und ähneln Vogelnestern. Die Kommunikation erfolgt über hohe Pfeiftöne, die Vogelgesang ähneln und etwas dunkler als die des Nördlichen Palmenhörnchens sind. Zu den Hauptfressfeinden gehört der Bengalenuhu (Bubo bengalensis).^[1]

Systematik

Das Indische Palmenhörnchen wird als eigenständige Art innerhalb der Gattung der Gestreiften Palmenhörnchen (Funambulus) eingeordnet, die aus fünf Arten besteht.^[3] Die wissenschaftliche Erstbeschreibung stammt von Carl von Linné aus dem Jahr 1766, der die Art in der 12. Auflage seiner Systema Naturæ beschrieb und als Verbreitungsgebiet Amerika, Asien, Afrika angab. Die Terra typica wurde später auf die Ostküste von Madras, Indien, eingeschränkt.^[3]

Innerhalb der Art werden einschließlich der Nominatform drei Unterarten unterschieden:^[1][3]

• Funambulus palmarum palmarum: Nominatform, im westlichen und südlichen Indien bis etwa 16 Grad nördlicher Breite. Die Rückenseite ist grau bis braun, wobei die nördlichen Formen eher grau und die südlichen etwas dunkler sind.
• Funambulus palmarum brodiei auf Sri Lanka. Dies ist die hellste Form mit fast orangefarbenen Seitenstreifen. Die Tiere des Hochlands sind etwas dunkler.
• Funambulus palmarum robertsoni im östlichen Indien zwischen dem 20. und 24. Grad nördlicher Breite. Dies ist die kleinste Unterart und die Grundfärbung ist grau ohne braunen Einschlag.

Status, Bedrohung und Schutz

Felle (von links nach rechts) des Streifen-Backenhörnchens (Tamias striatus), des Indischen Palmenhörnchens und des Burunduk (Tamias sibiricus)

Das Indische Palmenhörnchen ist das am häufigsten vorkommende Hörnchen seiner Gattung. Es wird von der International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN) als nicht gefährdet (Least concern) eingeordnet.^[2] Begründet wird dies durch das große und sich weiter ausdehnende Verbreitungsgebiet, das angenommene häufige Vorkommen der Art und die große Anpassungsfähigkeit an Lebensraumveränderungen. Potenziell bestandsgefährdende Bedrohungen sind nicht bekannt.^[2]

Belege

1. ↑ ^{a b c d e f g} Richard W. Thorington Jr., John L. Koprowski, Michael A. Steele: Squirrels of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore MD 2012; S. 162–163. ISBN 978-1-4214-0469-1
2. ↑ ^{a b c} Funambulus palmarum in der Roten Liste gefährdeter Arten der IUCN 2014.2. Eingestellt von: P.O. Nameer, S. Molur, 2008. Abgerufen am 27. Dezember 2014.
3. ↑ ^{a b c} Funambulus palmarum In: Don E. Wilson, DeeAnn M. Reeder (Hrsg.): Mammal Species of the World. A taxonomic and geographic Reference. 2 Bände. 3. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore MD 2005, ISBN 0-8018-8221-4.

Literatur

• Richard W. Thorington Jr., John L. Koprowski, Michael A. Steele: Squirrels of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore MD 2012; S. 162–163. ISBN 978-1-4214-0469-1

Weblinks

– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

• Funambulus palmarum in der Roten Liste gefährdeter Arten der IUCN 2014.2. Eingestellt von: P.O. Nameer, S. Molur, 2008. Abgerufen am 27. Dezember 2014.

இந்திய அணில் (Indian palm squirrel, "Funambulus palmarum") என்பது ஒரு வகை அணில் ஆகும். இது மூன்று கோடுகளுள்ள அணில் என அழைக்கப்படுகின்றது. இது செல்லப்பிராணியாகவும் வளர்க்கப்படுகின்றது.^[3] இது இந்தியா, இலங்கை ஆகிய நாடுகளில் காணப்படுகின்றது. 19ம் நூற்றாண்டு பிற்பகுதியில் மேற்கு ஆவுத்திரேலியாவிற்கு அறிமுகப்படுத்தப்பட்டு, இயற்கையாக மற்ற விலங்குகளால் குறைவாக வேட்டையாடபப்டுவதால் சிறிய தீங்குயிராக மாறி, அழிக்கப்பட இலக்கு வைக்கப்பட்டது.^[4] இதன் நெருங்கிய ஐந்து கோடுகளுள்ள அணில் வட இந்தியாவில் கண்டுபிடிக்கப்பட்டது.

உசாத்துணை

வெளி இணைப்புக்கள்

• Funambulus palmarum on Wikispecies

The Indian palm squirrel or three-striped palm squirrel (Funambulus palmarum) is a species of rodent in the family Sciuridae found naturally in India (south of the Vindhyas) and Sri Lanka. In the late 19th century, the palm squirrel was introduced to Madagascar, Réunion, Mayotte, Comoro Islands, Mauritius, and Seychelles. The closely related five-striped palm squirrel, F. pennantii, is found in northern India, and its range partly overlaps with this species.

Description

Indian palm squirrel, Bangalore, India

The palm squirrel is about the size of a large chipmunk, with a bushy tail slightly shorter than its body. The back is a grizzled, grey-brown colour with three conspicuous white stripes which run from head to tail. The two outer stripes run from the forelegs to the hind legs only. It has a creamy-white belly and a tail covered with interspersed, long, black and white hair. The ears are small and triangular. Juvenile squirrels have significantly lighter coloration, which gets progressively darker as they age. Albinism is rare, but exists in this species.

Life cycle

The Indian sun squirrel exhibits a variety of reproductive behaviors; some display cyclical periodicity activity while others show continuous reproductive activity.^[3] The gestation period is 34 days; breeding takes place in grass nests during the autumn. Litters of two or three are common, and average 2.75. The young are weaned after about 10 weeks and are sexually mature at 9 months. The adult weight is 100 grams. Little is known about their longevity, but one specimen lived 5.5 years in captivity.^[4]

Diet and behaviour

The Indian sun squirrel is a solitary animal, spending a majority of its life without interaction with others their own species, with the exception of mating and child rearing. While nuts and fruits make up a majority of its diet, the Indian sun squirrel will also eat insects, other smaller mammals, and reptiles. They are fairly vocal, with a cry that sounds like "chip chip chip" when danger is present. They are opportunists in urban areas, and can be easily tamed and trained to accept food from humans. Naturally active, their activity reaches levels of frenzy during the mating season. They tend to be very protective of their food sources, often guarding and defending them from birds and other squirrels.

Unlike some other species of squirrel, the Indian palm squirrel does not hibernate.

Importance in Hinduism

Squirrels are considered sacred by Hindus and are not to be harmed. They are even fed by many Hindu families because of their association with Lord Rama.

A legend explains the stripes on the back of most of the squirrels. During the construction of the Rama Setu (bridge) at Rameswaram by Lord Rama and the Vanara Sena or monkey army, a little squirrel also contributed in its own little way. It rolled in the beach sand and then ran to the end of the bridge to shake off the sand from its back. Lord Rama, pleased by the creature's dedication, caressed the squirrel's back and ever since, the Indian squirrel carried white stripes on its back, which are believed to be the mark of Lord Rama's fingers.^[5] Lord Rama and the squirrel are mentioned in one of the hymns of the Alvars.

A pair of baby three-striped Indian palm squirrels, a week after they were rescued. The squirrels had fallen from a coconut tree.

Subspecies

Generally four valid subspecies are described according to the geographic distribution. But many more subspecies are also described, but not given validity.^[6]

• Valid subspecies
  • Funambulus palmarum bellaricus (Wroughton, 1916)
  • Funambulus palmarum palmarum (Linnaeus, 1766)
  • Funambulus palmarum brodiei (Blyth, 1849)
  • Funambulus palmarum robertsoni (Wroughton, 1916)
• Invalid subspecies
  • ? Funambulus palmarum bengalensis (Wroughton, 1916)
  • ? Funambulus palmarum comorinus (Wroughton, 1905)
  • ? Funambulus palmarum gossei (Wroughton and Davidson, 1919)
  • ? Funambulus palmarum kelaarti (Layard, 1851)
  • ? Funambulus palmarum matugamensis (Lindsay, 1926)
  • ? Funambulus palmarum olympius (Thomas and Wroughton, 1915)
  • ? Funambulus palmarum penicillatus (Leach, 1814)
  • ? Funambulus palmarum favonicus (Thomas and Wroughton, 1915)

An Indian palm squirrel with its pup

An Indian palm squirrel nest

References

La ardilla de la palma de la India o ardilla de la palma de tres rayas (Funambulus palmarum) es una especie de roedor de la familia Sciuridae que se encuentra naturalmente en India (sur de Vindhyas) y Sri Lanka. A finales del siglo XIX, la ardilla de la palma se introdujo en Madagascar, Reunión, Mayotte, Islas Comoro, Mauricio, Seychelles y Australia, donde desde entonces se ha convertido en una plaga menor.^[1]​^[2]​ La ardilla de la palma de cinco rayas estrechamente relacionada, F. pennantii, se encuentra en el norte de la India, y su área de distribución se superpone en parte con esta especie.

Descripción

Ardilla de la palma india, Bangalore, India

Ardilla de la palma india

Una ardilla de la palma india con su cachorro

La ardilla de la palma es aproximadamente del tamaño de una ardilla listada grande, con una cola espesa ligeramente más corta que su cuerpo. El dorso es de color gris pardo grisáceo con tres rayas blancas visibles que van de la cabeza a la cola. Las dos franjas exteriores van desde las patas delanteras hasta las patas traseras solamente. Tiene un vientre blanco cremoso y una cola cubierta de cabello largo, blanco y negro intercalado. Las orejas son pequeñas y triangulares. Las ardillas juveniles tienen una coloración significativamente más clara, que se vuelve cada vez más oscura a medida que envejecen. El albinismo es raro, pero existe en esta especie.

Ciclo vital

Un nido de ardilla de la palma de la India

El período de gestación es de 34 días; La cría se realiza en nidos de hierba durante el otoño. Las camadas de dos o tres son comunes, y promedian 2.75. Las crías son destetadas después de aproximadamente 10 semanas y son sexualmente maduras a los 9 meses. El peso adulto es de 100g. Poco se sabe sobre su longevidad, pero un espécimen vivió 5,5 años en cautiverio.^[3]​

Un par de ardillas de la palma de la India, una semana después de que fueron rescatadas. Las ardillas habían caído de un cocotero.

Dieta y comportamiento

Estas ardillas comen principalmente nueces y frutas. Son bastante vocales, con un grito que suena como "chip chip chip" cuando hay peligro presente. Son oportunistas en áreas urbanas, y pueden ser fácilmente domesticadas y entrenadas para aceptar alimentos de humanos. Naturalmente activa, su actividad alcanza niveles de frenesí durante la temporada de apareamiento. Tienden a ser muy protectores de sus fuentes de alimento, a menudo defendiéndolos de pájaros y otras ardillas.

A diferencia de otras especies de ardillas, la ardilla de la palma de la India no hiberna.

Importancia en el hinduismo

Las ardillas se consideran sagradas en la India y no deben ser dañadas. Incluso son alimentadas por muchas familias hindúes, principalmente debido a su asociación con Rama.

Una leyenda explica las rayas en la parte posterior de la mayoría de las ardillas. Durante la construcción del Rama Setu (puente) en Rameswaram por Rama y el Vanara Sena, una pequeña ardilla también contribuyó a su manera. Rodó en la arena de la playa y luego corrió hasta el final del puente para sacudirse la arena de la espalda. Rama, complacido por la dedicación de la criatura, acarició la espalda de la ardilla y, desde entonces, la ardilla de la India llevaba rayas blancas en su espalda, que se cree que son la marca de los dedos de Rama.^[4]​ Rama y la ardilla se mencionan en uno de los himnos de los Alvars.

Subespecies

Generalmente se describen cuatro subespecies válidas de acuerdo con la distribución geográfica. También se describen muchas más subespecies, pero no han sido validadas.^[5]​

• Subespecies validadas
  • Funambulus palmarum bellaricus (Wroughton, 1916)
  • Funambulus palmarum palmarum (Linneo, 1766)
  • Funambulus palmarum brodiei (Blyth, 1849)
  • Funambulus palmarum robertsoni (Wroughton, 1916)
• Subespecies no validadas
  • ? Funambulus palmarum bengalensis (Wroughton, 1916)
  • ? Funambulus palmarum comorinus (Wroughton, 1905)
  • ? Funambulus palmarum gossei (Wroughton y Davidson, 1919)
  • ? Funambulus palmarum kelaarti (Layard, 1851)
  • ? Funambulus palmarum matugamensis (Lindsay, 1926)
  • ? Funambulus palmarum olympius (Thomas y Wroughton, 1915)
  • ? Funambulus palmarum penicillatus (Leach, 1814)
  • ? Funambulus palmarum favonicus (Thomas y Wroughton, 1915)

Referencias

Funambulus palmarum Funambulus generoko animalia da. Karraskarien barruko Callosciurinae azpifamilia eta Sciuridae familian sailkatuta dago.

Erreferentziak

• Funambulus palmarumri buruzko informazioa Mammals of The World datubasean

Ikus, gainera

• Funambulus
• Sciuridae

Funambulus palmarum est une espèce de rongeur de la famille des Sciuridae qui peut être facilement domestiquée pour devenir animal de compagnie. On le trouve naturellement en Inde (au sud de la chaine Vindhya) et au Sri Lanka. À la fin du xix^e siècle, cet écureuil a été introduit accidentellement en Australie-Occidentale où il est depuis devenu un ravageur d'importance mineure qui est activement éliminé en raison de son absence de prédateurs naturels^[1]. Il est étroitement apparenté à Funambulus pennantii que l'on trouve dans le nord de l'Inde, mais dont le territoire chevauche en partie celui de cette espèce.

Sous-espèces^[2]

• F. p. palmarum
• F. p. brodiei
• F. p. robertsoni

Références

Is ainmhí beag é an t-iora pailme. Mamach atá ann.

Is síol ainmhí é an t-alt seo. Cuir leis, chun cuidiú leis an Vicipéid.
Má tá alt níos forbartha le fáil i dteanga eile, is féidir leat aistriúchán Gaeilge a dhéanamh.

Funambulus palmarum (Linnaeus, 1766) è un roditore appartenente alla famiglia Sciuridae, diffuso in India ed in Sri Lanka.

Descrizione

F. palmarum ha circa la grandezza di un ratto, con una coda folta leggermente più corta del corpo. Il dorso è brizzolato color grigio-marrone, con tre strisce bianche che vanno dalla testa alla coda. Due strisce esterne corrono dalle zampe anteriori a quelle posteriori. L'addome è di color bianco crema e la coda è ricoperta da peli bianchi e neri. Le orecchie sono piccole e triangolari. Gli esemplari giovani hanno una colorazione più chiara, che diventa progressivamente più scura con l'età.

Biologia

Riproduzione

La gestazione dura 34 giorni; la riproduzione avviene in nidi d'erba, durante l'autunno. Le cucciolate sono di solito composte da due o tre esemplari. Dopo circa 10 settimane i piccoli sono svezzati e sono sessualmente maturi a 9 mesi d'età. Il peso degli adulti è di 100 g. In cattività vivono 5 anni e mezzo.

Alimentazione

Questi scoiattoli si nutrono principalmente di noci e di frutta. Comunicano con un verso che fa "chip chip chip" in caso di pericolo.

Funambulus palmarum, Bangalore, India

Comportamento

Nelle aree urbane sono opportunisti, e possono essere addomesticati per accettare cibo dall'uomo. Essi sono molto protettivi circa le loro fonti di cibo, difendendole dagli uccelli e dagli altri scoiattoli.

Distribuzione e habitat

La specie è diffusa nell'India centrale e meridionale ed in Sri Lanka.^[1]

Tassonomia

Sinonimi

Sono stati riportati cinque sinonimi:^[1]

• Sciurus brodei Blyth, 1849 (sinonimo eterotipico)
• Sciurus indicus Lesson, 1835 (sinonimo eterotipico)
• Sciurus kelaarti Layard, 1851 (sinonimo eterotipico)
• Sciurus palmarum Linnaeus, 1766 (sinonimo omotipico e basionimo)
• Sciurus pencillatus Leach, 1814 (sinonimo eterotipico)

Sottospecie

Sono state individuate tre sottospecie:^[2]

• F. p. palmarum
• F. p. brodiei
• F. p. robertsoni

Galleria d'immagini

Conservazione

Questo taxon è alquanto comune, e la Lista rossa IUCN gli attribuisce lo status "LC" (basso rischio) in quanto l'areale appare in espansione, comprendendo anche una serie di zone protette. Pare anche essere in grado di adattarsi bene alle modificazioni dovute alla presenza antropica.^[1]

Cultura

Funambulus palmarum è considerato sacro in India e ne è pertanto vietata la caccia.

Note

Bibliografia

• Ellerman, J. R. 1961. Rodentia. The fauna of India including Pakistan, Burma and Ceylon. Mammalia, Manager of Publications, Zoological Survey of India, Calcutta, USA.
• Molur, S., Srinivasulu, C., Srinivasulu, B., Walker, S., Nameer, P. O. and Ravikumar, L. 2005. Status of non-volant small mammals: Conservation Assessment and Management Plan (C.A.M.P) workshop report. Zoo Outreach Organisation / CBSG-South Asia., Comibatore, India.
• Phillips, W. W. A. 1980. Manual of the Mammals of Sri Lanka. Part 1. Wildlife and Nature Protection Society of Sri Lanka.
• Thorington Jr., R. W. and Hoffmann, R. S. 2005. Family Sciuridae. In: D. E. Wilson and D. M. Reader (eds), Mammal Species of the World, pp. 754–818. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, MD, USA.

De indische palmeekhoorn (Funambulus palmarum) is een zoogdier uit de familie van de eekhoorns (Sciuridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Linnaeus in 1766.

Voorkomen

De soort komt voor in India en Sri Lanka.

Zie de categorie Funambulus palmarum van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.

Pasecznik palmowy^[3] (Funambulus palmarum) – ssak z rodziny wiewiórkowatych^[3][4]. Gatunek występujący endemicznie na terenie środkowych i południowych Indii i na Sri Lance.

Systematyka

Gatunek obejmuje trzy podgatunki^[4][1]:

• F. p. palmarum (Linnaeus, 1766)
• F. p. brodiei (Blyth, 1849)
• F. p. robertsoni Wroughton, 1916

Wygląd

Długość ciała ok. 18 cm., ogona 16 cm. Szarobrunatna sierść z żółtymi pręgami.

Występowanie

Środkowe i południowe Indie i Sri Lanka^[4] (cała wyspa, oprócz głębokich dżungli). Zamieszkuje liściaste lasy tropikalne i subtropikalne, namorzyny, obszary zakrzewione, łąki, ogrody i obszary miejskie. Występuje na obszarach położonych na wysokości od poziomu morza do 2000 m n.p.m.^[2]

Przypisy

Indisk palmekorre (Funambulus palmarum^[2][3]) är en däggdjursart som först beskrevs av Carl von Linné 1766. Den ingår i släktet Funambulus och familjen ekorrar.^[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.^[1]

Underarter

Catalogue of Life^[4] samt Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan tre underarter:^[6]

• Funambulus palmarum palmarum (Linnaeus, 1766)
• Funambulus palmarum brodiei (Blyth, 1849)
• Funambulus palmarum robertsoni Wroughton, 1916

Beskrivning

Pälsen på ovansidan är brunaktig till gulbrun, med tre ljusa längsstrimmor omgivna av mörka fält på ryggen. Buksidan är ljus. Längden är 15 till 20 cm, och vikten varierar från 100 till 120 g.^[7]

Utbredning

Denna ekorre förekommer i Indiens centrala och södra delar. Arten lever även på Sri Lanka.^[1]

Ekologi

Arten är mycket anpassningsbar och lever i habitat som torra, tropiska och subtropiska lövfällande skogar, fuktiga mangroveskogar, buskskogar, gräsmarker, planteringar, trädgårdar och samhällen. På Sri Lanka finns den överallt utom i tät djungel. Den förekommer både i träden och på marken; i höglänta regioner kan den gå upp till 2 000 meter över havet.^[1]

Föda

Den indiska palmekorren är en allätare, som livnär sig av knoppar, frukt, bark och ett stort antal frön från många olika arter såväl som termiter, myror, skinnbaggar, skalbaggar, insektslarver och andra leddjur. Den har mer och mer börjat göra räder mot planteringar, speciellt kardemummaplantager.^[8]

Fortplantning

Honan föder två till tre ungar i ett bo tillverkat av gräs. Ungarna dias i ungerfär 10 veckor.^[7]

Källor

1. ^ [a b c d] Nameer, P.O. & Molur, S. 2008 Funambulus palmarum Från: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.2 <www.iucnredlist.org>. Läst 30 maj 2016.
2. ^ Wilson, Don E., and DeeAnn M. Reeder, eds. (1992) , Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 2nd ed., 3rd printing
3. ^ Wilson, Don E., and F. Russell Cole (2000) , Common Names of Mammals of the World
4. ^ [a b] Roskov Y., Abucay L., Orrell T., Nicolson D., Kunze T., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., DeWalt R.E., Decock W., De Wever A. (red.) (2015). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2015 Annual Checklist.”. Species 2000: Naturalis, Leiden, Nederländerna. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2015/search/all/key/funambulus+palmarum/match/1. Läst 6 juni 2016.
5. ^ ITIS: The Integrated Taxonomic Information System. Orrell T. (custodian), 2011-04-26
6. ^ (2005) , website Funambulus palmarum, Mammal Species of the World
7. ^ [a b] Millie Bond. ”Indian Palm Squirrel”. A-Z Animals. http://a-z-animals.com/animals/indian-palm-squirrel/. Läst 2 juni 2016.
8. ^ Akshay Chakravarthy, N. E. Thyagaraj, L. Vijay Kumar & A. C. Girish (2008). ”Crop raiding and management of Funambulus palmarum in cardamom (Elettaria cardamomum) plantations of Western Ghats of Karnataka, south India”. Current science 95 (7). https://www.researchgate.net/publication/237418644_Crop_raiding_and_management_of_Funambulus_palmarum_in_cardamom_Elettaria_cardamomum_plantations_of_Western_Ghats_of_Karnataka_south_India.

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör Indisk palmekorre.
  Bilder & media
• Wikispecies har information om Funambulus palmarum.
  Artförteckning

Sóc cọ Ấn Độ hay Sóc cọ ba sọc, tên khoa học Funambulus palmarum, là một loài động vật có vú trong họ Sóc, bộ Gặm nhấm. Loài này được Linnaeus mô tả năm 1766.^[2]

Loài sóc này có thể được dễ dàng thuần hóa và nuôi làm thú cưng. Nó được tìm thấy trong tự nhiên tại Ấn Độ (phía nam của.Vindhyas) và Sri Lanka. Trong cuối thế kỷ 19, con sóc cọ được đưa vào Tây Úc, nơi mà nó đã trở thành một loại gây hại nhỏ đang được người ta tính cách loại bỏ do không có kẻ thù tự nhiên. Loài liên quan chặt chẽ sóc cọ năm sọc Funambulus pennantii được tìm thấy ở miền bắc Ấn Độ, và phạm vi của nó một phần trùng lặp với loài này.

Phân loài^[3]

• F. p. palmarum
• F. p. brodiei
• F. p. robertsoni

Hình ảnh

Chú thích

Hình chụp ở Bangalore, Ấn Độ

Tham khảo

• Sóc cọ Ấn Độ tại Hệ thống Thông tin Phân loại Tích hợp (ITIS).
• Tham khảo Animal Diversity Web : Funambulus palmarum (tiếng Anh)
• Funambulus palmarum tại trang Trung tâm Thông tin Công nghệ sinh học quốc gia Hoa Kỳ (NCBI).

Bài viết liên quan đến Họ Sóc này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

Систематика
на Викивидах

Изображения
на Викискладе

Пальмовая белка^[1] (Funambulus palmarum) — грызун из семейства беличьих. Природный ареал данного вида охватывает почти весь полуостров Индостан и остров Цейлон. Она обитает как в густых влажных тропических лесах, так и в открытых пальмовых рощах. Была случайно завезена в Австралию и Израиль.

Описание

Пальмовая белка

Пальмовая белка в среднем размером с большого бурундука, с пушистым хвостом немного короче длины тела. Окрас шерсти на спине серо-коричневый с тремя заметными белыми полосками, которые идут от головы до хвоста, ещё две полоски идут от передних лап к задним. Шерсть на животе молочно-белого цвета, хвост покрыт длинной чёрной и белой шерстью. Уши небольшие, треугольной формы. Окрас молодых белок значительно светлее, но с возрастом шерсть темнеет. Редко бывают случаи альбинизма.

Жизненный цикл

Беременность длится 34 дня; детёныши рождаются в травяных гнёздах в течение осени. Обычно в помёте рождаются 2-3 детёныша. Белки становятся самостоятельными после 10 недель, половой зрелости достигают к 9 месяцам. Взрослая особь весит около 100 грамм.

Питание

Пальмовая белка питается семенами деревьев, орехами, каштанами, желудями, фруктами, ягодами, грибами, почками и побегами лесных деревьев и кустарников. В ряде районов Индии отмечен немалый вред, наносимый плантациям кофе.

Поведение

У пальмовых белок громкий голос, звук, который они издают при опасности напоминает звук "чип-чип-чип". Часто проживают вблизи жилища человека, поддаются приручению. Активность животных возрастает в брачный период. Охраняют свой участок от птиц и других белок.

Значение в Индуизме

Белки являются почитаемыми животными в индуизме, им нельзя причинять вред. Многие индуистские семьи прикармливают белок в знак почтения к богу Раме.

Существует легенда, объясняющая наличие полосок на шкурке зверька: когда Рама со своей армией обезьян строил Адамов Мост в Рамешвараме, пальмовая белка ему помогала, перенося песок с побережья на своей шкурке. Рама, восхищённый преданностью белки, погладил её и с тех пор на шкурке видны отпечатки его пальцев.^[2]

Примечания

인도팜다람쥐 또는 세줄무늬팜다람쥐(Funambulus palmarum)는 다람쥐과에 속해 있는 설치류의 일종이다.^[2] 자연 상태의 인도(빈디아산맥)와 스리랑카에서 발견된다. 19세기말, 마다가스카르와 레위니옹, 마요트, 코모로 제도, 모리셔스, 세이셸, 오스트레일리아에 도입되었고, 그 이후에 해충의 하나로 간주되고 있다.^[3][4] 인도 북부 지역에 분포하는 근연종 다섯줄무늬팜다람쥐(F. pennantii)와 분포 지역이 일부 겹친다.

특징

인도팜다람쥐는 큰 다람쥐 크기의 설치류로 몸길이 보다 약간 짧은 붓꼬리 형태의 꼬리를 갖고 있다. 등 쪽의 털은 회색과 갈색이 섞인 희끗희끗 색을 띠며, 눈에 띄는 흰색 세줄무늬가 머리부터 꼬리까지 이어진다. 두 개의 바깥쪽 줄무늬는 앞다리부터 뒷다리까지만 이어진다. 배 쪽은 순백색을 띠꼬 꼬리는 긴 흑백의 털이 흩뿌려져 덮여 있다. 귀는 작은 삼각형 모양이다. 새끼 팜다람쥐는 상당히 연한 색을 띠고 나이가 들수록 점점 짙은 색을 띤다. 백색증이 나타나기도 하지만 드물다.

생태

임신 기간은 34일이다. 가을에 풀로 된 둥지에서 번식을 한다. 평균 2.75마리, 보통 2~3마리의 새끼를 낳는다. 생후 10주경에 젖을 떼고, 9개월이 되면 성적으로 성숙해진다. 성체 몸무게는 100g 정도이다. 수명에 대해서는 거의 알려져 있지 않지만, 포획 상태에서 한 마리의 표본이 5.5년을 살았다.^[5]

아종

5종의 아종이 알려져 있다.^[6]

• F. p. palmarum
• F. p. brodiei
• F. p. robertsoni
• F. p. bellaricus

사진

• 

  인도 벵갈루루의 인도팜다람쥐

• 

  인도팜다람쥐

• 

  새끼와 함께 있는 인도팜다람쥐

• 

  둥지 속의 인도팜다람쥐

• 

  생후 1주일된 세줄무늬인도팜다람쥐 새끼 한 쌍

각주